“És hora de foragitar la incertesa política per evitar foragitar les oportunitats de futur de la quarta revolució industrial”

Vivim en una societat on el progrés i la llibertat de decisió resideix, en gran part, en disposar de recursos no inferiors als requerits segons el cost de vida de l’ecosistema on es resideix. Uns recursos que majoritàriament s’obtenen del treball, de l’exercici d’una professió i que haurien de permetre d’una banda l’autorealització personal i per una altra col·laborar en el progrés col·lectiu com a membre de la societat. Per tant, el treball ha de tenir un retorn que permeti una subsistència digna i també que possibilitar assolir un futur millor amb criteris de qualitat, estabilitat i afrontar imprevistos. Cal doncs un entorn laboral allunyat de la tendència actual del treball que no permet sortir de la pobresa i amb molta baixa estabilitat, sols a Espanya uns 2 milions de treballadors alternen treballs d’una durada que ronda els 3 mesos. Uns llocs de treballat, molts d’ells, que estan en risc de desaparèixer per l’avanç de la intel·ligència artificial i la robòtica, alguns estudis indiquen que fins al 40%. Un procés de canvi radical arrelat i esperonat en la digitalització, fruit de la confluència de l’avanç de les tecnologies de la Informació i Comunicacions (TICs) i els canvis economicosocials originats per l’accés de la informació en qualsevols lloc i moment i la seva compartició en xarxa. Digitalització omnipresent en totes les activitats, ja siguin econòmiques, lúdiques, polítiques o de interrelació social.

En aquest context apareixen nous conceptes que lentament s’incorporen a les ofertes de treball i la presa de decisions de les organitzacions. Des d’aquells associats a productes capaços de comunicar-se entre ells, mitjançant internet dels objectes (IoT), actuant de forma autònoma durant el seu procés de fabricació com al llarg de la seva vida útil, uns processos de fabricació que estan agafant funcions intel·ligents fins ara exclusives d’especialitzats. A altres conceptes associats, entre altres, a robots autònoms, (robots dotats de capacitat de prendre decisions en situacions no predeterminades), a simulació (procés encaminat a experimentar productes serveis o situacions amb models físics o computacionals amb la finalitat d’avaluar el seu comportament en entorns de realitat real o virtual); manufactura additiva o 3D, (tecnologies que permet construir objectes físics a base d’addicionar una capa sobre altra de material), realitat augmentada, (eines que permeten veure simbiòticament un entorn físic real enriquit amb elements virtuals; o Big data, tècniques encaminades a examinar grans quantitats de dades per convertir-les en coneixement. Tot un conjunt de conceptes que configuren les bases d’una 4ª Revolució Industrial, que esta trucant a les portes i que comportarà un canvi dràstic en l’organització dels mitjans de producció, que obligarà a formular nous rols, a disposar de nous coneixements, noves actituds i noves formes de produir, distribuir i assegurar el servei. Una quarta revolució, Indústria 4.0, que si bé ara es fa evident e ineludible, va començar fa poc més d’una dècada i va ser formalment formulada al 2013 en el CeBit d’Hannover.

A dia d’avui les bases de la manufactura 4.0 estan introduint-se en els sistemes de producció, ara bé, el seu desplegament i la possibilitat d’assolir els beneficis plens associats a creació de nous llocs de treball, a potenciar el progrés social, a reequilibrar els territoris mercès a moure productes i serveis en lloc de persones o a avançar en la sostenibilitat del planeta, obliga a ajustar tant els processos interns com els externs, proveïdors, xarxes de clients, canals de distribució, infraestructures de mobilitat de dades i productes mercès a la connectivitat col·laborativa. Nous processos de fabricació, noves fabriques que comdenanran a desaparèixer aquelles que no s’hagin adaptat a aquesta nova revolució.

Les oportunitats que s’obren són enormes i en part encara pendents d’identificar amb claredat, però el que esta clar són les seves implicacions en la formació universitària i professional, en les infraestructures, en l’accés a les tecnologies, en els nous canals de venta i mètodes d’innovació i producció, en els nous materials, en les noves fonts d’energia o en sincronitzar l’oferta amb la demanda. Un conjunt d’aspectes que no són sols canvis tecnològic, són canvis en l’estructura socioeconòmica que canviarà radicalment els models productius, conseqüentment esdevé un canvi indispensable de les polítiques industrials, aquelles que encara estan basades en els requeriments de la tercera revolució industrial.

És aquest aspecte de canvi radical en els àmbits sociològics, productius i laborals, accelerats i universals el que obliga a prendre decisions i re-formular les polítiques incentivadores de canvis, canalitzant-los per assolir simbòlicament progrés econòmic i progrés social. Unes decisions que no entenen d’esperes per foragitar incerteses per manca de diàleg o d’entesa. És moment de cruïlla, es requerit governs amb capacitat de decidir, d’invertir d’establir actuacions a mig i llarg termini, de projectar-se al món, d’acompanyar a les empreses, d’afilerar estructures de recerca sincrònicament amb els teixit productiu. En definitiva és hora de foragitar la incertesa política per evitar foragitar les oportunitats de futur de la quarta revolució industrial.

17.04.2016

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Elmon.cat