El dimecres passat al finalitzar una reunió, un dels assistents va comentar que amb la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera es tancava el llarg període de negociació per assolir el nou finançament, tot indicant que ara si que es podria governar ja que fins ara tota l’acció política estava condicionada per aquest procés. Un altre dels assistents va dir que era un excel·lent final ja que a més dels quasi 4.000 milions es reforçava el tripartit i es donava estabilitat al govern de Rodriguez Zapatero; una tercera persona, tot dient que no entenia tanta eufòria, va recordar la emissió de deuta de la Generalitat del passat gener, i que l’únic import que estava assegurat eren els 2.100 milions del 2009, la resta, especialment els 3.800 milions pel 2012, estaven molt condicionats a l’evolució econòmica i al increment dels impostos; un altre afirmà que qualsevol anàlisis tindria que fer-se d’acord a les potencialitats del Estatut i els recursos requerits pels serveis socials i els associats a la transformació del model productiu, molt especialment per reprendre la creació de llocs de treball tot incrementant la seva qualificació i la competitivitat en els mercats globals.
Certament un dels desafiaments més importants és la generació de nous llocs de treball, i aquests hauran de sortir de noves empreses en sectors amb demanda real, no aquella fictícia originada per tipus d’interès reals negatius. Empreses que sorgiran de l’esperit emprenedor de gent del país, o per atracció d’empreses i iniciatives foranies. És fonamental dons disposar dels factors clau requerits en el moment de crear una empresa o decidir la seva localització, atenent-nos a l’European Cities Monitor aquest són la disponibilitat de personal qualificat; l’accessibilitat als mercats, clients i proveïdors, les infraestructures de telecomunicació; i les connexions o mobilitat nacional i internacional, aquests factors van seguits dels associats als costos del personal, les politiques governamentals, i la qualitat de vida.
Crear empreses, llocs de treball, amb criteris innovadors esdevé el camí per reprendre la senda del creixement econòmic i del benestar, un fet que comportarà que el model econòmic varií profundament en els propers anys, ja que la innovació, la produccitivitat, l’increment de la internacionalització i l’eficiència seran els motor d’aquesta transformació. En aquest context no podem oblidar que tenim molts deures a fer i molts son els recursos necessàries, ja que l’Estat espanyol disposa d’una economia d’innovació moderada, segons els estudis de la Comissió Europea, i que sense canvis radicals es tardaran dècades en assolir el nivell dels líders, ni tampoc podem oblidar que en opino del World Economic Forum el sector privat Espanyol tindrà dificultats en incrementar el nombre de multinacionals a curt termini, i en conseqüència gaudir de les oportunitats globals, sense ignorar que en els darrers anys hem descuidat a la industria i que sense industria la recerca es convergeix en PIB, ni es fomenta la innovació, ni s’assoleix una presencia internacional significativa.
Avui ja no és suficient ser creatiu, cal esser innovador i per això fa falta un alt nivell de coneixements, i dominar les eines tecnològiques, aquest es un aspecte a considerar, perquè el sistema productiu gaudeixi dels retorns de l’important transformació que ha estat sotmès el sistema espanyol d’innovació en la última dècada. Cal dons potenciar la dotació de capital humà per permetre un creixement significatiu de la economia espanyola, afrontat alhora tots els desafiaments actuals.
Amb la convicció de que son necessàries grans reformes per vertebrar el futur, tot augmentant la inversió pública per minimitzar els impactes de la crisi i facilitar la recuperació, sense disminuir les politiques socials, en especial en èpoques amb tasses d’atur insostenibles, és com hauríem d’analitzar el recent pacte sobre el finançament, tot verificant si ens aporta els recursos requerits, -uns recursos que per altra banda son nostres com ho certifica el dèficit fiscal-, sense abocar-nos a un dèficit que ens hipotequi el futur. Un pacte que no es pot contemplar bàsicament en funció de la màgia d’una xifra estimada a 4 anys, sobre la qual la Ministra Salgado no s’ha pronunciat ni formalment compromès.
Soc del que estic convençut de que el resultat de la negociació efectuada pel Conseller Castells ha assolit el millor resultat possible en l’actual conjuntura econòmica, la seva trajectòria professional i personal ho certifiquen, però sense dubtar que és el millor resultat possible i un finançament millor del que teníem fins ara, hom creu que el resultat del acord és insuficient i no permet abordar plenament les multiproblemàtiques actuals, sol cal considerar el dèficit de la Generalitat i les obligacions necessàries de despesa que per garantir el avui dificulten el dema. Essent una millora important, però encara insuficient, caldria no caure en el cofoisme i reconèixer aquest fet, tot mirant si a la llum de l’Estatut el finançament ha assolit tot el potencial que d’ell es deriva, ja que si aquest no és el cas, hauríem d’acceptar que no pot ser un punt i final.
Acordat el finançament, i sense renunciar a que es compleixi plenament l’Estatut, (per això són d’agrair les veus que ens recorden les potencialitats no assolides, i el no compliment d’una llei orgànica com és l’Estatut), ara és hora d’entomar el futur sabent el volum de recursos possibles en funció de d’evolució econòmica, les potencialitats i debilitats existents, i la previsible pujada d’impostos que condicionarà les activitats. En aquesta planificació i determinació de prioritats, que el nou finançament obliga i ajuda, caldria no perdre de vista els problemes existents i la insuficiència dels recursos disponibles. Ara cal governar amb la mirada posada en l’horitzó llunya, aquell que va més enllà de les eleccions i les legislatures, ja que sols d’aquesta manera combinant present i futur; inversió i despesa social; protecció dels drets dels treballadors i capacitat de generar llocs de treballs; recerca i indústria que la converteix en PIB; dotació de capital humà i producció; consum i estalvi; i oportunitats pels joves, tot mantenint la cohesió social el futur és possible i l’esdevenidor serà ple.
Antoni Garrell i Guiu
18 de juliol de 2009
Aquest article ha estat publicat simultàniament al diari electrònic e-noticies.cat, per accedir-hi un clic aqui.
