“El dèficit és sens dubte un dels problemes que més condicionen el desenvolupament dels propers anys”

La darrera setmana de gener vàrem conèixer que al tancament del quart trimestre de 2015 l’ocupació a l’Estat Espanyol havia assolit la xifra de 18.094.200 persones, en 12 mesos el creixement d’ocupats fou de 525.100 persones, una xifra record, situant-se la taxa d’activitat en el 59,4%. A Catalunya el número de persones ocupades arribà a 3,1 milions i el nombre d’aturats baixà a 668.600 persones (4.779.500 aturats a l’Estat), amb una taxa d’atur que es situà en el 17,73% (20,9 % la d’Espanya). Les bones dades quant creació d’ocupació, cal contextualitzar-les a la vegada en l’important augment del PIB, que s’estima haurà assolit un increment superior al 3% al 2015, percentatges propis dels anys previs a la crisi del 2007, i al creixement de les exportacions tot superant amb escreix els 50 mil milions assolits a 2007, i en el que han participat el 50% de les empreses industrials catalanes.

Les dades de final d’any albiren que al 2016 els esforços efectuats durant la crisi poden continuar possibilitant el creixement i la creació de llocs de treball. Ara bé, les bones dades no ens poden fer oblidar, en primer lloc, que al nostre país segueix pendent la generació d’ocupació de qualitat i estable, autèntic indicador de recuperació. En segon lloc que hi ha un 13,7% de catalans pobres malgrat tenir una feina, un percentatge superior en 6 punts als treballadors pobres que hi ha en el conjunt de la Unió Europea. En tercer lloc, que estem en una situació, en la que el nivell d’endeutament és molt alt, un endeutament que no ha fet més que incrementar-se a pesar de les enormes retallades que han incrementa notòriament la desigualtat i l’increment de la pobresa creixia.

El dèficit és sens dubte un dels problemes que més condicionen el desenvolupament dels propers anys i, amb molta probabilitat, els governs es veuran obligats a efectuar noves retallades per complir els objectius marcats per Brussel·les. Unes retallades que poden arribar a nivell de tot l’Estat a una xifra entre 17.000 i 20.000 milions d’euros en funció del dèficit al tancament definitiu del 2015. Està pendent la revisió del pressupost del 2016, aprovat a l’estiu, tal com va reclamar Brussel·les, tot demanant un ajust addicional de 10.000 milions. Em front d’aquesta situació d’oportunitat de creixement i creació de llocs de treball, matisada a la vegada per les exigències d’Europa caldrà posar sobre la taula la dificultat de retallar més la despesa, sense empobrir encara més a una ciutadania, que en el cas de Catañunya es concreta en que 1 de cada 5 persones viuen en el llinda de la pobresa, que els ciutadans que es troben en situació de pobresa severa arribi quasi al 5% i que gairebé 60% de les llars catalanes tenen serioses dificultats per arribar a final de mes.

Sens dubte falten més ingressos per fer possible esperonar la creació de llocs de treball, recuperar les inversions en formació i en recerca, i les indispensables polítiques socials (com exemple de la necessitat de polítiques social, cal recordar que a l’Estat hi ha 3,5 milions dels aturats que no perceben cap ingrés i tenen vaig nivell d’ocupabilitat). Un increment de recursos requerits que s’han d’assolir per increment de la recaptació, mercès a un sistema fiscal més eficient i per un increment de l’activitat arran de la millora de l’economia, però mentre s’assoleix aquest objectiu, cal negociar amb la Unió una flexibilització del dèficit i a la vegada, d’actuar als polítics amb sentit d’Estat i no en defensa dels interessos partidistes o els càlculs electoralistes. Certament és en aquests moments complexes, on emergeix amb la força la necessitat de polítics preparats, experts i compromesos amb la gent i el desenvolupament social. Un perfil que, malauradament, no abunda en excés per l’augment de la no credibilitat dels polítics, un fet que cal recuperar, depurant responsabilitats i obrint pas a nous lideratges, ja que no es pot perdre cap finestra d’oportunitat, ni malversar aquelles que s’albiren al 2016.

31.01.2016

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Elmón.cat