Ahir al vespre el terrorisme es va fer novament present. Un nou atac de terrorista va omplir de mort els carrers de Niça, un camió convertit en arma ha deixat 84 morts, molts ferits, 8 dels quals en estat crític, un terrorista ha deixat milers de vides plenes de tristor, angoixa, inseguretat i por. Un cop més hem percebut la fragilitat de la vida humana quan algú vol fer mal.
Matar en nom de Deu és ignorar, que en la majoria de les filosofies i religions tenen com a fil conductor, tot compartint el no mataràs i no robaràs, centrar les relacions entre els homes amb principis d’equitat. En el cristianismes “estima i tracta al altres com vulguis que els altres et tractin a tu”; en l’hinduisme amb la seva màxima: “l’essència de la moralitat és no comportar-se amb els altres de forma desagradable“; en l’Islam : “Un no pot ser creient fins que desitgi per al seu germà el que desitja per a si mateix“.
En front del terrorisme, al menysteniment de la vida humana i la dignitat de les persones, reconeixent els enormes problemes que afronten els que fugen de la barbàrie i la persecució ideològica, no es pot caure en la indiferència ni en la por, ni disminuir la confiança amb els altres, però esdevé requerit expressar, amb fets i paraules, el rebuig al terror i solidaritat amb les víctimes i familiars i a la vegada cal comprometre i treballar per posar-hi fi, tot configurant un mon que reforci el requerit principi de confiança, reforçant les polítiques que actuïn posant al centre de tota decisió les persona i les relacions interpersonals, tot acceptant la multiculturalitat.
Antoni Garrell
