“En els compromisos defugits hi resideixen en gran part els fracassos o la manca de futur individual o col·lectiu”
Amb la recent aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei de consultes es tanca un període intens, que ha tingut en la primera quinzena de setembre el seu punt més intens el passat dia 11. Els fets s’han succeït amb intensitat i han obligat, de forma continuada i sostinguda, a fixar de forma nítida les posicions a tots els actors. A hores d’ara, la immensa majoria de la societat catalana, independentment de la seva posició quant a la relació de present i futur de Catalunya i Espanya, vol ser consultada i poder-se expressar depositant el seu vot a les urnes.
La ciutadania vol més democràcia directa, vol ser actor determinant en moments cruïlla, en aquells en que el futur individual i col·lectiu està en joc. Aquest és un fet inqüestionable que no sols es reconegut i explicitat aquí. Diversos mitjans de comunicació i organitzacions internacionals ho han explicitat, serveixi com exemple l’article recentment publicat al ‘The New York Times’ en el que s’explicava que el Govern Rajoy s’equivocaria si negava a Catalunya una consulta similar a la que va tenir lloc recentment a Escòcia.
El període històric que vivim a Catalunya, però també a nivell de la Unió i del món, està caracteritzat per: més incertesa; més dependència; menys confiança en el poder i en la capacitat de les Administracions enfront els mercats; i dubtes creixents sobre la bondat de la globalització. És en aquest context que esdevé imprescindible una societat civil forta, cohesionada i amb capacitat d’actuar com equilibrí en el si de la terna “Administració-empresa-societat civil”. Una societat civil entesa com “aquella part de l’àmbit privat l’activitat de la qual no té ànim lucratiu. Dit altrament, la societat civil acaba allà on comença l’Administració pública i on comença el mercat (entès com l’activitat que es genera amb finalitat lucrativa). Una societat civil que assumeix el seu paper de contrapoder però sense voler suplantar els rol dels altres”.
Disposar d’una societat civil forta, compromesa, estructurada, democràtica i culta, implica tenir un excel·lent sistema educatiu. La importància de l’educació per vertebrar la societat del futur es inqüestionable, i en aquest procés que vivim, on dibuixar i somniar el futur és possible, no podem oblidar aquells que dia a dia es dediquen amb il·lusió a formar i educar els joves, ja que ells seran els que gaudiran o sofriran les nostres actuacions u oblits. Docents i personal d’acompanyament en són clau. Reconèixer la seva tasca esdevé tan ineludible, cal recordar-ho en aquests moments d’inici de curs, com ho és la necessitat indefugible de dotar-los dels recursos requerits amb la finalitat de que el sistema educatiu redueixi la seva distancia amb la realitat i accepti que avui esdevé imprescindible educar i no sols ensenyar.
Setembre inicia la seva segona mitat i amb ella un període crucial de la nostra història s’escriurà a partir que el president Mas, complint la seva paraula, convoqui als ciutadans de Catalunya a les urnes. Un relat en el qual tots hem de ser agents actius, cadascun des de les nostres responsabilitats i possibilitats, coherents amb les pròpies conviccions i amb respecte a la llibertat dels altres. Cal fer-ho sabedors que en els compromisos defugits hi resideixen en gran part els fracassos o la manca de futur individual o col·lectiu.
Antoni Garrell i Guiu
21.09.2014
Article publicat a El Singular
