“Si bé es creen llocs de treball, aquests no només són insuficients sinó que a més les retribucions són baixes en referència al cost de vida, que augmenta el treball a temps parcial al igual que el grau de precarietat”. 
Fa uns dies em vaig trobar amb una jove Sociòloga que després de 2 anys treballant en una societat d’anàlisi de tendències va passar a engrossir l’enorme Llista d’aturats de l’Estat. Cansada de no trobar cap lloc de treball a on poder desenvolupar els seus coneixements i la seva experiència m’explicà que estava considerant posar en marxa la seva pròpia empresa. Inexorablement la nostra conversa se centrà en les dificultats existents per trobar feina, en les elevades taxes d’atur i el gran nombre de persones amb estudis universitaris sense treball. Tots dos vàrem coincidir en què si bé es creen llocs de treball, aquests no només són insuficients sinó que a més les retribucions són baixes en referència al cost de vida, que augmenta el treball a temps parcial al igual que el grau de precarietat. Aspectes que, com explicità la Sociòloga, queden ratificats per “l’Enquesta anual de salaris de 2014” que publica l’Institut Nacional d’Estadística analitzant els salaris dels 14,2 Milions de persones ocupades a l’Estat. L’Enquesta explicita el sou brut mensual, del 30% de les persones assalariades, és inferior a 1.221 €. A més, el nombre de persones amb salari inferiors a 1.000 € ronda els 3 Milions. Augmenten el nombre de treballadors a temps parcial amb salarials baixos o molt baixes. La dona continua sent menystinguda professionalment, ja que el nombre de dones que cobren menys de 1.221 € és 2,08 vegades superior al dels homes (41,1% en front el 19,75%), i que la desigualtat creix ja que els salaris més alts es van incrementar mentre que els més baixos van disminuir.
De retorn al despatx vaig estar pensant en la conversa i en concret amb l’idea d’engegar una iniciativa emprenedora per crear empresa Pròpia. Crear una empresa és molt complex, es requereix talent, experiència i capacitat de gestió, recursos i superar traves burocràtiques; unes traves que condicionen el naixement de l’empresa i que en alguns indrets converteixen la iniciativa en molts més difícil que en altres. La dificultat per crear empresa és un aspecte que queda reflectit en l’Índex ‘Doing Business’, publicat pel Banc Mundial, el qual, en 2015 situa a Espanya en la posició 33 dels 189 Països analitzats. Una posició millor a la d’anys precedents però molt distant a la dels Països Nòrdics (Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia) que es troben entre els 10 millors i dels quals hauríem de prendre exemple.
Certament la situació que vivim és molt complexa i dramàtica, si analitzem la situació de moltes famílies i el desànim de joves obligats a emigrar per desplegar les seves potencialitat. Sembla que s’hagi oblidat que la missió de tota Administració és crear les condicions associades a facilitar el progrés social el que obliga a facilitar la creació de llocs de treball de qualitat i ben remunerats i alhora fer-ho en marc de desenvolupament sostenible. Aspectes que obliguen, entre altres, a minimitzar el temps requerit per la creació d’empreses. Es precís analitzar i seguir l’exemple de països com Nova Zelanda en el que en sols un dia poden complimentar tots els tràmits requerits i començar a operar, o Canadà on es precisen 1,5 dies. Posar traves als emprenedors d’avui no és només fer desistir de passar de l’idea a la iniciativa, és també disminuir els llocs de treball de demà i impedir el sorgiment de noves empreses que interioritzant els avanços científics i tècnics adquireixen la capacitat competitiva mundial.Ens falta treball, sens cap dubte, també una aposta més decidida per augmentar la dotació quant a capital humà, potenciar la recerca i la innovació, … , però el que és imprescindible és menys en les grans empreses multinacionals i molt més en el teixit productiu propi i molt especialment en les persones, tan aquelles s’esforcen en trobar un lloc de treball com en aquelles que amb el seu iniciativa emprenedoria volen donar resposta al seu propi treball primer i al de molts mes després. Per això, com reiteradament afirma en Miquel Boser patró de la Fundació per la Indústria, “necessitem legisladors que coneguin la vida real de l’empresa i els mercats, no només aquells que han crescut en el si de les estructures dels partits Polítics tancats en esferes farcides de privilegis”.

07.11.2015
Antoni Garrell i Guiu
Article publicat a Elmon.cat