L’hora de la societat civil

“És esperançador que la societat civil catalana reassumeixi,  amb força reeixida, el seu rol i realitzi la tasca que li pertoca'”

En els darrers mesos, tant a Catalunya per la convicció creixent de que ‘ara és l’hora’, com per l’aflorament, en tot l’Estat, dels casos de corrupció i la percepció de que els gestors públics orienten les seves actuacions en direccions oposades a les voluntats i prioritats dels ciutadans, la societat civil s’ha mobilitzat de forma significativa.

Ara quan les fronteres entre actuar des de la política o des de la societat civil semblen difuminar-se, he recordat els enriquidors debats que varem mantenir, el nucli fundador del Cercle per al Coneixement, al llarg de la tardor de l’any 2000. Les converses entre en Pere Monràs, l’Antoni Farres, en Rafael Suñol, en Joaquim Català i jo mateix, partien del convenciment que sols amb una societat civil forta, en aquell moment la catalana passava un llarg període de somnolència, les polítiques a llarg termini es podien abordar, i que quan aquesta s’inhibeix sorgeixen situacions col·lectivament nefastes. Fruit d’aquelles converses al gener del 2001 vaig escriure un document amb el títol “Consideracions sobre La Societat Civil” que recollia una síntesis d’aquelles converses i va esdevenir un dels documents vertebradors del Cercle per al Coneixement.

Ara, 14 anys més tard, aquelles anotacions recuperen, al meu entendre, vigència atès que la societat civil ha despertat novament i marca el pas de les transformacions i els canvis en molts llocs, especialment a Catalunya. Un pas que es mou enfront d’unes administracions extremadament condicionades pels mercats, aquests últims que es mouen sota el control d’uns pocs que, progressivament, augmenten la seva capacitat de condicionar la realitat. És pels anteriors motius que em sembla interessant recordar alguns aspectes d’aquells debats, per ajudar a definir el rol dels tres agents claus en la governabilitat i el progres: Societat Civil, Administracions i Mercat.

“Avui dia, comprenem que l’acció de govern ultrapassa la mera tasca de l’Administració pública, necessita la presència d’una societat civil activa i estructurada, a més de l’acció d’un mercat dinàmic i poc intervingut. Els tres components actuen com a contrapoder uns dels altres i contribueixen a evitar situacions de desequilibri. Així, constatem que quan l’Administració és massa preponderant es donen situacions de desànim social i d’estancament econòmic; per contra, si el mercat esdevé predominant, s’acostumen a accentuar els desequilibris i les desigualtats socials. Però, i això és molt important, només una societat civil forta pot evitar els abusos dels altres dos elements i alhora ajudar a obrir noves vies i actuacions de futur.

Una societat civil entesa com aquella part de l’àmbit privat l’activitat de la qual no té ànim lucratiu. Dit altrament, la societat civil acaba allà on comença l’Administració Pública i on comença el mercat (entès com l’activitat que es genera amb finalitats lucratives). Dit d’aquesta manera, podríem pensar que la societat civil és l’element menys important dels tres, que només existeix per contextualitzar els altres dos. Res més lluny de la veritat. El cert és que els tres components (Societat Civil, Administracions i Mercat) són factors essencials de tota societat humana, tots tres elements formen un equilibri sense el qual una societat no pot desenvolupar-se.

La importància de la societat civil es pot comprovar històricament. Els experiments socials de conseqüències més nefastes s’han donat després de l’anihilació de la societat civil, els totalitarismes en són una bona evidència. Efectivament, els totalitarismes, ja fossin de signe feixista o comunista, van pretendre substituir la societat civil per un nou entramat social, dissenyat verticalment des d’una instància política superior. A partir del moment en què la societat civil perd la seva capacitat d’opinió, res no pot aturar els abusos dels poders polítics i econòmics. Per contra, una societat civil forta, encara que sigui bandejada, pot actuar per suplir les mancances dels altres sectors.

Avui en dia no hi ha dubtes que la societat civil veu les possibilitats del nou sistema, s’adona que la societat de la informació provocarà la crisi de les estructures verticals, jerarquitzades i obrirà oportunitats a les xarxes. Però de moment, manca la capacitat, o potser voluntat, de mobilització i d’organització per fer front, de forma adequada, als reptes de la globalització. El repte dels propers anys és rearmar i mobilitzar la societat civil”.

Sens cap dubte amb un mercat en posició d’avantatge i un poder polític en adaptació, és la societat civil qui permetrà assolir un nou estadi de governació. És en aquest context que és esperançador que la societat civil catalana reassumeixi, “amb força reeixida, el seu rol i realitzi la tasca que li pertoca”. Unes actuacions que encaminades a fer propostes i col·laborar activament, a l’Administració, “perquè endegui amb decisió aquelles iniciatives que permetran a la nostra societat desenvolupar-se en la nova conjuntura”. Una societat de la que tots formem part i que requereix el compromís i l’esforç de tots.

Antoni Garrell i Guiu

19.10.2014

Article publicat a El Singular.cat