“Catalunya té una base sòlida industrial i esta ubicada en una posició estratègica a nivell planetari quant a logística”

En els darrers anys el pes del sector industrial en el PIB ha caigut en la majoria de les economies europees, Catalunya no ha estat una excepció, ja que la indústria ha sofert una intensificació d’aquesta tendència a la baixa i així el seu pes en el conjunt de l’economia catalana ha passat del 25,2% en 2000 al 19,2% en 2012. Aquesta reducció (6 punts percentuals) ha estat molt superior a la que s’ha donat a Espanya (3,3 punts) i a la zona Euro (2,6 punts).

Una disminució significativa però que no hauria d’amagar que Catalunya conserva el lideratge industrial en el si de l’Estat espanyol, ja que al 2012 representava el 24% del producte industrial, el 23% de l’ocupació industrial i genera el 29% de les exportacions industrials espanyoles. Un lideratge esperonador, ja que la crisi ha evidenciat que en els països amb millors índexs econòmics i taxes d’atur inferior són aquells en què la indústria intensiva en mà d’obra, i la intensiva en coneixement, altament innovadora, té una base sòlida i un pes important.

La importància de la indústria per mantenir el dinamisme econòmic, la creació d’ocupació i l’augment de la competitivitat, obliga a efectuar clares actuacions, tot vertebrant polítiques, amb la finalitat de potenciar la reindustrialització.

Una reindustrialització sustentada pel nou procés de relocalització que s’ha iniciat per una sèrie de factors tals com l’augment de les sèries curtes de producció que impliquen canvis continus en el procés i en la programació de les màquines que s’utilitzen; El constant increment dels costos de l’energia i el transport, que comporten més costos per aquelles empreses amb una producció molt deslocalitzada; L’augment dels costos salarials dels països del sud-est asiàtic; El cost financer, associat als productes, en el període compres des de la fabricació a la venda; I l’augment de la inestabilitat planetària, entre altres.

Catalunya té una base sòlida industrial i esta ubicada en una posició estratègica a nivell planetari quant a logística. Aprofitar aquestes potencialitats exigeix una nova i proactiva política industrial que facilitin i donin suport al teixit industrial. Esdevé imprescindible, fugir de declaracions i centrar-se en les actuacions associades a la problemàtica real.

Conseqüentment, cal accelerar les polítiques per possibilitar que l’increment de les exportacions de les PIMES es consolidi tot facilitant que innovin amb producte (facilitar la incorporació de talent), i a la vegada l’increment de la productivitat facilitant el crèdit per inversió en tecnòloga i infraestructures productives. i incentivar la cooperació per augmentar la massa crítica. Polítiques urgents, els milions d’aturats no poden esperar més i necessiten que el problema d’atur s’entomi prioritàriament.

Antoni Garrell i Guiu

29.07.2013

Article publicat a El Singular Digital