“L’Estat espanyol té un insuficient teixit productiu per competir en el món global i donar feina als 6 milions d’aturats”
Versió en castellà: La crisis política frena la recuperación económica
Finalitza el mes de maig amb el dur informe de l’OCDE, el qual explica que el PIB espanyol caurà aquest any un 1,7% (3 dècimes més que en la seva estimació del passat novembre), i que en 2014, malgrat els sacrificis, s’incomplirà l’objectiu del dèficit, mantenint-se aquest per sobre del 6% el 2013 i 2014; i que la taxa d’atur arribarà al 28%. Dades que evidencien que només amb retallades no es sortirà de la crisi, i que l’Estat espanyol, -a més dels problemes associats al dèficit, el deute, el model d’Estat, o al finançament de l’estat del benestar-, té un insuficient teixit productiu per competir en el món global i donar feina als 6 milions d’aturats.
Per això és imprescindible canviar l’accent de les polítiques i assumir que la prioritat hauria d’ésser “estimular el creixement”, possibilitar que el crèdit flueixi cap a les empreses i les famílies, i donar “més flexibilitat” a les empreses per contractar en un moment de gran incertesa. Un conjunt de polítiques que obliguen a vertebrar i potenciar el sistema productiu, posant en valor tots els actius, no menystenint les bases disponibles, i recolzant-se en les indústries que, malgrat les dificultats, mantenen alts índexs d’activitat, ja que la indústria és l’únic sector capaç de convertir el progrés tècnic i científic en PIB, generar ocupació i, conseqüentment, iniciar el camí de la recuperació econòmica.
En aquest context d’extremada fragilitat econòmica, i amb una població cada vegada més empobrida i crispada davant la ineficàcia dels esforços efectuats, són necessaris amplis acords, canvis legislatius i, molt especialment, recuperar la confiança en les institucions que configuren l’Estat, ja que sense confiança recuperar l’activitat econòmica i la qualitat de vida és una missió impossible.
Avui en dia, la societat està cansada de sacrificis que no condueixen a la millora de la situació, i inundada de notícies sobre fraus i corrupció. Es té la percepció que els polítics actuals han relegat a un segon lloc el sentit ètic de servei al bé comú, que ha de caracteritzar tota activitat en l’esfera pública. Un fet que ha generat una crisi política d’enorme calat i que condiciona la superació de la crisi econòmica.
Superar la crisi econòmica té com a prerequisit posar fi a la crisi política. Per això és imprescindible canviar en profunditat el paper dels partits polítics, el sistema electoral i els mecanismes associats a la rendició de comptes. Cal assumir també que el model d’Estat que es va forjar en la dècada dels 70 no satisfà a molts ciutadans, i que cal la seva reformulació respectant els desitjos i anhels dels diversos pobles que el configuren.
L’atur que destrossa el futur de milions de ciutadans, i la crisi que expulsa del país a desenes de milers de joves, exigeix actuar amb rapidesa, sabent que hi ha capacitats per superar-les, i que tot pronòstic de futur pot canviar, si s’accepta que només fent les coses de diferent manera arribarem a nous resultats.
Antoni Garrell i Guiu
3.06.2013
Article publicat a El Singular Digital
