Resum intervenció en grup debat econòmic, recolçament empreneduria

Abans de començar, permeteu que avui deixi els aspectes políticament correctes per un altre moment i que siguem rigorosos i honestos en l’analisi o difícilment sortirem de la greu crisi que vivim. Crec que cal dir que: “ Si volem capgirar les coses, si som sensibles al clam social hem de ser valents i dir les coses clares”. Jo vull ser-ho, i crec que ara cal més que mai.

 

L’any finalitzarà amb el rescat dels bans, i amb probabilitat (segons m’expliquen especialistes en inversions financeres) al mes de gener la prima de risc baixarà i els mercats s’obriran de nou. Sembla que Espanya esta guanyant de nou la confiança dels mercats de capitals. Però aquesta millora sols arribarà a les grans empreses i al govern de l’Estat, la millora -a menys que es variï la tendència-, no arribarà, al teixit empresarial real, el que aporta un 80% de l’ocupació total, es a dir: a la immensa majoria de les empreses, i conseqüentment l’economia seguirà sense capacitat de crear ocupació al llarg del 2013. Aquest és un aspecte que no podem permetre. És la conseqüència de la paràlisi institucional, tan a nivell dels municipis com les autonomies, i que ens porta inexorablement al decreixement i al augmentar de la pobresa.

No es pot legislar ni actuar pensant sols amb les gran empreses tot oblidant la industria. Hom té la impressió que, les administracions obliden a qui configura la societat i el sistema productiu real, i que els polítics, governants i alts directius d’empreses multinacionals, viuen allunyats de la realitat segueixen aïllats en el seu entorn, escoltant solsament la veu dels mercats especuladors

Vivim moments complexes, Qui pot negar-ho? les prioritats no són les que tenien que ser. Els polítics viuen en un nom paral·lel que esdevé una virtualitat del que es el món real.

Els politics i els tecnòcrates de les organitzacions mundials, són insensibles a les crítiques, a les denuncies i viuen aïllats en la seves bombolles farcides de privilegis. La societat cada cop és més medieval, aquella on els senyor feudals ignorem el sofriment del poble i s’autoprotegien uns als altres. Qui té la responsabilitat d’entomar els problemes i solucionar-los, no ho fa, i amb una fugida cap endavant  han adoptat la postura d’inventar problemes inexistents. Actuen com aquell foll que defuig de reconèixer la seva incapacitat i s’aïlla.

Els empresaris i els emprenedors, estem al llindar de l’esgotament, no direm de tirar la tovallola, però si d’aparcar les nostra iniciativa fins a temps millors, (ens qüestionem si hora de la retirada als casernes d’hivern), o emprendre en altres indrets on les iniciatives són més escoltades, reconegudes i recolzades, en lloc d’esser ignorades o menystingudes.

Menystenir les iniciatives de les empreses, dels industrials  a és no entendres actuar amb la finalitat de crear llocs de treball crear llocs de treball. És viure en un mon inexistent, en una bombolla de privilegis.

Cal cap girar les coses i les tendències, cal crear de nou, sabem que la tasca feta fins ara cal reformular-la amb determinació i valentia, cal assumir quela Industriaes la única que pot generar milers de llocs de treball i fer créixer el marcat exterior, és la industria qui no genera bombolles especuladores, és la única via per tornar els deutes externs (que cal tornar-los), i generar ocupació. Perquè es miri com es miri, la crisi sols finalitzarà quant la gent tingui feina, quant la taxa d’atur s’apropi a les xifres d’atur estructural

Cal dir prou a que patronals i sindicats es financin amb diners públic que s’haurien de destinar a crear industria, a generar ocupació. Ja que qui genera ocupació són els empresaris, no els politics que desprès s’apropien dels progrés, ells han d’actuar generant les condicions favorables, fer que l’ecosistema sigui competitiu, han de governar pensant en els ciutadans en els seus problemes, en les empreses petites mitjanes i grans. Han de fugir d’inventar problemes per amagar les seves limitacions.

Es hora de ser valents de dir prou, i d’afirmar que sols amb empresaris, empreses,  industria, emprenedors, i posant l’accent en generar riquesa el país sortirà de espiral de depressió i esgotament que ens ha portat l’incapacitat, la corrupció i la manca de consciencia que sols amb esforç talent l’esdevenidor es possible.

 

Antoni Garrell

Tarragona novembre de 2012