“La indústria retornarà. Catalunya té un bon nombre d’indústries i els ciutadans i ciutadanes estem preparats per reconèixer-ne la seva importància. De fet, sols la indústria pot generar els milions de llocs de treball que necessitem”.

 El passat dia 6 de novembre vaig participar en el Seminari internacional “(Re)Torna la indústria. Estan preparades les ciutats?”, que va organitzar la Direcció d’Estudis i Prospectiva- Centre d’Estudis Territorials de la Diputació de Barcelona, i el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona- Centre Ernest Lluch. La finalitat del seminari era analitzar el paper de la indústria com a sector econòmic clau per generar ocupació i per possibilitar el desenvolupament econòmic i social de les ciutats.

La meva resposta a la pregunta és: “encara no”. Tot i que pot semblar que la indústria ja ha retornat, com a conseqüència de que ara són moltes les veus que en destaquen la seva importància. El que succeeix és que les empreses industrials tenen unes bases solides, i en els moments de dificultats, les organitzacions amb fortalesa naveguen per la tempestat i posen rumb cap el futur, mentre que les febles desapareixen  submergides en el mar de les dificultats.

Però encara que no hagi tornat, del que podem estar segurs és que tornarà, ja que tenim una bona base i sols la industria pot generar, directament o indirectament, els milions de llocs de treball que necessitem. Certament, tot i que el pes de la industria va disminuir en la dècada anterior, Catalunya té un bon nombre t’industries. Efectivament la industria representa aproximadament un 17% del total de l’economia; el nombre d’ ocupats és el 18,4% del total. Les exportacions industrials catalanes representen el  80% del total exportat. La industria és l’agent més significatiu pel que fa a R+D+i, ja que representa el 47% de tota la despesa feta per les empreses, i ocupa el 38% del personal investigador; és el sector que ofereix una ocupació més estable tal com ho certifica que el 86% del total dels contractes siguin indefinits, gràcies a tenir llocs qualificats i una productivitat, o valor afegit per empleat, un 33 % més alta que els serveis.

Tornar la industria comporta que les empreses existents incrementen la seva activitat. Però aquest aspecte no és suficient, cal que sorgeixin noves empreses industrials, algunes provinents de l’exterior, i altes que sorgeixen  de l’emprenedoria de gent de casa nostra. Aquests és l’aspecte bàsic.

La industria retornarà i les ciutats i els ciutadans estem preparats, ja que sabem reconèixer la seva importància, i reconèixer que sense empreses sols hi ha lligams immobilitzadors al passat; i estem disposats a reforçar la cultura emprenedora. Una cultura que obliga a fer emergir persones que fixin la mirada en el món, (fugint del localisme que limita); que busquin superar l’impossible (innovant); que facin més amb menys per preservar el futur (sostenibilitat com a principi); que vulguin treballar en equip amb lleialtat, (accepten la potencialitat de la simbiosis multidisciplinària); i que sàpiguen que les fites diferencials sols s’assoleixen amb esforç, constància, sacrifici i determinació.

Antoni Garrell i Guiu

12.10.2012

Article publicat a el Diari del Vallès.