La setmana passada l’estreta diferencia entre quedar-se o marxar que va reflectir el resultat del referèndum Britànic va produir un daltabaix en el mercats financers, desconcert en centres de decisió, indignació en molts ciutadans que veuen com el seu futur es complica al dificultar la necessitat de cooperar per fer més i millor, tot incrementant les pors al ressorgiment d’actituds associades a culpabilitzar el de tots els mals al diferent. La situació a Europa, i en grans parts del planeta, es molt complexa, en aquestes situacions esdevé imprescindible prendre decisions per evitar mals majors i a la vegada aprofitar les escletxes d’oportunitat que s’obren en tot canvi. Un escenari que arriba a l’Estat espanyol, on sovint es constata que Política i diàleg són un binomi allunyat, quant la recuperació econòmica i de la generació de treball començava però amb un govern en funcions, des de el passat 20 de desembre, i amb un resultat del 26J on la formació de govern seguirà sent una missió impossible a menys que els interlocutors canviïn o els òrgans de govern col·legiat, dels seus respectius partits, els forcin a deixar els maximalismes i seure a dialogar amb voluntat d’arribar a acords.
El món real, els dels ciutadans que volen dibuixar el seu futur, esta canviant amb rapidesa, aquelles elements que conformaven una societat competitiva i amb capacitat de generar progrés social han variat substancialment. En l’actualitat la velocitat d’obsolescència dels productes és notòria, les problemàtiques relatives a la sostenibilitat i la protecció ambiental s’han aguditzat, la globalització dels mercats i la interdependència és un fet, les economies que eren fa 25 anys emergents avui han aconseguit alts graus de desenvolupament després d’anys d’alts creixements i la velocitat d’avanç de la producció tècnic-científica és molt elevada de tal manera que transforma els models de producció i relació de compra entre persones i productors. Tot un conjunt de realitats que exigeixen a tot nivell noves polítiques per assolir millores continuades quant a competitivitat en un context internacional caracteritzat per la competència asimètrica entre Estats; la forta pressió de països amb baixos costos salarials; la necessitat de potents infraestructures de mobilitat de persones, productes i dades; la importància de generar coneixement i transferir-lo amb rapidesa a les cadenes de producció; la facilitat de plagiar productes i serveis que obliga a protegir la creació; la progressiva substitució d’humans per robots; i l’accés pràcticament universal al coneixement i als avenços tecnològics. Tot un conjunt d’aspectes que es sumen a una creixent pressió sobre els llocs de treball no qualificats el que obliga millorar la capacitat professional per garantir l’ocupabilitat a llarg termini.
Tot un conjunt de canvis que es produeixen simultàniament al creixement del procés de globalització social que comporta l’aparició de canvis culturals molt significatius amb interrelacions i interaccions en tots els àmbits que, per primera vegada, no van només acompanyats dels intercanvis comercials o de la intervenció en els assumptes polítics d’altres nacions amb episodis de menor o major violència, com va passar amb la construcció de la identitat cultural mediterrània amb arrels fenícies, o la colonització europea d’Àsia i Amèrica modificant la cultura autòctona.
Nous escenaris i realitats internacionals que, caracteritzant la societat actual o societat 4.0, exigeixen actuacions per millorar i garantir la competitivitat del model econòmic en general i de les empreses en particular. Per aquest motiu és requerit actuar, de manera coordinada i simultània, per introduir millores contínues en la productivitat; utilitzar intensivament el coneixement i disposar de models organitzacionals més flexibles; potenciar la capacitat d’assumir canvis en tota organització, en la gestió empresarial i, molt especialment, en la valoració dels recursos humans ja que els nous escenaris els hi confereixen un paper determinant per assolir els èxits diferencials independentment de la mida de les organitzacions o sectors d’activitat. Un conjunt de canvis o actuacions que demanda la majoria de ciutadans i molts especialment els joves que tenen coneixements i saben aplicar-los, que tenen capacitat d’adaptar-se, sorprendre i innovar, i que estan plens de l’energia positiva per construir un futur millor
Conseqüentment, avui esdevé imprescindible que les Administracions, les empreses, les universitats i els Centres tecnològics requereixen actuïn amb estratègies simbiòtiques per vertebrar un sistema productiu competitiu, innovador i sostenible. Un ajust, canvi, del sistema productiu que requereix li siguin destinats de forma continuada recursos públics significatius, i entre altres pactes d’Estat per assolir polítiques a llarg termini quant a R+D+i, formació i valorització dels resultats de la recerca. Un treball simbiòtic imprescindible, com ho és la formació d’un govern amb voluntat de posar les aspiracions i el desenvolupament dels ciutadans al mig de tota decisió
Els reptes són molts i les capacitats per superar-los existeixen, la pregunta és sols saber quan els polítics de l’Estat, recordant que avui no es el gran qui es menja al petit sinó el ràpid al lent, deixaran de mirar-se el melic, entendran que política i diàleg no pot ser un binomi allunyat i entomaran la responsabilitat de formar govern primer i fer possible després el seu treball simbiòtic amb les empreses, les universitats i els Centres tecnològics.
Antoni Garrell i Guiu
27 de juny de 2016
Publicat a viaempresa.cat el dia 29 de juny de 2016
