La paràlisis en l’activitat política, condicionada per uns períodes electorals que s’eternitzen, contrasta amb la vida real, on tot flueix amb molta rapidesa i l’obsolescència es fa constantment present. Els processos productius, al igual que les pautes de relació, es transformen impulsades per la digitalització de la informació, les comunicacions, la robòtica, la intel·ligència artificial, els Smart products o les xarxes socials. Una època en la que, mercès al ús intensiu de les TIC i l’escurçament de la cadena de valor, la productivitat de les empreses no esta tan condiciona per la seva ubicació quant a costos laborals, aspectes que originaren la migració de moltes industries cap a Àsia, sempre que l’ecosistema que les acull garanteix la connectivitat dels productes als mercats, l’accés ràpid a la informació, es faciliti la interactivitat client-proveïdor, és disposi de persones preparades per aplicar i generar coneixement, tot impulsant els processos innovadors. Un escenari en el que esdevé cabdal augmentar la formació dels ciutadans i el desplegament de les xarxes telemàtiques, tot acceptant que l’accessibilitat a la informació per part de les empreses i els ciutadans esdevé imprescindible, ja que està canviant no sols la naturalesa dels mercats i la forma d’accedir a ells, sinó també els models de producció.

En aquest nou entorn, pocs són els que dubten, que el desllorigador per capgirar els problemes associats a la manca de treball, la precarietat laboral o els salaris desajustats a les exigències del cost de la vida passa, en gran mesura, per recuperar e incrementar el pes del sector industrial. En paraules Zoran Stancic, -director adjunt de la comissió europea per les xarxes de comunicació i tecnologia (DG Connect)- “la industria és el veritable motor de l’economia”. Una recuperació de la industria enquadrada inexorablement en la quarta revolució industrial, convertint les fabriques en pols d’innovació i que sols en la Unió Europea es preveu generi abans del 2020 uns 15,5 milions de llocs de treball de qualitat i estables mercès a assolir-se l’objectiu de que el 20% del PIB l’aporti la Industria. Uns nous llocs de treball, molts diferents, més tecnificats, qualificats i més complexes que permetran que el diferencial de llocs de treball perduts i generats presenti saldos positius. Nous llocs de treball que requereix nous perfils professionals, conseqüentment canvis en els plans d’estudis d’enginyers, informàtics, dissenyadors, arquitectes,…, etc., tant en els estudis universitaris com en els de formació professional.

Per debatre aquest nou marc de canvis i oportunitats, en el que ens endinsem, la setmana passada vaig assistir a una reunió prèvia a la jornada d’economia Industrial 2016, organitzada per la Fundació per la Industria, que amb el lema ‘la Industria 4.0 una oportunitat per Catalunya, tindrà lloc el proper dimarts dia 17. La reunió, tot constatant que és ‘La simbiosis entre els mètodes de producció convencionals amb les tecnologies de la informació i la comunicació el que configura la Indústria 4.0′ va concloure que per assolir l’èxit, conseqüentment generar llocs de treball estables i de qualitat en aquests procés de re-industrialització, esdevé imprescindible saber orientar els processos productius en un entorn més complex enquadrat en un triple condicionant: adaptació als canvis del mercat, maximitzar la productivitat i valoritzar amb rapidesa els avenços tècnics i científics.

Aspectes que exigeixen que flueixin, amb criteris de parneriat, les relacions entre centres de recerca i empreses, i que els sistemes de producció s’interconnectin íntegrament, tant els interns com els externs, de forma sincronitzada en temps real per poder fabricar productes personalitzats, ja que aquests assumiran protagonisme en detriment de la producció uniforme reiterativa. Esdevindrà necessari la auto-adaptabilitat de les cadenes de producció als productes mercès a implementar sistemes ciberfísics amb capacitat de presa de decisió autònoma funció de les demandes o evolucions dels mercats, ja que moltes seran oportunitats per aquelles empreses amb capacitat de fabricar des de la demanda i no des de la oferta.

Són temps de canvi, en molts aspectes, i conseqüentment esdevé imprescindible que l’administració actuï tant com a tractor i facilitador de les transformacions del procés productiu com cohesionador d’una societat, que veu amb preocupació com el futur no esdevé un horitzó de millora i progres social. Actua com a tractor i facilitador obliga a ser valent per simplificar els tràmits administratius, reformar un entramat jurídic desajustat a les exigències de la societat global en la que competim les nacions i, a la vegada, disposar dels recursos requerits. Uns recursos que han de permetre assegurar les polítiques socials i l’actuació com esperonador econòmic. Cal fer-ho assumint el canvis i encarant les oportunitat, recordant que avui ja no és el gran qui es menja el petit, sinó el ràpid qui es menja al lent.