“La Terra es revela contra la sobreexplotació que imposa la humanitat, i nosaltres no l’escoltem. No ho fem per estupidesa, ho fem perquè hem defugit de l’anàlisi seré i reflexiu dels problemes”

Fa uns dies, mentre pels diversos canals d’informació anàvem coneixent la tragèdia ocasionada pel tifó Haiyán, vaig escriure al twitter: “Menys collites, problema amb l’aigua, destrucció, mort (Filipines), sols l’estupidesa humana explica perquè no lluitem contra el canvi climàtic”. Van ser 140 caràcters que expressaven la meva impotència enfront l’incapacitat humana de donar resposta a les continues senyals que el planeta ens dóna, enfront de la nostra incapacitat de posar fi a un comportament que està originant un canvi en el clima de conseqüències impredictibles, i que, com indicà Ban Ki-moon el passat dia 16 a Estònia, “el que ha succeït a Filipines és un exemple que mostra com aquest canvi climàtic ens afecta dramàticament a tots a la Terra”.

Amb posterioritat, la convicció expressada en 140, m’ha portat a reflexionar sobre si l’estupidesa humana és la causant de la inacció dels ciutadans enfront dels interessos d’uns pocs, o és la frivolitat i la superficialitat amb que, dia a dia, s’afronten els problemes, arran de l’immens volum d’informació que rebem, i la velocitat amb que ens comuniquem, fets que no ens permeten analitzar amb profunditat els fets, més enllà de quedar-nos amb uns titulars que sols ens donen una idea general del que succeeix en aquell instant

Tinc la impressió que ens hem instal·lat en la cultura del titular, del cada dia més ràpid, més breu, més precís. Una cultura de la que no s’escapa res, ni tan sols els mitjans de comunicació que semblen decidits en confluir amb la immediata i la superficialitat de les xarxes. Acceptar que dedicar, de mitjana, entre 60 i 90 segons a cada notícia sigui suficient per explicar les claus que hi ha darrera de la mateixa, és propi d’una societat que cada cop més dóna prioritat al poder del titular, a la novetat, a la quantitat i a la immediatesa, tot renunciat a l´anàlisi serè i contrastat de la informació, i que uns segons són suficients per entendre i comprendre què hi ha darrera de les coses. No puc entendre que en els informatius de televisió i ràdio cada dia s’escurci el temps que dediquen a cada notícia, que s’imposi el camí del missatge curt i directe, i es renunciï a les dades i informacions que permeten la comprensió profunda de la realitat, d’aquells aspectes que permeten l’anàlisi i el debat posterior.

La societat del Coneixement, aquella que posa la informació i el saber al mig de tota activitat, està confonent la capacitat d’estar informat de més temes, amb el fet de conèixer-los i aprendre dels mateixos. Es pot afirmar que avancem cap una societat més informada, el que no vol dir una societat més culta, més analítica, més raonadora i deductiva. Avancem cap a la superficialitat, la immediatesa, l’obsolescència accelerada, fets que ens fan més fràgils, més manipulables per informacions no contrastades. Una societat on les coses urgents no ens deixen veure el que realment és important.

La Terra es revela contra la sobreexplotació que imposa la humanitat, Filipines és el penúltim exemple, i nosaltres no l’escoltem. No ho fem per estupidesa, ho fem perquè hem defugit de l’anàlisi seré i reflexiu dels problemes. No lluitem contra el canvi climàtic perquè ens hem instal·lat en una posició d’oblidar el que és imprescindible: aprofundir en els diversos temes claus del present que condicionen el futur.

Antoni Garrell i Guiu

11.11.2013

Article Publicat a el diari El Singular Digital