Versión del articulo en Castellano: la-musica-motor-del-desarrollo-humano.pdf
El passat dissabte dia 5 de juliol en una jornada sobre Evolucionisme organitzada arrel dels propers 150 anys de la publicació del “Origen de les espècies” de Charles Darwin, MA., s’afirmà que ‘la paraula és l’alè modificat pels cordes vocals’, unes paraules sorgides per la vibració de les cordes vocals que representaren un salt de qualitat pels homínids, com fou un salt qualitatiu el domini de l’expressió artística en general i de la musica, entesa com l’organització coherent i harmònica de sons i silencies. Un procés evolutiu que, sense renunciar a l’existència d’un instant creatiu, implica “la transformació irreversible en el temps dels models en que és sustenta el desenvolupament i progrés de la humanitat”; un progrés que, més enllà dels aspectes de l’entorn, està molt lligat als estats d’ànim amb el que s’afronten els problemes.
En el debat posterior al col·loquí, un dels especialistes comentà la importància de la musica en la generació d’aquests estats d’ànims, ho feu recordant l’obra del filòsof grec Aristòtil, en la que indicava el poder de la musica (ethos) per influir de forma diversa en l’esser humà, en concret com és pot provocar un increment de l’activitat conduint-lo a efectuar accions heroiques, o a incrementar la seva força espiritual i la fermesa moral, o provocar l’èxtasi momentani. L’especialista , antropòleg de formació, seguí recordant-nos el poder de la musicoteràpia per potenciar els tractaments farmacològics, com la quimioteràpia, al conforma estats anímics que permeten posicionar el cos cap actituds positives; per finalitzar, ens recordà que la musica ja no és sols l’expressió de l’home interioritzant la bellesa, sinó que tots i cadascun de nosaltres estem influïts per la musica ambiental, de tal manera que la musica actua sincronitzant amb les nostres neurones i ens ajuda a superar estats d’estres o desencís, o a treballar de forma mecànica, seguint un ritme o a relaxar-nos per possibilitar la concentració o reflexió.
La pròpia jornada i la conversa posterior va fer-me reflexionar sobre la importància de la musica en la seva doble component d’expressió cultural i potenciador del desenvolupament intel·lectual de les persones, quelcom conegut d’antuvi, ja que la formació musical a més de incrementar la sensibilitat, millora la memòria, ajuda al raonament complex i augmenta la comprensió espaial; la musica és per tant un instrument indispensable pel progrés, i és requerit disposar d’aquelles infraestructures, accions y politiques que permetin l’accés lliure i obert als ciutadans.
En esdevenir l’ensenyança musical, la divulgació i promoció de la cultura intrínseca a la mateixa, un element cabdal per desenvolupar el talent i el progrés humà, caldria que tot país incentives i potencies aquests aspectes, efectuant-ho des d’una perspectiva integral i integradora, amb la visió la internacional pròpia del mon globalitzat, amb voluntat d’esdevenir referent i referència obligada, i a la vegada recolzant-se amb bases solides, practicant conseqüentment un procés evolutiu per minimitzar els riscos i garantir els objectius.
És en aquest context, on vaig recordar el projecte “la Ciutat de la música de Sabadell”, una iniciativa ambiciosa enquadrada en el segle XXI, i que portarà a l’Eix Macià els equipaments que posaran la música i la ciutat com un dels element de referència de la mediterrània. Un projecte que sols es podia plantejar i fer-se a Sabadell per la seva llarga trajectòria en art i en disseny, especialment en la música, que sempre ha estat arrelada en la historia de la ciutat.
Lluny queda el 1810 amb la creació de la primera cobla de musics a Sabadell, o el 1892 amb la posta en marxa de l’escola municipal de música, o la fundació de l’orfeó de Sabadell al 1904. Unes llargues arrels plenes encara de vitalitat, com s’evidencia en la creació de l’associació d’amics de l’Opera de Sabadell al 1982, o el fet que més de 2.000 joves cursin estudis musicals. Unes realitats que fan de Sabadell el lloc idoni, aquest és un fet irrefutable per construir el futur, però essent condició necessària no és suficient, per ser-ho cal voluntat de plantejar i assolir reptes, de no deixar-se vèncer per les dificultats conjunturals, i assumir que per difícils que siguin les situacions la clau és saber compaginar present amb futur, i aquest és un element que ha caracteritzat la ciutat amb la seva permanent capacitat de reinventar-se i de generar valor i progrés,aquest és un aspecte del que tindríem que sentir-nos orgullosos.
Malauradament parlem tot sovint més dels problemes que de les solucions, dels desastres que de les bones noticies, i aquesta és una tendència que no porta enlloc, per aquest motiu crec que tots tindríem que canviar les actituds, i sense defugir dels problemes ni amagar les realitats saber reconèixer, aplaudir i recolzar les iniciatives que miren el demà amb valentia i atreviment, i en aquesta bona actitud es troba la Ciutat de la Musica de Sabadell, una de les iniciatives que evidencien que no forçosament el passat te que esser millor que el futur.
Antoni Garrell i Guiu
13 de juliol de 2008
Publicat al diari de Sabadell el dia 15 de juliol de 2008, (edición impresa diario de sabadell: la_musica_motor_del_desenvolupament_huma.pdf )
