“Hem d’acceptar la importància del què votarem els europeus entre el 22 i el 25 de maig”
Quan molts ciutadans intueixen que estem a l‘inici d’una nova era en la que caldrà reinventar la quotidianitat; ara que es concreta l’inici d’una dèbil recuperació econòmica -després d’una llarga crisis molt generalitzada a la Unió Europea, que ha generat en regions europees nivells d’atur i de pobresa insostenibles i un notori creixent de la desigualtat quan a renda-, arriben les eleccions de 751 eurodiputats del Parlament Europeu.
Unes eleccions europees que són clau per al futur dels 500 milions de ciutadans que apleguen els 28 països que configuren la Unió. Uns ciutadans que, segons l’eurobaròmetre del 2013, desconfien de la UE en un 55%, i entre els espanyols la xifra arriba al 72%. Un gran nombre de persones deixen de mirar cap a Brussel·les, sense voler acceptar o entendre, que la composició del Parlament Europeu esdevindrà clau per ajustar les bases en els primer passos d’aquesta nova era, ja que el Parlament que sorgeixi de les properes eleccions, mercès al tractat de Lisboa vigent des de 1/12/2009, dibuixarà l’Europa que volem. Ho farà tant en les polítiques econòmiques i socials dels Estats membres, com en els aspectes relatius, entre d’altres, a la unió bancaria, la protecció de dades, la garantia dels dipòsits bancaris, o l’impuls a les polítiques de recerca. Sense oblidar que aquest mes de maig, per primer cop, els ciutadans decidirem la persona candidata a presidir la Comissió, el perfil de la qual i el dels partits, que li han manifestat prèviament el seu suport, esdevindrà bàsic pel que fa a estratègies i ritmes de futur com quedà pales en el debat a 5 entre Juncker, Schulz, Verhofstadt, Keller, i Tsipras.
Europa afronta unes eleccions claus. És imprescindible el compromís de tots, sense exclusions. El creixent desencís sobre la Unió i el futur col·lectiu -esperonat per l’enorme crisi que ha evidenciat que una gran part de les decisions en el camp econòmic venen d’Europa-, han portat a un nombre significatiu d’europeus a creure que separats millor que junts. A l’Estat espanyol si bé un 65% del ciutadans creuen que la UE és bona per l’Estat, sols el 57% se sent ciutadà de la UE. La vella Europa, la de les divisions; aquella que va convertir dues guerres europees en guerres mundials, sembla que recuperi força.
És en aquest entorn de disminució del sentiment europeista, on cal explicar que els Estats europeus per separat no tenen capacitat ni força en un món on 7 països emergents (Xinà, Indià, Brasil, Rússia, Mèxic, Indonesia i Turquia) tindran, sobre el 2020, economies de més dimensió que els països que configuren el G-7 (USA, Japó, Alemanya, França, Gran Bretanya, Italià y Canadà). Cal acceptar que la nova era que iniciem es caracteritzarà per un increment de les desigualtats excloents, un aspecte que caldria disminuir al mínim possible; també per un reequilibri de la riquesa/pobresa entre els 7.000 milions d’habitants del planeta; i per una progressiva pèrdua de la capacitat d’influència mundial dels països europeus en un marc global.
Encetem una nova era, de grans canvis i en la qual el creixement econòmic es podrà produir amb molt baixos nivells d’ocupació. Això serà conseqüència de la creixent automatització i la irrupció de robots cada cop més intel·ligents. Segons la Universitat sueca d’Örebro en el marc del projecte GiraffPlus, sols a la Unió Europea els robots assistència a les persones grans poden assolir un volum de facturació de 13.000 milions d’euros al 2016. Un fet que cal afrontar amb determinació identificant alternatives, ja que el progrés personal està vinculat al treball, igual que ho estan, en gran part, els ingressos dels Estats.
A l’hora també cal tenir present que les pautes de consum i de producció de certs productes canviarà radicalment mercès a les impressores 3D, que possibilitaran fabricar en la pròpia llar gran part dels estris que necessitem. O que la biotecnologia podrà crear òrgans i muscles en els laboratoris, variant el tractament de l’envelliment humà, i els processos de producció i distribució de la indústria alimentaria càrnia; aspectes que evidencien la importància de dedicar recursos R+D+i per poder assolir el vell l’objectiu del 2% del PIB.
Hem d’acceptar la importància del què votarem els europeus entre el 22 i el 25 de maig, tot exigint amb determinació, als partits polítics i als mitjans de comunicació que no amaguin la seva transcendència, que abordin els problemes conjunts dels europeus, i no portin el debat electoral exclusivament al terreny de les problemàtiques i les divergències locals com varen fer Miguel Arias Cañete i Elena Valenciano en el seu debat del proppassat dia 15.
Antoni Garrell i Guiu
12.05.2014
Article publicat a El Singular Digital
