Des de fa força temps, en els països amb economies més avançades sobrevola l’amenaça de la manca de treball arran de la progressiva automatització i robotització de la societat en general i les fabriques en particular, sols cal recordar el llibre de La fi del treball: Noves tecnologies contra llocs de Treball de Jeremy Rifkin, publicat al 1995.

Recentment, diversos estudis indiquen que el desplaçament dels humans per màquines intel·ligents pot amenaçar el 50% dels llocs de treball en un horitzó de 20 o 30 anys. De fet, l’informe Jobs lost, jobs gained: What the future of work will mean for jobs, skills, and wages, publicat l’any passat per la consultoria McKinsey Global Institute, explicava que a nivell mundial, abans del 2030, entre 400 i 800 milions de persones es veuran afectades per l’automatització, la robotització i la intel·ligència artificial. En conseqüència, hauran de trobar una nova ocupació o variar les seves funcions de forma molt significativa.

La irrupció progressiva de les màquines intel·ligents és constata en el fet que, a pesar dels augments de producció, l’oferta de llocs de treballs esdevé insuficient atès el nombre de persones que volent treballar no poden, evidencia del desajust existent entre l’oferta i la demanda. Aquests aspecte es concreta per un costat en les altes taxes d’atur i per altre la precarietat i els baixos salaris.

Unes xifres preocupants atès que darrera d’elles hi ha milions de persones, centenars de milers de famílies, per les quals les despeses associades al consum diari esdevenen una quimera, tot sofrint i vivint en la incertesa quant al seu present i futur. Una situació que ens hauria d’alarmar i mobilitzar per posar-hi solució, atès que a pesar de la notòria recuperació econòmica dels darrers anys, aquesta no ha arribat a l’economia de les famílies. Desprès de 3 anys de creixement encara hi ha 2 milions de persones en risc de pobresa i 2,5 milions d’infants en risc.

La progressiva substitució de màquines per humans, a pesar del que pot semblar, arran de que la robòtica és omnipresent en molts camps, no sols en la indústria, efectuant tasques que fins ara sols desenvolupaven els humans, fins i tot en l’agricultura on els robots desenvolupats per Australian Centre for Field Robotics de Sydney fan tot tipus de tasques com arrancar les males herbes o recollir la fruita madura, no comporta a curt termini o mig termini que els llocs de treball desenvolupats per humans disminueixen.

 

“La humanitat està a l’albada d’un nou període altament tecnificat amb grans variacions en el treball”

La substitució de robots per humans no implica que no sorgeixen nous llocs de treball ni que els humans deixem de treballar. De fet, el darrer informe del Fòrum Econòmic Mundial, Future of Jobs 2018, explica que l’automatització eliminarà 75 milions de llocs de treball abans del 2025, tot afegint que es crearan 133 milions de nous llocs de treball, conseqüentment es generaran 58 milions de nous llocs de treball. Un increment per tant de feina, de llocs de treball.

Ara bé, uns llocs de treball que requeriran  noves actituds en el desenvolupament de la tasca incorporant la interacció d’humans amb robots i, a la vegada, conèixer amb detall aspectes associats a internet mòbil d’alta velocitat, l’anàlisis de dates o big data, la computació en el núvol, utilitzar les eines d’intel·ligència artificial i molt especialment tots aquelles directament associats al disseny de productes intel·ligents. Preparar-se escaientment per aquests nous llocs esdevé fonamental per seguir actiu o accedir al mercat laboral.

Aprofitar els avantatges que aporta la tecnologia, i en conseqüència gaudir de les oportunitats que aporta i molt especialment els associats a la robòtica i la intel·ligència artificial, obliga a assumir plenament els paradigmes de la Industria 4.0. Assumir-ho implica assolir la simbiosis entre els mètodes de producció amb les tecnologies de la informació i la comunicació amb la finalitat de robotitzar les fabriques (fàbriques intel·ligents) per fabricar, i aquesta és la clau, productes intel·ligents mercès a la incorporació als productes de connectivitat i intel·ligència, aportant solucions innovadores a les demandes explicites o implícites dels ciutadans.

És a dir, innovar en productes per fabricar smarts products, mercès a dissenyadors que interioritzant els avenços tècnics i científics doten als productes de capacitat de prendre decisions de forma autònoma e interactuar amigablement  i efectivament amb els usuaris.

La humanitat està a l’albada d’un nou període altament tecnificat i en ell les possibilitats de crear llocs de treball millors ben retribuïts es una possibilitat a l’abast de les societats industrialitzades i amb bona dotació de capital humà. En aquest repte, el Vallès i Catalunya tenen una excel·lent posició, com s’evidencia en que el 60% de la nova ocupació generada a Catalunya a l’últim any l’ha creat la indústria (54.000 nous llocs de treball), i que en els darrers 15 trimestres el PIB industrial ha crescut  per damunt del 3,8%.

No haurien, doncs, de dubtar de les nostres potencialitats mercès a la tecnologia i la robòtica la quals mercès a la industria ens aportaran als humans més oportunitats i més feina.

 

Antoni Garrell

20/octubre/2018

Piblicat al diari Naciodigital  el 21 d’octubre de 2018