Aqueta darrera setmana les tempestes han tornat a fer destrosses al camp tot evidenciant que el clima, al nostre país, adopta components desconeguts fins fa pocs anys. Fortes tempestes al inici de setembre que ens recorden les temperatures extremes del passat agost, que originaren que en diversos indrets de l’hemisferi nord manques l’aigua arran de l’evaporació en alguns rius Europeus. Aquets fenòmens climatològics extrems m’ha portat a pensar   que essent l’aigua l’autèntic recurs estratègic, és incomprensible que amb la tecnologia existent no es posi solució a aquets greu problema. Hi ha massa interessos arrelats en el passat que castiguen el futur col·lectiu en l’albada d’un nou temps accelerat per les tecnologies, els canvis de valors imperants, els nous interessos geo-estratègics, la gran dependència de la ciència i la tecnologia, que ens crea una falsa sensació de seguretat, l’increment d’eines i objectes dotats d’intel·ligència artificial (IA) i la creença, per part de la població amb més capacitat de decisió, que el futur no esdevindrà tant diferent com el passat. Sembla que és vulguin ignorar tan la necessitat de desterrar els paradigmes que ens porten a la immobilitat, com l’afirmació del professor Marvin Minsky, quan li preguntaren si ‘els robots heretarien la Terra’, i ell va respondre: ‘si, però els robots serem nosaltres’.

No hi dubtes que estem lluny de poder robotitzar treballs en els que cal imaginació en front a noves situacions, o en aquells que requereixen intel·ligència emocional. Ara bé, també és cert que Arjun Chandrasekaran, tecnòleg del Virgínia Tech, al 2016 va formular les bases d’un algoritme d’aprenentatge per reconèixer escenes d’humor i crear-les; o que Xina invertirà milers de milions per esdevenir líder mundial al 2030 en IA. La robòtica és omnipresent en molts camps, no sols en la industria, efectuant tasques que fins ara sols desenvolupaven els humans, inclús en l’agricultura on els robots desenvolupats per Australian Centre for Field Robotics de Sydney fan tot tipus de tasques com arrancar les males herbes o recollir la fruita madura.

És miri com es miri, es vulgui ignorar o no, la tecnologia reemplaça humans dels llocs de treball. El darrer informe de la OCDE, analitzant 32 països, explica que, el 14% dels llocs de treball tenen una alta probabilitat de ser automatitzats, i un 32% canviaran substancialment. A España el 20% passaran a mans de robots.

Enfront aquest escenari originat pel requerit augment de la productivitat, que manlleva llocs de treball, no s’hauria d’ignorar que el repte és com utilitzar la tecnologia en benefici de tots. Avui no és suficient extreure capacitat productiva a la tecnologia, com s’ha fet al llarg de les 3 revolucions industrials precedents.

Ara l’objectiu és robotitzar els processos avançant en fabricar productes intel·ligents i, a la vegada, socialitzar els beneficis associats a l’automatització industrial i a la presa de decisions automàtiques, tot assolint una societat més lliure, segura (que no és més controlada) i amb models de desenvolupament sostenible, un fet no sols possible sinó indefugible. Per fer-ho, cal acceptar, al igual que fa dècades ho fou la potencia mecànica, que en la Industria 4.0 la capacitat de procés autònoma e intel·ligent esdevé la clau. Quelcom que ara, igual que abans amb el vapor, disminueix el temps per assolir resultats i la necessitat de ‘ma d’obra’.

Cal ser realista i entendre que el canvi, quant a composició del treball, comporta que els robots, i els autòmats, haurien de tributar. Gravar la potencia de càlcul que aporta productivitat, és coherent en la línia de que, des de fa dècades, també tributa la potencia instal·lada considerada com la suma de les potencies nominals. dels equips industrials de naturalesa elèctrica o mecànica, en l’Impost d’Activitats Econòmiques. Un impost ,que no hauria de considerar el nombre de treballadors, atès que és imprescindible crear llocs de treball.

És l’hora en tenir present, el que va passar al finals del segle XIX quant es treballava 90 hores a la setmana. Ara estem en una nova cruïlla on també cal que la tecnologia afavoreixi a tots, socialitzant els beneficis del seu ús, tant pels treballadors que han de veure com disminueix progressivament el nombre d’hores treballades sense, que comporti davallades dels seus ingressos i, a la vegada, s’obtinguin més recursos per finançar les polítiques socials.

 

Antoni Garrell

7 de sept de 2018

 

Publicat a via empresa el diari via empresa