Version Castellana del articulo en web www.esdi.es: hacer : Un clic aqui (y seleccionar idioma)
Les organitzacions afronten els desafiaments de la competitivitat sabedors que només aconseguint l’èxit en la mateixa podran créixer, prolongar la seva existència, afrontar problemes complexos, i convertir-se en marques de referència tot augmentant la seva rendibilitat. Un conjunt d’aspectes que exigeixen cercar l’excel·lència en totes les activitats, i a no ignorar les fortaleses i debilitats dels competidors. Un procés competitiu que cal que sigui abordat de forma continuada, superant els factors endògens i exògens, assumint en plenitud els paradigmes de la societat i l’economia del coneixement, i entenent que les empreses han d’adquirir les capacitats requerides per accedir els mercats globals amb productes diferencials i d’alt valor.
Assumir els desafiaments en què s’enquadra el procés competitiu, exigeix considerar els avenços tècnic i científics, que es produeixen de manera continuada i que obren noves formes de plantejar les activitats i els processos productius, potenciar les capacitacions professionals dels treballadors i entendre les pautes socials que condicionen o fixen exigències, amb la finalitat d’innovar per fer més, fer-ho millor i de forma diferencial, possibilitant a la vegada increments de productivitat per assolir rendibilitats òptimes, tot assumint els riscos derivats del procés de mundialització i vertebració d’un mercat únic.
Un progrés que requereix evolucionar cap un model industrial robust que generi productes i serveis d’alt valor, el que comporta industries altament competitives, mercès a assolir un òptim equilibri entre una terna configurada por la capacitat innovadora, el establiment de sistemes per ser molt productiu, i utilitzar les avantatges de l’obertura dels mercats i la localització òptima dels seus processos productius gràcies al procés globalizador.
És en aquest context, en el que cal articular mecanismes per potenciar la competitivitat que permet generar ocupació i progrés social, on s’enquadra la decisió del patronat de la Fundació per l’ESDi (Fundit), presidit pel Sr. Josep Bombardó, d’organitzar el primer congrés Internacional de disseny e innovació de Catalunya. Un congrés internacional, perquè l’economia és oberta i interdependent; un congrés obert perquè sols fomentat la transmissió lliure del coneixement el progrés es factible; un congrés multidisciplinar perquè en ella es sustenta el poder de la innovació. Un congrés, també, que evidencies la capacitat tractora e integradora del disseny; i un congres que potencies les xarxes de relació i col·laboració internacionals tant pel mon científic com empresarial. Uns objectius complexes però necessaris, ja que sols entomant els problemes amb noves visions i noves actuacions s’arriba a noves solucions.
Els objectius que es plantejava el congres eres complexes, però l’anàlisi dels abstracs de les 60 ponències i de les 7 conferències plenàries previstes ja aportaven pistes de la importància del disseny en un entorn especialment complex en als països on l’oferta sobrepassa la demanda, i on el nivell de la renda per càpita obliga que la competitivitat no sigui únicament qüestió de preu. Unes societats, i unes economies, en que la clau resideix en la seducció dels productes i la riquesa del seu contingut o valor aportat.
D’acord a les expectatives, el congrés ha posat de manifest que sense disseny no hi ha competitivitat i la necessitat d’evolucionar de l’egodisseny al co-diseny, en la línia impulsada per l’ESDi des de 2002; també que el disseny no és valor agregat és el valor de les coses; la importància del triangle Disseny-tecnologia-ciència; la importància creixent del disseny multidisciplinari; i la necessitat d’objectivar la subjectivitat per avançar en la gestió el disseny tot articulant una metodologia científica pròpia.
La gran quantitat i qualitat de les idees i dels conceptes que s’han transmès obliguen a un rigorós anàlisis per ser assimilats i obrir noves oportunitats i visions als congressistes individualment, o col·lectivament, mercès a les activitats telemàtiques post-congresuales que incrementaran la interrelació entre ells.
Consegüentment es pot afirmar que el congrés ha superat amb escreix els seus objectius, ja que la qualitat dels ponents i els més de 500 assistents han permès progressar en la relació entre els investigadors en disseny, tecnologia i ciència, amb les empreses que han de convertir el saber en PIB. Ha permès apropar encara més al mon universitari a la societat tot incrementant la transversalitat i pluralitat; ha evidenciat que sols amb una industria moderna e innovadora el futur es possible, i a l’ESDi incrementar el seus treballs ja que, com a primera escola de l’Estat espanyol en disposar de la titulació oficial de disseny, te la responsabilitat de marcar el camí per posar el disseny al mig de tota l’activitat productiva i de progrés social.
Antoni Garrell i Guiu
26 de març de 2010
Publicat al diari de Sabadell el 14 d’abril de 2009 http://www.diarisabadell.es/
