“Cal doncs cuidar i potenciar la industria, tot assumint que Catalunya té una bona i significativa base industrial”
La darrera setmana, amb les anàlisis continuades de les eleccions europees, marcades per la crisi que ofega la Unió i radicalitza les actituds envers el diferent, el Parlament català aprovà el projecte BCN World. Un projecte controvertit que ha comptat amb un significatiu recolzament, ple o parcial, d’un elevat nombre de diputats. Una decisió que cal enquadrar-la en la necessitat de creació de llocs de treball, tant d’aquells intensius amb coneixements, com d’aquells adreçats a persones amb baixa qualificació, o amb experiència amb sectors que han exhaurit, per anys, la seva capacitat tractora.
De ben segur que la construcció primer dels hotels, casinos, teatres, parcs temàtics, centres de convencions, zones esportives, i restaurants que configuraran Barcelona World i l’explotació desprès del complex, pot aportar moltes oportunitats de treball, uns 40.000 llocs de treball segons algunes fons. Aquest és un fet a no menystenir, ja que si bé desprès de 6 anys es dibuixa una gradual, continuada i progressiva recuperació econòmica, aquesta segueix sent poc intensiva en llocs de treball. El propi Govern espanyol afirma que la taxa d’ocupació es mantindrà per sobre del 20% fins al 2017. Dificultat de reducció del nombre de desocupats que s’evidencia quan comparem les noves afiliacions a la Seguretat Social del passat mes d’abril, s’incrementaren en quasi 51.000 persones a l’Estat, amb els milions de persones que esperen una oportunitat.
Ara bé, si bé cal reconèixer les aportacions de lloc de treballs que pot efectuar el BCN World, cal insistir que el nostre model de creixement no pot residir bàsicament en el turisme, ja que aquest condueix a la creació de llocs de treball de notòria precarietat, i a la vegada salaris desajustats al nivell de preus dels serveis bàsics del país. Cal treballar per tenir un sistema productiu més robust, menys subjecte als cicles econòmics, a la climatologia o als conflictes regionals, i amb salaris que permeten el desenvolupament i progrés dels assalariats.
Esdevé imprescindible aplicar el mateix entusiasme, determinació i voluntat de facilitar l’activitat, com s’ha fet al sector turístic, a aquells altres sectors capaços de convertir el progres tècnic i científic en progrés econòmic i social, tot creant ocupació. Cal doncs cuidar i potenciar la industria, tot assumint que Catalunya té una bona i significativa base industrial, com s’evidencia amb el creixement continuat de les exportacions, i les seves inversions en innovació.
Potenciar la industria obliga a desenvolupar actuacions en 3 línies. La primera comporta donar un especial suport a les empreses existents, que tenen possibilitats de créixer, de generar ocupació i augmentar les seves exportacions. En segon lloc, implantar polítiques actives de foment de l’emprenedoria, en especial en els sectors on hi ha alta probabilitat d’innovació, generació de treball i desenvolupament econòmic. En tercer lloc, modificar les actituds i accions, les quals han impedit a les empreses del nostre model productiu assolir la cooperació i la grandària requerida per competir eficientment en els mercats globals.
Treballar amb l’objectiu de què la recuperació arribi a la ciutadania, creant llocs de treball, hauria de ser l’objectiu nuclear. És en aquesta línia que cal recolzar tota iniciativa, que potencií el sector turístic, però a la vegada cal treballar amb determinació per reindustrialitzar al país. Simultàniament s´hauria de potenciar la innovació i la dotació de capital intel·lectual dels aturats. Cal fer-ho sense ambigüitats, ja que les anàlisis empírics, a nivell global, certifiquen que els països amb forta base industrial, són els que han evidenciat millor resistència en períodes de crisi i els que amb més garantia poden preservar l’estat del benestar.
Antoni Garrell i Guiu
3.06.2014
Article publicat a El Singular Digital
