A l’inici de la crisi financera, que apunta pot ser d’abast global, s’evidencien aquells perfils professionals que són estrictament necessaris per facilitar la sortida de la crisi competint en un món globalitzat -en el qual el coneixement flueix lliurement-, on cal disposar de productes i serveis d’alt valor, diferencials i aporten, a qui els adquireix, un retorn més gran de les expectatives que tenia en el moment de la seva adquisició. Productes complexos que han d’evolucionar i renovar constantment recolzant-se en les oportunitats que el progrés científic i tecnològic possibilita, i en la capacitat del disseny que, compresos, els interioritza i incorpora als productes.
Un progrés tècnic-científic que està disponible, gairebé de la mateixa manera, per a totes les persones formades, amb accés a les xarxes d’intercanvi de saber i aquelles empreses amb talent, capacitat i voluntat d’accedir als mercats globals. L’única diferència entre organitzacions resideix en la capacitat de comprendre les seves potencialitats i fer-lo servir en el procés continu de disseny i innovació. És en aquest context, on el capital humà de les organitzacions es converteix en l’element fonamental i on sorgeix la necessitat del disseny i, consegüentment, de dissenyadors. Dissenyadors sens dubte especialitzats, però també dissenyadors disposats a treballar amb coneixements i equips heterogenis, preparats per actuar amb un alt nivell d’autonomia i compromís, i capacitats per abordar projectes cada vegada més complexos o aplicacions integrals de disseny en els entorns de marca i comunicació. Projectes que requereixen una eficient gestió tant del saber i recursos usats, com del procés de disseny, considerant la totalitat de les disciplines que intervenen, de tal manera que interactuant entre elles aconsegueixen els grans èxits així com complir les expectatives.
Per tant el desenvolupament social i econòmic, i la requerida competitivitat dels productes i serveis oferts per les organitzacions, exigeix dissenyadors que siguin no només innovadors, creatius i que dominin els mètodes associats al disseny, sinó també que siguin capaços de treballar en equip, i lleials en l’assumpció de la requerida iniciativa i el compromís, persones amb voluntat de ser pioneres en l’exploració de noves idees i oportunitats, obertes als nous mètodes d’interacció; constants i metòdiques en la recerca de la millor idea i solució; i molt especialment amb capacitat per a organitzar i gestionar projectes complexos, assumint la responsabilitat de la interacció i el lideratge.
Un perfil professional que és conegut com dissenyador multidisciplinari i que sorgeix, conseqüentment, del fet d’assumir en plenitud la complexitat existent i el potencial dels avenços tècnics, científics i canvis sociològics, aspectes que obliguen a que la millor solució busqui un enfocament multidimensional que no delimiti i redueixi les possibles solucions.
Disposar d’aquesta tipologia de dissenyadors exigeix una formació en disseny, un perfil professional, que s’allunya de la híper especialització que caracteritza “als que saben molt bé el seu mínim racó de l’univers, però ignoren tota la resta“, utilitzant paraules d’Ortega i Gasset. Persones la formació de les quals no perd la unitat del saber i es possibilita la compressió del tot, obrint-se les oportunitats de l’especialització en el transcurs de la carrera professional. Uns professionals que, en incorporar-se a les empreses, permeten assolir la necessària coherència entre els requeriments de propòsit general i els específics de tot producte, i implantar i aplicar les eines de gestió del disseny que augmenten la productivitat a optimitzar les relacions entre el client i els professionals que concreten els requisits, aporten les idees i implementen la solució.
Dissenyadors multidisciplinaris que actuen com a catalitzadors de la creativitat i gestors del projecte, de l’equip i del procés de disseny, facilitant al mateix temps la presa de decisions, reduint els costos i assegurant la coherència entre les diverses fases del projecte.
Un perfil de dissenyador que requereix una formació estètica, creativa i projectual, amb un bon nivell de gestió de les múltiples disciplines que convergeixen en la tasca comú que configura el projecte multidisciplinari. Per això la seva formació ha de buscar l’equilibri entre 3 blocs. El primer inclou els coneixements de les diverses disciplines del disseny, com ara interiorisme, comunicació visual, gràfic, interactivitat, Web, audiovisual i multimèdia, producte, tèxtil i indumentària, etc., El segon els coneixements associats als conceptes i eines de gestió de projectes i del disseny en el context del sistema empresa en què s’executen, el tercer correspon al coneixement dels models d’organització, direcció i gestió d’equips humans heterogenis en els que interactuen especialistes en disseny i d’altres disciplines. Un conjunt de coneixements que ha d’aportar el nivell òptim de formació per a prendre en consideració la totalitat dels requisits tècnics, socials, culturals i econòmics, i conseqüentment definir les característiques del producte des d’una perspectiva visual, formal, tecnològica, d’ús, constructiva, diferencial,… garantint l’equilibri entre tots ells per complir el propòsit últim o funció.
Es pot sintetitzar indicant que el disseny multidisciplinari, desenvolupat per professionals altament creatius i amb dots de gestió i lideratge, té per missió facilitar la interacció de disciplines diverses amb la finalitat d’aconseguir l’excel·lència al llarg de la vida útil de tot producte o servei; cuidant a més d’assolir l’eficiència i eficàcia en la gestió del procés i els recursos humans que hi intervenen. Una professió clau gràcies a la seva formació transversal, d’acord amb la demanda associada a l’economia del coneixement, i a la necessària evolució permanent d’acord amb les exigències socials, a les possibilitats derivades dels avenços del saber.
Antoni Garrell i Guiu
Març de 2008
