helicoptero_dgt.jpgA l’abril, coincidint amb la Setmana Santa, el Servei Català de Trànsit estrenà un nou helicòpter de control del transit provis d’una sofisticada càmera, la Wescam MX-15, dotada de visió nocturna i que permet llegir la matrícula dels vehicles des d’una distancia d’un kilòmetre, tot determinant la seva posició exacta i la velocitat a la que circula, retransmet a la vegada la imatge al control central. Un helicòpter que sens dubte està cridat a ser un instrument amb alta capacitat per detectar les infraccions i sancionar-les.

Al llegir la noticia, vaig recordar les inversions tecnològiques en el control del tràfic, i a la guàrdia urbana de Vic amb el seu sistema de control i vigilància mitjançant tecnologia WiMAX amb vídeovigilància IP en temps real. Sistemes de vigilància i control, fonamentats en els avenços tecnològics, que a priori estan destinats a augmentar la seguretat, encara que es converteixen ràpidament en elements que faciliten la tasca sancionadora especialment en àrees on la velocitat es limita a la baixa amb la finalitat de reduir els accidents i la contaminació.

Disminuir la sinistralitat en les carreteres és objectiu de la Unió Europea des de 2001, llavors es fitxà com objectiu pel 2010 reduir a la meitat els accidents en las carreteres que aportaven uns 54.000 morts. L’objectiu establert esta lluny de complir-se si consideren que en el 2007 el nombre de morts foren 43.000, un 75% de les quals es degueren, segons la pròpia Comissió Europea, a l’excés de velocitat (30%), al alcohol (25%), a no portar cordat el cinturo de seguretat (17%), i a no respectar els semàfors vermells (4%).

L’anàlisi de les dades d’accidentalitat enquadrades en les sistemàtiques reduccions de la velocitat, en l’augment dels controls i polítiques sancionadores, o en la proposta de directriu europea d’intercanvi electrònic d’informació per facilitar que les sancions s’apliquin independentment del país on es resideix i en el que es comet la infracció, evidencia que aquests tipus d’actuacions no són suficients o, tal vegada, aquesta no sigui la millor via per afrontar la problemàtica, en especial si ens atenem a que la pròpia Comissió al 2006, tot explicant que el 93% dels accidents es produeixen per errors humans, demanà una aposta decidida per dotar d’intel·ligència al vehicles, és a dir, que el cotxe autoassumeixi el control i eviti l’error del conductor tot activant, si es requerit, mecanismes de protecció dels ocupants per minimitzar els seus danys.

Sistemes com el Predictive Safety System, el Pre Safe, o el Pre-crash Safety, entre altres, són realitats que permeten des de la frenada automàtica i canvi de direcció, a l’observació de les constants fisiològiques del conductor, o a que en situacions crítiques s’ajustin la posició dels seients, es tensin els cinturons, i es controli la deformació de la carrosseria; tampoc es pot oblidar els sistemes de visió nocturna, o l’avís automàtic en cas d’emergència, el E-Call, que permet que el propi cotxe en el moment de col·lisió emetí un avis a emergències al “112”, enviant les dades de l’accident i la localització.

SI el problema és la distracció, caldria actuar seriosament en aquest camp, conseqüentment posar la tecnologia més potent no sols a vigilar, controlar i sancionar, sovint hom diria a recaptar, sinó en disposar de vehicles més segurs , -el que no vol dir dotar-los de conducció automàtica-, de tal manera que es minimitzes l’error humà, tot evitant les col·lisions i els accidents.

La tecnologia permet escollir les dues vies, de forma alternativa o simultània, malauradament sembla que la via escollida en el dilema control o seguretat, sigui sols tecnologia per vigilar i sancionar, tot deixant en segon lloc l’ús generalitzat de la tecnologia per poder-nos moure amb rapidesa i seguretat, de tal manera que per reduir el risc la solució emprada és fer-nos moure con si no estesi al segle XXI i més pendents de la senyalització i controls que de la via.

Potenciar els controls per detectar i posar fre a les persones que es salten les normes de circulació i es converteixen en bombes ambulants és una obligació indefugible, però també hauria de ser-ho, dotar als vehicles de tots aquells complements tecnològics per garantir una mobilitat rapida i segura amb la tecnologia més puntera, ja que per costosa que sigui la inversió en seguretat molt més grans són els costos socials, i econòmics, que es produeixen per no usar la tecnologia disponible.

Antoni Garrell i Guiu
President del Consell assessor del Cercle per al Coneixement

Escrit per al Mon empresarial del mes  de maig. [(num 116 – pag 22), accés amb un clic aquí maig ] el dia 11 d’abril de 2009.