robot de rescat en una societat tecnificada
Fa uns dies vaig llegir el darrer informe del Banc d’Espanya en que, considerant directius, autònoms i assalariats, alertava que vivim en una societat amb “baixa capacitació dels empresaris i treballadors amb respecte als països de l’entorno”. Espanya, en el context de l’OCDE, es situa en la cua quant formació, capacitats de gestió i habilitats cognitives. Per alguns l’alerta del Banc d’Espanya pot semblar irreal si considerem que España creix per sobre del 3% anual i es crea ocupació. De fet l’atur registrat s’ha situat per primer cop des de 2010 per sota dels 4 milions de persones, disminuint significativament entre els joves i les exportacions baten, trimestre rere trimestre, records impulsades pel sistema productiu català.
Ara bé, l’alerta del Banc d’España posa en evidencia la debilitat del nostre sistema productiu, una societat no sols amb una taxa d’atur immoral i inacceptable, també amb llocs de treball amb alta precarietat i salaris desajustats al cost de la vida. Sols cal recordar, que si bé en 2015 es crearen mig milió de llocs de treball, el dèficit de la Seguretat Social va superar el 16.700 milions d’euros, gairebé el 1,55% del PIB. Sense oblidar que a l’Estat, com explica Eurostat, la taxa de pobresa és 6 punts més gran que mitjana europea i que hi ha més de 13,5 milions de persones en risc de pobresa i exclusió social, tot considerant les persones que disposen d’una renta inferior a 668 € al mes (60% de la renta mitjana a l’Estat). Un risc de pobresa que no entén d’edats i que afecta a 1 de cada 4 joves i a 1 de cada 3 menors.
Creixement econòmic però amb creació d’ocupació clarament insuficient i incapaç d’aportar recursos significatius a l’Estat, conseqüentment augment dels dèficits, risc de noves retallades pressupostaris en els serveis socials i en la pràctica congelació de les pensions. Manca de recursos que impedeixen que les Administracions esdevinguin tractors de l’economia mentre la qüestió sobre la sostenibilitat de l’estat del benestar ha esdevingut omnipresent.
I mentre els mesos i anys passen, sembla que no volem entendre que els models productius estan canviant. En aquest canvi, enquadrat en la denominada quarta revolució industrial o Industria 4.0, hi ha una doble constant. Per un costat els robots que guanyen terreny en tots els camps, desplaçant els humans i per altre, noves oportunitats sols a l’abast de persones que han interioritzat els nous paradigmes
Quant a la pèrdua sistemàtica de llocs de treball desenvolupats per humans en benefici de màquines autònomes, més o menys intel·ligents, és quelcom innegable i que afecta tan les activitats domestiques com a totalitat dels sectors productius i socials. Robots en les fabriques, però també en les activitats agràries i ramaderes, on els robots vigilen l’estat dels fruits, arranquen les herbes disminuint l’ús d’herbicides o tenen cura dels animals. Els avenços generats en aquest darrer camp per la Universitat de de Sydney mitjançant el Australian Centre for Field Robotics són molt importants. Una substitució de humans per robots o sistemes informàtics dotats d’intel·ligència artificial, que pot arribar en els propers 20 0 30 anys al 50% dels treballs actuals. Una tendència corroborada en l’estudi ‘The future of jobs, 2025: working side by side with robots’ elaborat per l’empresa Forrester.
Quant a les noves exigències de capacitació professional associats als nous models de produir, consumir i relacionar-se, esdevé imprescindible persones que hagin interioritzat els reptes i oportunitats de la globalització, dels avenços tecnològics, de la intel·ligència artificial, de convertir les dades en informació i coneixement, dels nous models productius en xarxa i de la telepresència en qualsevol llocs i moment. Persones amb capacitat de prendre decisions i d’ajudar a definir la millor manera de com fer la feina en el si de la societat 4.0
Estem immersos en un model productiu incapaç de generar suficient treball pels humans, conseqüentment mancarà treball si es segueix pensant amb criteris de setmanes amb 40 hores laborals. Repartir el treball, que no vol dir disminuir els ingressos, en el marc de la societat 4.0 esdevé el repte per evitar l’exclusió, la pobresa i la desigualtat, un fet que obliga a repensar el finançament dels Estats
Tenim un sistema productiu incapaç de generar els recursos i redistribuir la riquesa en una societat, en la que de forma progressiva els robots autònoms substitueixen als humans en molts llocs de treball. Quin és el repte? El repte es sens dubte dual, per un costat crear llocs de treball i a la vegada gaudi col·lectivament dels beneficis que aporta la intel·ligència artificial i la robòtica. Crear llocs de treball cal fer-ho mirant el futur no pas el passat. Sens dubte cal apostar per la Industria 4.0, però no sols per aquella que genera els productes que consumin i innova amb productes smart. Cal desenvolupar alhora una altra industria, aquella que aporta els equips i instal·lacions que són els substrat, les maquinaries i el sistema nerviós, de la Industria 4.0, és a dir, la que es capaç de concebre, dissenyar i produir els equipaments, màquines i robots que substituiran els humans de forma progressiva. De poc ens servirà potenciar la industria 4.0, si no es vertebra aquesta altra industria generadora dels equipaments, al igual que poc avançarem en polítiques socials, si no hi ha capacitat d’adaptar-se als nous escenaris de menys treball humà, si no es varia la composició dels ingressos dels Estats, avui molt focalitzades a les rentes del treball. Ara bé una variació l’estructura dels ingressos en un marc de substitució de humans per robots, requereix inexorablement d’acords en el concert mundial. Uns canvis que de no produir-se, incrementaran la desigualtat.
Antoni Garrell i Guiu
11 de juny de 2016
publicat article en el Mon.cat
