Fa uns dies vaig assistir a una taula rodona sobre elements clau de la competitivitat, el debat amb representats del mon empresarial i  acadèmic. Es centra sobre el paper clau del disseny en aquest procés,  tot certificant que és quelcom inqüestionable que el disseny es troba arreu. En tot el que ens envolta. Sense el disseny la conversió dels avenços científics i tecnològics en progrés social fóra impossible, ja que és precisament el disseny, mitjançant un procés d’innovació,  el qui els incorpora en els productes i serveis que possibiliten avenços en la qualitat de vida.

Les empreses assistents, algunes d’elles competeixen en el món global, afirmaren la necessitat de disposar de productes diferencials, ajustats a les potencialitats i exigències dels mercats, ja siguin implícites o explicites. Per aquest motiu les empreses fonamenten la seva estratègia per un costat en innovar permanentment, tot transmetent els valor propis de la marca, i per altra en la capacitat que els hi atorguen els bons dissenyadors.  Un fets referendat, fa uns mesos, en seminari sobre creativitat i innovació que es va desenvolupar  en el Màster de Gestió d’empreses de Moda (impartit per ESDi en col·laboració amb Mango), en el que es detallà que el 80% de les empreses que exporten disposa de serveis de disseny,  ja sigui internalitzats o externs, i gairebé el 95% de les empreses utilitzen serveis externs per a projectes específics de forta càrrega innovadora.

La necessitat d’aprofitar les oportunitats dels mercats internacionals, conjuntament amb les oportunitats de nous serveis arrelats en l’economia del coneixement, les xarxes socials, i en la disponibilitat d’accés globalitzat de les tecnologies de la informació i comunicació, origina que el disseny, i els dissenyadors, sigui una de les professions que més s’ha revaloritzat, i que encapçali les llistes d’ofertes de treballs.

Certament el disseny ha esdevingut clau mercès a dissenyadors que disposen d’un alt nivell de formació acreditada amb estudis universitaris, i que mitjançant el procés formatiu, que combina coneixements i actituds, els hi ha permès fer aflorar la seva capacitat creativa, i d’assumpció del risc, propi de tot procés innovador.

Al dia següent de la taula rodona sobre elements clau de la competitivitat, vaig certificar en la Borsa de treball de l’ESDi la important demanda de dissenyadors, i de la seva capacitat d’emprenedoria. Les dates de la darrera evolució efectuada per ESDi sobre la trajectòria professionals dels seus graduats, que és publica a finals de l’any passat ho evidencien: El 61% dels graduats per l’ESDi inicien la seva activitat professional entre 1  i 3 mesos després d’haver-se graduat, un 10% addicional ho fa entre 3 i 6 mesos, de tal manera que un 70% dels graduats treballa com a dissenyador en empreses o estudis de disseny abans de 6 mesos d’haver finalitzat els estudis. La resta de graduats, 30%, opta per cursar estudis de postgrau a Espanya o a l’estranger, o iniciar el seu projecte personal d’emprenedoria.  Així mateix si s’analitza la situació dels graduats en el període compres entre 12 i 18 mesos després d’haver finalitzat els estudis es comprova que el 26% dels graduats estan treballant en el seu projecte empresarial com a emprenedors, un 8% esta ampliant estudis, i la resta,  66% esta col·laborant com a dissenyador a empreses en regim laboral, (un 5% d’ells a l’estranger, bàsicament a països de la UE, per també en països asiàtics.

Les xifres d’ocupació anteriors evidencien la importància del disseny en el context actual de competència asimètrica a nivell mundial, i a la vegada, la necessitat de continuar potenciant els estudis de  disseny en un marc on tots els elements que envolten el procés formatiu universitari dels dissenyadors respiri i interioritzi la triada: creativitat, innovació i disseny.

La importància del disseny es reconeguda, al igual que la capacitat creativa latent a Catalunya es molt important, La seva llarga tradició en disseny, i l’existència d’Escoles centres universitaris de disseny, i estudis de disseny de referencia, ho evidencia.  Aquest és un fet inqüestionable, i hem d’entendre que ens aporta una important palanca per entomar el futur. Aprofitar-la al màxim es responsabilitat de tots. Fer-ho obliga a donar pas als joves emprenedors, persones preparades il·lusionades i capaces. Tancar-les-hi el pas i no deixar que despleguin el seu talen, és renuncia a un futur amb capacitat de generar riquesa i ocupació tot competint en els mercats globals

 

Antoni Garrell i Guiu

24 de gener de 2013.