“Probablement és cert que, per aquells que observen Catalunya sense una anàlisi acurada, pot semblar que vivíem ancorats en la monotemàtica de la consulta i la independència, quelcom que és fals”

Cal reconèixer que quan parles amb persones que segueixen Catalunya des de la distància, més aviat que tard, sorgeix la data del 9 de novembre i la independència. Al parlar i escoltar catalans expatriats, o no catalans que aprofitant aquests dies de festa ens visiten, perceps que en els mitjans de comunicació, ja siguin catalans o de fora, el tema de la independència es recurrent i omnipresent. Hom pot tenir la impressió que tot està parat i que els catalans no fem res més que debatre com assolir ser un Estat. Res més lluny de la realitat. Certament en algunes esferes, en les quals no hi ha vida més enllà de la política, pot no haver-hi altra preocupació.

Però el país real funciona, i no sols parlem que és imprescindible donar veu als ciutadans, i que per afrontar la independència cal que ambdues parts tinguin la voluntat de buscar solucions, la capacitat de negociació, l’atreviment per entomar decisions democràtiques complexes, i a la vegada centrar el diàleg en la necessitat de conèixer fefaentment el que els ciutadans majoritàriament volem, sense pressuposar res més. El país no sols parla d’autodeterminació, els catalans treballem per aprofitar les oportunitats que es dibuixen en un període que, cal reconèixer-ho, pot ser el principi del fi de la crisi que ha capgirat la vida i la percepció, quant a futur, de la immensa majoria de les persones.

Hi ha multitud d’evidències que el país treballa amb determinació per ser productiu i generar ocupació a curt i mig termini, i a la vegada ha assumit els reptes de competir per valor com obliguen els mercats globals. A tall d’exemple, aquesta primera quinzena d’abril vàrem conèixer que l’índex de producció industrial a Catalunya havia crescut un 3,4% el passat febrer, impulsat, entre altres, per la fabricació de materials de transport que va créixer un 9,5%, i el sector químic amb un 7,9%. Un creixement que evidencia la capacitat de l’entramat industrial actual, si bé cal potenciar-lo tot recolzant als emprenedors pensant en el futur. Un recolzament a l’emprenedoria que s’enforteix amb la nova línia de 24 milions d’euros, de l’Institut Català de Finances, per fer possible projectes d’inversió, i a la vegada finançar el circulant. Una línia que evidencia la importància que el país està donant als emprenedors, ja que són els que crearan els llocs de treball del futur.

Catalunya té una important dinàmica empresarial interna, però també la té quant a capacitat d’atracció mercès a la seva dotació de capital humà. Serveixi com a exemple de que el país segueix gaudint de la confiança de les grans empreses multinacionals el fet que Hewlett Packard ha fet públic que desenvoluparà en el seu centre de R+D de Sant Cugat les impressores 3D; o que Vulcan Capital, el fons d’inversió d’un dels cofundadors de Microsoft, anunciés una inversió de 30 milions d’euros en l’empresa Scytl-Innovating Democracy, sorgida de la UAB, com spin-off tecnològica del doctorat de “criptografia aplicada al vot” del Dr. Andreu Riera. Dos exemples recents que reforcen les evidencies de que Catalunya disposa d’un bon sistema de recerca, i ha assolit un alt nivell tècnic i científic el qual, conjuntament amb el disseny, són una potent palanca per guanyar competitivitat i futur.

Si bé la primera quinzena d’abril coneguérem dades sobre el progrés de la indústria; de noves actuacions de recolzament a l’emprenedoria; i de l’enfortiment de la capacitat d’arrelament d’empreses multinacionals i d’atracció de capital internacional, no podem menystenir l’esforç que efectua el sector turístic que, com hem pogut constatar aquesta Setmana Santa, ha assolit qualitat, bons nivells d’ocupació i activitat, evidència de la seva capacitat de renovació i de la solidesa i adequació de les seves infraestructures.

Probablement és cert que, per aquells que observen Catalunya sense una anàlisi acurada, pot semblar que vivíem ancorats en la monotemàtica de la consulta i la independència, quelcom que és fals. A aquestes alçades del 2014, és ben conegut que les enquestes, les converses informals, i l’opinió pública evidencia que la immensa majoria dels catalans vol poder anar a les urnes i expressar-se en llibertat i democràticament sobre el model de futur en que volem desenvolupar-nos. Però aquesta certesa no pot amagar, ni confondre, el fet que Catalunya té un sistema productiu que no s’atura i que configura una economia oberta, dinàmica, competitiva i compromesa en generar valor. Una economia que creix i treballa buscant accelerar la sortida de la crisi i generar ocupació.

Antoni Garrell i Guiu

21.04.2014

Article publicat a El Singular Digital