Fa pocs dies es publicà el baròmetre del CIS corresponent al mes de febrer, en ell s’indicava que el 79,2% dels espanyols consideraven la situació econòmica d’Espanya dolenta o molt dolenta, i també que d’aquí a un any, el 73% dels enquestats consideraven que serà igual o pitjor. Les dades eren semblants a les publicades un parell de setmanades abans pel Centre d’Estudis d’Opinió en el Baròmetre d’Opinió Política (1a onada 2011), on s’explicitava que el 73,7% dels catalans consideraven la situació econòmica catalana dolenta o molt dolenta (quant a l’espanyola 87,9%), tot constatant que l’atur i precarietat laboral era la principal preocupació i problema (62,7%).
Unes dades que es mantenen trimestre darrera trimestre i que per esdevenir cròniques hom te la impressió que estan portant a la ciutadania a un preocupant grau de resignació i de fre a la proactivitat. Sembla que oblidem que la sortida de la crisi, i la generació d’ocupació, sols serà possible si es recupera la confiança simultàniament a que el sistema productiu existent, disposant dels recursos financers requerits, sigui capaç de competir en els mercats global, i recuperi l’esperit emprenedor que, acceptant el risc en incertesa, permeti crear les noves empreses que seran les que a mig termini han d’aportar nous i important nombre de llocs de treball.
Enfront de la complexa problemàtica crec que no es admissible ni la immobilitat ni les pors. La nostra resposta hauria d’esser l’acció; aquella acció que ens permet, descobrint plenament les nostres potencialitats, convertir les dificultats en oportunitats, tot acceptant que en el futur tot es nou i que, com afirmava l’antropòloga Margaret Mead, “molts de nosaltres treballem en llocs de treball que no existien quant varem néixer i que no existiran quant morim”. Nous llocs de treball en el si de l’economia del coneixement, la qual requereix del coneixement que sorgeix del binomi intel·ligència i aplicació. Un binomi del que tenim una bona dotació si considerem les capacitats dels graduats universitaris i els resultats dels avenços tècnics i científics que sorgeix dels instituts de recerca i dels centres d’ innovació i disseny.
És ben cert que el govern té una part important de responsabilitat per facilitar la recuperació en situacions complexes, ja que és ell qui gestiona els recursos i les voluntats compartides, tot creant els marcs estructurals incentivadors i facilitadors del desenvolupament; però cal també assumir que tots tenim la capacitat i l’obligació de posar el nostre gra de sorra, ja que en front del atur sols cap la iniciativa. Cal dons despertar i actuar per traçar el nostre propi futur sense esperar cap regal ni que ens vinguin a buscar a casa.
Es requerit que cadascun de nosaltres adopti el conjunt d’actituds i aptituds que permeten capgirar les situacions adverses, conseqüentment cal incrementar la nostra capacitat de treballar en equip multidisciplinaris i heterogenis, cal desenvolupar el rigor analític, que ens permet actuar sobre les acuses i no sols sobre els efectes, es precís incrementar la capacitat d’entendre la situació i no tenir por als errors sabedors que sols qui no actua no s’equivoca, cal també aplicar lleialtat i compromís a les nostres actuacions, tot desenvolupant la flexibilitat i la capacitat d’adaptació requeria en temps de canvis, i molt especialment cal potenciar, de forma permanent, la capacitat d’aprendre, assumint que sols quan perdem l’interès per seguir aprenent, esdevenim vells.
Antoni Garrell i Guiu
14 de febrer de 2010.
Publicat a e-noticies, per accedir-hi fer un clic aquí
