El divendres passat, trencant totes les previsions, es conegué la noticia de que l’atur a Espanya havia superat els 4 milions de persones, la destrucció de 1,3 milions de llocs de treball en un any ho explicava. Ja ningú es qüestiona la gravetat i profunditat d’una crisi que afecta de forma transversal a totes les professions i activitats laborals, i que malauradament encara no ha tocat fons. Una crisi que fou negada de forma reiterada en els seus orígens, el que ha comportat endarreriments en endegar actuacions efectives de gran abast, ignorant el que deia físic alemany Albert Einstein “No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix”.
Recordar a Einsten en va portar a rellegir un mail que el passat més de març en va enviar un amic, l’enginyer informàtic Antoni González, en el que em donava un link a la Universidad Autónoma de Nuevo León (Mèxic); en ella, el dia 20 de febrer el professor Javier Sánchez. parlà de la crisis, i cità a Einstein, recordant que havia escrit “la crisi porta progrés,… la crisis de veritat és la crisis de la incompetència…, callar la crisis és exaltar el conformisme”, junt amb el link m’enviava el text de on s’havien extret les frases que havia citat el professor Sanchez, i que no resisteixo a transcriure: “La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països, perquè la crisi porta progrés. La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi on neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar “superat”. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. La verdadera crisi és la crisi de la incompetència. El problema de les persones i els països és la mandra per trobar les sortides i solucions.
Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el que té de millor cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la”.
He de dir que no se en quin context Einstein va pronunciar o escriure aquestes paraules, ni tan sols si realment són la transcripció exacta de les seves frases, però el que és cert és que l’anàlisi de l’historia de la humanitat evidencia la certesa de les afirmacions atribuïdes a Einstein. I és en les èpoques difícils on la creativitat s’incrementa i les persones donem el millor de si mateix, sempre que es superi la incompetència i s’afronti’m amb valentia les solucions. Però també és cert que la crisis sorgeix de la incompetència humana d’evitar la tragèdia, del egoisme i l’avarícia desbordada, dels desequilibris i la injustícia, i que per possibilitar que les persones donin el millor de si mateix i despleguin tot el seu potencial no són necessaris períodes de crisi, -que acaben indefugiblement sent una maledicció per a tots i en especial els més febles-, sols és necessari disposar de les actituds, els coneixements i els entorns per fer possible que el talent esdevingui el motor i el rerefons de totes les actuacions.
Unes solucions que obliguen a seriosos ajustos en el marcs reguladors de les activitats econòmiques, ancorats en passats que no tornaran, però especialment en d’evitar cometre els errors que han originat la situació actual, i dotar-se de les capacitats requerides per afrontar la situació actual i el model socioeconòmic que regirà els propers anys. Quatre milions d’aturats són molt més que 4 milions de raons. Són 4 milions d’il·lusions trucades, i el record vivent i permanent de que la nostra riquesa era un miratge que s’ha esvaït.
Quatre milions d’aturats són l’exigència de posar les bases per la recuperació possible i del camí cap un millor futur sens exclusions, un futur que, afortunadament, ja està despertant i trucant a la porta d’aquells col·lectius dotats de les eines per abordar-lo.
Antoni Garrell i Guiu
26 d’abril de 2009.
Publicat a e-noticies clic aqui
