“És la indústria qui té capacitat d’incorporar l’avenç tècnic i científic als serveis i productes”. “Esdevenen necessaris nous hàbits de cooperació estables, de complicitats entre competidors”.”Catalunya està en una bona situació per entomar els nous desafiaments i oportunitats”
Finalitza el 2015, un any en el qual una de les constants, en la majoria d’anàlisis, ha estat la importància de la indústria per assolir un model de desenvolupament robust i estable a llarg termini. Organitzacions, centres d’estudi i instituts de prospectiva, sense oblidar algunes Administracions, que havien aparcat en un racó fosc i amagat la importància de la indústria, ara han redescobert que sense ella el progrés social esdevé una quimera, atès que és la indústria qui té capacitat d’incorporar l’avenç tècnic i científic als serveis i productes, tot creant llocs de treball qualificats en un entorn econòmic sostenible.
Una indústria que mira al futur saben que ja fa 34 anys que va arribar als mercats la primera computadora portàtil, uns vuit anys després de la primera trucada amb el telèfon mòbil DynaTAC de Motorola, efectuada per un directiu de la companyia, un canal de comunicació que ara és utilitzat per més de 4.500 milions de persones, gairebé el 64% dels 7,2 milions d’habitants del planeta. Un ressorgiment de la telefonia sincrònic amb Internet, el qual, en la dècada dels 70, era sols un projecte científic als Estats Units i que avui dia és utilitzat per més de 3.000 milions de persones, un 44% dels humans.
Tot un conjunt de tecnologies integrades a les nostres vides i als processos productius, que sense oblidar la robòtica i la intel·ligència artificial, ha capgirat les pautes de relació personal, de mobilitat, de fabricació, de consum i de reutilització i reciclatge. Uns canvis que aporten nous desafinaments arrelats en la digitalització, la intercomunicació, la cooperació, la sostenibilitat, l’escurçament de les cadenes productives, la proximitat al client, l’allargament del cicle de vida del producte o la manufactura personalitzada entre altres.
Aspectes que caracteritzen la quarta revolució industrial o indústria 4.0, que obliga a organitzar els processos productius de tal manera que integrin ràpidament els avenços tècnics i científics i tinguin una major adaptabilitat a les necessitats i oportunitats que emergeixen. Una revolució que pot impulsar canvis substancials de major abast als de la primera revolució industrial del 1800, impulsada pel vapor i energia hidràulica, als de la segona arrelats en la producció en sèrie de finals del segle XIX i de la tercera caracteritzada per l’automatització de processos, mercès a l’electrònica i a la conversió d’informació en coneixement.
Aprofitar la finestra d’oportunitat d’aquest nou escenari requereix, conjuntament amb les exigències associades a la immediatesa i la novetat, l’assumpció de tota una sèrie de nous atributs per part dels directius i industrials. Esdevenen necessaris nous hàbits de cooperació estables, de complicitats i de confiança entre competidors. Aspectes que requereixen millorar la formació de tots els integrants de les empreses. Una formació integral que faci el treballador útil i adaptable a les exigències de la Indústria 4.0 i als nous requeriments d’organització del treball i de vinculació amb els resultats de l’organització.
Però a la vegada, és requerida la voluntat de les Administracions per entendre que la indústria 4.0 i les noves pautes de relació personal i de consum, com també la necessitat de vertebrar un model de desenvolupament sostenible i de conciliació del progrés professional amb el personal, obliguen a qüestionar-se la viabilitat i idoneïtat de les grans metròpolis, tot assumint la necessitat i oportunitat de reequilibrar els territoris.
En aquest nou context, Catalunya té una enorme oportunitat d’assolir noves i millors cotes de desenvolupament, si assumeix aquesta nova realitat o oportunitat. Certament està en una bona situació per entomar els nous desafiaments i oportunitats. Per un costat, els més de 200 anys del “saber” industrial del nostre país ho expliquen i, per altre, el fet que en 2015 l’aportació de la indústria sigui major en valor absolut que en el 2000. Ara bé, la base industrial catalana, amb la mirada posada en els nous paradigmes, està excessivament concentrada en l’àmbit metropolità, una àrea en el que es concentren el 61% dels llocs de treball industrials, el que comporta que hi hagi més de 600.000 desplaçaments diaris entre els municipis que la conformem, dels quals el 53% es realitzen en cotxe privat i sols el 27% amb transport públic. Desafiaments que haurien de ser entomats en la requerida i possible reindustrialització i desenvolupats amb criteris de reequilibri territorial.
Fer-ho comportaria no sols la disminució de la contaminació, la sinistralitat o el consum d’energia i una millora de la protecció del medi ambient i avançar en la lluita contra el canvi climàtic. També aportaria un clar augment de la qualitat de vida per les disminucions dels temps de desplaçaments, tot facilitant la conciliació de la vida professional i familiar tot augmentant la renda disponible. Un re-equilibrament del territori, arrelat amb què és millor moure productes, que obligar al desplaçament de persones, el que obliga a fer valdre les infraestructures existents i el potencial de les quasi 25 ciutats de més de 25.000 habitants, que hi ha fora de l’àmbit metropolità. Un fet que requereix no sols polítiques i actuacions per incentivar la implantació de noves indústries fora de les grans conglomeracions urbanes sinó també, i esdevé imprescindible, una clara millora de les telecomunicacions.
La globalització de proximitat, reduint distàncies i fent les coses possibles en tot lloc i tot moment, dibuixa un nou món, on el progrés social sincrònic amb la sostenibilitat ha esdevingut un repte assumible e indefugible. És en aquest context on les grans metròpolis han deixat ser part de la solució i són part del problema. És hora de definir-ho i acceptar-ho per aprofitar les oportunitats de la quarta revolució industrial, entomant els problemes i reindustrialitzar amb criteris de reequilibri territorial amb la finalitat de garantir la creació de llocs de treball, millorar la qualitat de vida i la preservació del planeta. De ben segur que els industrials ho tenen assumit, cal ara que la societat en el seu conjunt i les Administracions també ho assumeixin.
22.12.2015
Antoni Garrell i Guiu
Article publicat a Via Empresa
