Fa uns dies, en una taula rodona sobre les problemàtiques de competir en el mon global, tot reconeixent la importància d’extreure la màxima capacitat productiva a les eines tecnològiques, la necessitat d’emprar amb eficiència les telecomunicacions i les xarxes interactives, l’enorme potencial de les organitzacions quant les persones adopten rols proactius,…, els quatre ponents coincidirem, quasi a la vegada, que la clau de volta que fa que les empreses esdevinguin referents i líders resideix en el disseny, aquell disseny que permet accedir als mercats amb productes innovadors, sorprenents i altament seductors. Forma i contingut són el binomi clau que obra les portes de l’èxit al trametre els valor de l’empresa o la filosofia científica, tècnica, social i econòmica que marca el ritme del seu progrés i el pols del seu compromís.
L’afirmació construïda conjuntament sumant paraules i compartint conviccions, va ocasionar que un dels 4 ens recordes al dissenyador gràfic alemany Otl Aicher qui, juntament amb altres intel·lectuals, al 1953 va fundar la Hochschule für Gestaltung, escola que va esdevenir líder en formació del disseny inspirant-se amb els principis de la Bauhaus i treballant simultàniament docència i recerca, tot aportant noves visions i formes de treball en la comunicació visual, wl disseny Industrial, i en l’audiovisual o cinema. La importància del disseny la concretava Aicher afirmant que el disseny “és la filosofia tècnica i econòmica de tota empresa, i la seva imatge explicita el seu caràcter i defineix la seva mentalitat” recordant-nos a la vegada que “El dissenyador és el filòsof de l’empresa, el que, amb independència de la seva mentalitat la fa identificable en el mercat”.
Són els dissenyadors amb capacitat de dissenyar productes que incorporen els avenços tècnics i científics els qui fan que una empresa destaqui i sobrepassi als competidors, i s’obrin les portes dels beneficis potencials dels mercats. Son els productes els qui projecten a l’empresa amb un missatge coherent o identitari ja que són l’essència de la mateixa.
Un rol, el del dissenyador, complex i determinat que requereix de professionals amb una solida formació que els hi atorgui una gran capacitat d’observació i anàlisis, una metodologia de treball amb rigor científic, un ampli coneixement quant les tècniques de treball en equips plurals i integradors, i amb solides conviccions de generar i aplicar coneixements en els seus productes.
Sens dubte els dissenyadors i la seva formació presenten tots els requisits que defineix la formació universitària de rigor, aquella que combina simbiòticament recerca, transferència de coneixement, docència i aprenentatge. La formació requerida pel progrés econòmic i social de tot país. Per aquest motius es requerit estar amatents als plans d’estudis i mètodes associats de les diverses escoles de disseny que configuren la xarxa de formació en disseny a Catalunya, ja que no totes són iguals, ni tenen les mateixes capacitats, ni presenten el mateix grau d’assumpció de compromís en acceptar les possibilitats i les exigències dels estudis oficials en grau universitari en disseny possibles des de el curs 2008-2009.
Escoles que tenen una responsabilitat cabdal en aplicar la metodologia acadèmica associada a trametre i facilitar la comprensió i assimilació del conjunt de coneixements en que es sustenta la professió, i a la vegada possibilitar l’adquisició de les actituds en que s’arrela l’esperit emprenedor, ja que és aquest esperit el que, juntament amb una solida formació, possibilitarà el sorgiment de noves empreses industrials i de serveis, les quals actuant amb productes acuradament dissenyats, al integrar el progrés científic i tècnic de forma harmònica amb els requeriments culturals, mediambientals i estètics, permetran generar les noves ocupacions, aquelles que possibiliten un futur de progrés universal tant en qualitat de vida, com amb respecte al mediambient, conseqüentment un desenvolupament més sòlid i sostenible
Antoni Garrell i Guiu
25-febrer-de 2011.
Publicat a esdi ;
Publicat al diari de sabadell el 19 de març de 2011
