“El missatge que ens deixen les eleccions és que Artur Mas ha d’encapçalar el nou govern. Un govern que haurà de compartir amb ERC o amb el PSC i que, en la seva configuració, ha de regir per un igual la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació i les polítiques necessàries per reactivar l’econòmica”. 

 

Sens dubte moltes, encara que divergents, seran les anàlisis que s’efectuaran en els pròxims dies sobre el resultat electoral d’aquest 25N a Catalunya. Hi ha un fet inqüestionable: el 69,49% de participació evidència la importància de les eleccions i la consciència ciutadana del moment transcendental que travessa el país. Certament, els resultats han aportat grans sorpreses. Però si un està atent a les converses dels ciutadans fora dels circuits oficials i a les famílies amb gran part dels seus membres a l’atur, s’intuïa que els resultats s’apartarien del guió habitual i que la configuració parlamentària seria molt diferent de l’actual . Especialment, després que les acusacions sobre corrupció inundessin els últims dies de campanya.

El creixement important d’ERC era més que previsible, igual que el de Ciutadans (si bé, en aquest cas, en menor escala). Igual que la baixada del PSC i l’entrada de la CUP al Parlament. El que ningú s’imaginava era que Convergència es situés en 50 escons, 12 menys que en la legislatura anterior. Fet que implica una enorme dificultat a afrontar la governabilitat del país en solitari i la necessitat de configurar un govern de coalició.

El parlament català queda conformat per 87 diputats que representen els ciutadans que volen exercir el seu dret a decidir (CiU, ERC, ICV i CUP). Una àmplia majoria si es contraposa als 48 diputats que sumen PP, PSC i Ciutadans. No obstant això, més enllà de la coincidència o no en el dret a decidir, l’anàlisi dels programes electorals evidència serioses divergències en com afrontar la crisi i, molt especialment, aquelles polítiques relatives a reactivar l’economia i generar ocupació. Un aspecte no menor ateses les actuals circumstàncies d’endeutament, de mercats financers tancats, amb xifres escandaloses d’atur, i centenars de milers de ciutadans en risc d’exclusió. És per això, que la formació d’un nou govern a Catalunya s’anuncia molt complicada, igual que l’aprovació d’uns pressupostos que generin un ampli consens.

Amb el 94,79% dels vots escrutats i pendent del resultat final, el missatge que ens deixen les eleccions és que Artur Mas ha d’encapçalar el nou govern. Un govern que haurà de compartir amb ERC o amb el PSC i que, en la seva configuració, ha de regir per un igual la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació i les polítiques necessàries per reactivar l’econòmica. Polítiques que requereixen guanyar-se la confiança dels mercats, que han de deixar-nos els recursos financers requerits,  la dels empresaris que, assumint riscs, generin llocs de treball i aconsegueixin el consens imprescindible per mobilitzar voluntats i possibilitar que es canalitzi la força col·lectiva per superar les dificultats.

Antoni Garrell i Guiu

26.11.2012

Article publicat a Economía Digital