La passada setmana, organitzat pel pacte per la Reindustrialització del Vallès, es va a celebrar a Rubí una jornada sobre noves tendències per la reindustrialització territorial. Entre les diverses ponències que es desenvoluparen al llarg de la jornada, l’economista Carme Poveda exposa la participació de “les dones en el sector industrial”, tot indicant que sols el 28,5% dels llocs de treball industrials a Catalunya estan ocupats per dones, una xifra lleugerament superior a la mitjana de la UE-28 que es situa en el 28,3%, i que les dones guanyen un 17,3% menys que els homes. Unes dades que cal enquadrar-les en el fet que és la Industria el sector que genera millor ocupació quant a estabilitat i remuneració.

Conseqüentment, amb independència de les causes que cal identificar i eradicar, l’exclusió de les dones en aquest sector es quelcom preocupant i injust. Les dades anteriors em varen portar-me a recordar que, ara fa just un any, l’informe sobre escletxa de gènere del Fòrum econòmic mundial, explicava que de no accentuar-se les polítiques de foment de la igualtat es requeririen uns 100 anys per eliminar-la atès que a nivell dels 144 països que analitza el Fòrum Econòmic la bretxa de gènere era del 68%, quelcom incompressible sempre, però ara més que mai atès que estem obrint un futur en la societat i l’economia del coneixement. Un futur que necessita el concurs de tots per entomar els nous desafiaments

En aquesta línia cal destacar que hi ha molta feina fer també a Europa atès que segons l’informe “La vida de les dones i els homes a Europa, un retrat estadístic”, es comprova que si be hi ha un 5% més de dones que homes i amb més formació universitària, 33% les dones enfront el 28% dels homes, la taxa d’ocupació percentual femenina és 11 punts inferior a la masculina, que només 1/3 dels lloc directius estan ocupades per dones i que el seu salari mitjà brut és un 16,3% menor. Acceptant que les mitjanes sempre amaguen realitats, el que és indiscutible és la marginació que sofreixen les dones en el mercat laboral i, en molts casos, també a la llar i en l’educació dels fills, ja que a la UE, quant a tasques domèstiques. el 79% de les dones les realitzaven diàriament mentre que sols el 34% dels homes ho fan.

Tornant al principi, al procés de reindustrialització que hauria de permetre a la vegada un millor equilibri territorial, avui no hi ha dubtes que els models productius estan canviant. Estem a l’inici d’una nova era que canvia el model productiu, addicionalment al model relacional que fa temps que ha canviat. La indústria 4.0 es converteix en la concreció i màxim exponent d’aquest canvi. Una nova revolució industrial recolzada en la tecnologia intel·ligent, és a dir per la robòtica, la Intel·ligència artificial, la impressió 3D, la telepresència immersiva, l’internat de les coses, i les màquines autònomes que interactuen amb productes i entre elles mateixes prenent decisions. Tot això no sols per millorar la productivitat, l’objectiu és millorar la competitivitat gràcies al disseny i fabricació de productes intel·ligents

És en aquests context, en el que cal enquadrar els nous models productius 4.0. Uns models que requereixen, per tant, no sols de tecnologies. L’èxit i arrelament dels mateixos, obliga a articular empreses que posin l’accent el talent de les persones. En vertebrar, per tant, organitzacions sàvies, es a dir aquelles que saben integrar ciència i tecnologia de forma simbiòtica amb la creativitat i la intel·ligència humana, tant l’emocional com la racional. Organitzacions excel·lents per treballar i desenvolupar-se atès que en elles sorgeix el compromís, l’ètica en tota actuació i l’empatia amb clients i proveïdors.

Aquest nou model productiu, on el talent des de la diversitat esdevé clau, no pot fer exclusions per gènere, un aspecte que va deixar clar el fundador del Fòrum Econòmic, Klaus Schwab, al afirmar a l’octubre 2017: “La desigualtat de gènere priva al món d’un enorme recurs de talent, en un moment en què és tan important per abordar els enormes desafiaments i les forces disruptives que tenim”. La nova industria es una excel·lent oportunitat per fer possible que aquest sector esdevingui clau en trencar la diferencia de gènere, i en conseqüència arribar al equilibri quant a ocupació i salaris. Fer-ho és possible, i obligat, sols cal desterrar tota actitud masclista començant des de l’educació.

Antoni Garrell

2 de novembre de 2018

 

Publicat a Nacio digital el 6 de novembre de 2018