El primer trimestre de l’any ha finalitzat amb una sèrie de notícies que posen més incertesa en l’horitzó, conseqüentment incrementen la desconfiança d’aquells que generen llocs de treball, i de la població en general que veu com la taxa d’atur segueix creixent assolint, ja el febrer, la mitjana del 18% que havia augurat el Govern espanyol en el seu Pla d’Estabilitat per al 2010. Les últimes dades i previsions van ser les del Banc d’Espanya que va corregir significativament les previsions del govern, indicant que en el 2010 el PIB es contraurà un 0,4%, pronosticant per a 2011 un creixement d’un 0,8%, un punt menys del que preveu el govern central. Consegüentment s’endarrerirà un any més la creació d’ocupació i l’atur arribarà gairebé al 20%.
Per bé que es tancà el trimestre amb lleugers increments dels indicadors de confiança dels empresaris i consumidors, les noves prediccions evidencien la urgència de que s’adoptin actuacions per evitar que es segueixi debilitant el teixit productiu, i a la vegada s’iniciï la recuperació del potencial de creixement per evitar que la crisi es prolongui més allà del 2011. Un potencial que segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic s’ha retallat, pel que fa a l’economia espanyola, l’equivalent a una retallada del PIB de 10,6 punts, bàsicament per el impacte massiu que ha tingut la crisi sobre els llocs de treball, que representa 8,4 punts del PIB. Ajudar les empreses a mantenir llos de treball i ser més competitius esdevé clau, i en especial a aquelles empreses amb capacitat de fabricar i exportar productes arreu del mon.
La situació evidencia encara més la necessitat de noves idees i mesures urgents per incentivar les capacitats associades a desenvolupar iniciatives i despertar l’esperit emprenedor, tot trencant la sensació de soledat de les empreses i dels empresaris, prioritzant actuacions per dinamitzar l’economia, per a això s’ha de potenciar l’exportació de productes de valor afegit i incentivar els processos d’innovació en producte; Facilitar la contractació de talent per part de les empreses; Incentivar les inversions en equipaments per millorar productivitat en èpoques de restricció financera; Agilitzar la creació d’empreses minimitzant els tramitis administratius; Incentivar les aliances empresarials, conjunturals o permanents per accedir els mercats globals; i comprometre a les organitzacions empresarials en el procés de suport a les empreses, als seus afiliats.
Actuacions que han d’anar acompanyades de canvis en la forma d’enfocar els reptes per part de les empreses, ja que les noves solucions obliguen també a una actitud nova, més exigent, compromesa i complexa. Les empreses, -i molt especialment les industries tractores de progrés i riquesa social-, han d’actuar inexorablement en tres fronts. El primer: “incrementar o recuperar la productivitat”, el que comporta no renunciar a les requerides actualitzacions de les seves infraestructures, a incrementar la dotació de coneixement dels seus equips humans, i reduir costos amb criteris d’eficiència en un context de sostenibilitat global. El segon és “gestionar la innovació”, assumint que els continus avenços tècnics i científics i l’elevada velocitat de transmissió de coneixements, comporta que la innovació sigui el factor clau per assolir de forma eficient i eficaç la productivitat. Un procés d’innovació que requereix ajustar les seves estructures, optimitzar els processos productius, orientar l’empresa al client i aportar als mercats productes i serveis diferencials gràcies al disseny, que es converteix en l’element fonamental per possibilitar la innovació, especialment en productes i aconseguir el reconeixement dels clients.
En tercer lloc, cal que les empreses assumeixin plenament “la internacionalització”, que en les actuals circumstàncies de restriccions creditícies, elevades taxes d’atur i mercats incerts ha d’entendres com competir i vendre en un món global, recuperant la importància d’exportar, en contraposició a la de localitzar o deslocalitzar processos, una actitud més exportadora que deslocalizadora que obliga a allunyar-se de la competència per cost i centrar-se a incrementar el valor dels productes, cosa que facilita la conversió dels avenços en PIB, avançant en la transformació del model productiu, i el que encara és més important generant ocupació.
Actuar en aquests tres àmbits: productivitat, innovació i internacionalització, requereix saber amb certesa l’objectiu final i a definir les estratègies i les tàctiques per assolir-los. És en aquest context on es requerit que, convençuts de les nostres potencialitats i capacitats, assumint riscos es redefineixin i executin nous plans i actuacions, ja que sols amb ambició i valentia ens podrem reinventar i accelerarem la finalització d’aquesta duríssima travessia del desert, i sortirem enfortits de la crisis, tot mirant plegats amb esperançà el futur.
Antoni Garrell i Guiu.
Sabadell 8 d’abril de 2010. Publicat simultaniamanet al diari de sabadell i al diari electrónic e-noticies.com
