“La innovació el 2016 és en gran part disseny i aquest, la creativitat aplicada a la innovació”

Fa uns dies s’ha celebrat a Barcelona el Saló de l’Ensenyament, desenes de milers de joves intentaven esbrinar la millor opció pels seus estudis, els centres i universitats presents mostraven les seves actuacions per ‘innovar’ en l’oferta i les visions sobre necessitats quant a educació de futur. El saló em va permetre parlar amb força persones del món acadèmic i alguns científics i tecnòlegs i també uns dies després amb empresaris, que havien assistit al MWC.

De les converses entre uns i altres ha emergit amb força el convenciment que els aspectes que configuren la importància de la innovació és quelcom analitzat i debatut de fa anys, i que pocs són els que dubten del seu paper clau per assolir millors models de gestió, millorar la productivitat i la diferenciació quant a uns productes d’altres, sense oblidar la seva importància cabdal per guanyar la batalla de la sostenibilitat del planeta en un entorn d’increment de la població, deteriorament del medi ambient i increment del consum. Una innovació que sembla, en opinió d’alguns analistes, que està exhaurint la seva capacitat quant a millorar la productivitat, però que pocs dubten que té molt a aportar quant a avançar en la sostenibilitat del planeta, reduir la distancia entre el producte i el consumidor final i, molt especialment, en aquells aspectes directament associats al benestar col·lectiu.

És en aquest darrer aspecte, on la innovació en producte esdevé clau. Productes que tot incorporant els avenços tècnics i científics evitin l’exclusió per cultura, gènere o edat, tot evitant que creixi l’escletxa entre ‘info-rics’ i ‘info-pobres’, en una societat on la distribució de la riquesa s’ha frenat i aquesta s’acumula en mans d’uns pocs.

De les converses en el Saló de l’Ensenyament es constata que innovar en producte és, doncs, invertir en futur. Dies després en reunions amb enginyers, que desenvolupen la seva activitat exclusivament en empreses industrials, s’evidencia que per fer-ho esdevé imprescindible dominar els processos de disseny, tot reconeixent que tot el que ens envolta ha estat dissenyat, des de coses més senzilles i quotidianes a aquelles que permeten fer més habitables els espais, sense oblidar els estris més complexos, com els associats a la mobilitat de persones, objectes i dades.

Un disseny compromès amb tot el que ens envolta, objectes en els quals, combinant bellesa de forma i riquesa de contingut, ens fan la vida més confortable i trameten valors i identitat. Un disseny que, en un món caracteritzat per l’avenç tecnològic, permanentment accelerat, requereix que esdevingui omnipresent per possibilitar que la tecnologia sigui una eina al servei de les persones, de la col·lectivitat. El disseny amb finalitat social, focalitzat en smart products i en smart spaces d’ús col·lectiu, com mobiliari urbà i objectes, que configuren els entorns ciutadans esdevé una palanca clau per evitar l’exclusió i la desigualtat quant a confortabilitat i accessibilitat, tot considerant la sostenibilitat i el medi ambient.

En aquest context la innovació el 2016 és en gran part disseny, en conseqüència el disseny és la creativitat aplicada a la innovació. Un disseny, una innovació que ha de desenvolupar-se harmònicament amb la socialització de la tecnologia i la progressiva reinvenció de la quotidianitat, en un entorn respectuós alhora amb la multiculturalitat i la intergeneracionalitat. Un disseny que aporti productes amb una bona experiència d’usuari, tot considerant el públic usuari global, respectant la singularitat.

Un disseny que permeti que els objectes i els espais s’adaptin a les persones, a les seves peculiaritats, problemàtiques i necessitats canviants, no a l’inrevés. Un disseny que faci els habitacles i els espais públics generadors de confortabilitat, benestar, convivència i interrelació, tot vertebrant consciència col·lectiva quant a sostenibilitat, valors ciutadans i a la vegada obra oportunitats de desenvolupament econòmic, tot aportant nous productes que generin ocupació i activitat productiva industrial. Nous productes, nous espais i nous estris dissenyats pensant amb els ciutadans, en el medi ambient i que, utilitzant la tecnologia, esdevenen clau per fer ciutats més sostenibles, més confortables i més respectuoses.

Innovar en producte obliga a acceptar d’una vegada per totes, que els dissenyadors i els tecnòlegs treballin conjuntament.Superar el concepte de centres tecnològics per implantar centres d’innovació i deixar de ser dels darrers de la fila, quant a inversió en R+D, ja que avui pocs són els que dubten de la relació existent entre més despesa en R+D, més col·laboració entre tecnòlegs i dissenyadors comporta més desenvolupament econòmic.

Una anàlisi de les dades demostra que Espanya dedica sobre els 13.000 milions en R+D, sobre l’1,2% del PIB. Un import molt baix en comparació amb altres països de la Unió Europea, la raó primera resideix en el poc reconeixement que la societat i els seus polítics donen a les persones,que es dediquen a la ciència, condemnats moltes vegades a la precarietat, la incertesa i baixes retribucions i la segona, en opinió dels enginyers als quals feia referència, en el volum de les empreses. És conegut que hi ha una relació directa entre la grandària de l’empresa i la seva inversió en R+D i, en el nostre país, el percentatge d’empreses grans respecte del total és inferior al de les economies més avançades. Un fet que se certifica en comprovar que en Espanya les empreses entre 1 i 9 treballadors són les que representen el percentatge més gran, mentre que en els països capdavanters de la UE, o als Estats Units, gairebé el 40% dels treballadors desenvolupen la seva activitat en empreses de més de 250 treballadors. Si els dos aspectes anteriors no són suficients, hi ha un tercer factor: per a molts el disseny encara és quelcom addicional, persones que no han entès que el disseny és el valor de les coses.

La innovació en productes segueix sent clau per assolir millors ratis de competitivitat empresarial i, a la vegada, progrés social. Una innovació que requereix el protagonisme dels dissenyadors, el reconeixement del valor de la ciència i la tecnologiai l’augment de les inversions en R+D+i. Sabem les raons i que cal fer, llavors la pregunta és per què no s’hi posa solució? Per què les polítiques i els pressupostos no canvien les tendències i els polítics no pensen en el futur en lloc de mantenir la precarietat del present? Probablement perquè entre tots ho permeten.

30.03.2016

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Via Empresa