primer_paso.jpgComença l’estiu i amb ell arribarà la pujada de l’IVA el primer de Juliol, el tipus general al 18% i el reduït al 8%, una mesura encaminada a reduir el dèficit fiscal però de conseqüències negatives per l’economia segons la majoria d’especialistes i els models de simulació. S’incrementarà la recaptació fiscal, però o bé els preus pujaran, frenant el consum, o el increment serà absorbit per les empreses incrementant les seves problemàtiques. El creixement econòmic i l’ocupació estaran afectats per la pujada, i com explicava un estudi d’una universitat d’Andalusia l’increment de l’IVA reduirà la producció mitjana i les hores treballades, afectant al creixement i a la generació d’ocupació. Probablement incrementar els impostos era una acció inevitable arran de les polítiques efectuades fins a la data, -al igual que eliminar els 400 euros, o deixar de posar granet a les aceres, i altres actuacions pròpies de nous rics-, però no podem oblidar que és un impost sense progressivitat (a diferència del impost sobre l’estalvi que s’incrementa un punt percentual pels primers 6.000 euros i tres per la resta), i que la pujada del Iva afectarà amb més força a les persones aturades i a les rentes més baixes sens ajudar a generar l’ocupació. I ara més que mai la generació d’ocupació és quelcom essencial, com ho és tranquil·litzar els mercats i possibilitar que l’emissió deute sobirà espanyol sigui acceptat en el mercat a uns preus que no hipotequen el futur.

L’anunci de la pujada de l’Iva, amb tota probabilitat, ha originat els increments d’activitat del primer semestre mercès al increment del consum privat al avançar-se la compra d’aquelles béns que les famílies requeriran, unes dades que juntament amb els ajustaments aprovats pel govern en les darreres setmanes expliquen les darreres previsions de FUNCAS relatives a què en el tercer i el quart trimestre el PIB tornarà a creixements negatius. De tal manera pel 2010 es preveu una reducció del 0,7%. Un decreixement del PIB comporta la no generació d’ocupació, conseqüentment més tensió i desesperança pels ciutadans, un atur que el mateix informa preveu que continuarà creixent el proper any, tancant-se el 2009 amb un 19,9% i arribant al 20% en el proper. Un creixement de l’atur que actua com una espiral perversa dificultant enormement iniciar la senda d’un creixement vigorós i generar ocupació, una dificultat afegida a l’alt nivell d’endeutament privat, amb de centenars de milers de milions d’euros immobilitzats en construccions inacabades o sense ús, i amb el govern obligat a reduir el dèficit que, a pesar de les mesures de reducció que s’apliquen amb el decreixement dels salaris públics, en 2013 el deute governamental arribarà al 78%, pràcticament duplicant el que es tenia abans d’iniciar-se la crisi financera, una crisi financera que encara no ha finalitzat, amb el què el crèdit a les iniciatives empresarials segueix amb serioses restriccions.

Cal dons trencar l’espiral negativa, i sense oblidar les necessàries polítiques de foment a l’emprenedoria com un element clau per generar les empreses que crearan l’ocupació del demà, treballar en tres vies: activar les polítiques de generació d’ocupació; incrementar el capital dels recursos humans en atur simultàniament amb facilitar la millora del coneixements dels treballadors en actiu; i evitar que el desànim i la depressió arrelin entre els milions d’aturats i les persones que indirectament ho sofreixen.

Per aquets motius era necessària una reforma laboral i actuacions en les polítiques d’acompanyament als aturats. Una reforma aprovada, pel Congreso de los Diputados, el passat dimarts que no sembla suficients per reduir l’atur tot incentivant la generació ocupació, ni va acompanyada de les actuacions requerides per afrontar el dèficit d’ocupabilitat del nostre capital humà aturat, ni d’accions que permetin recuperar la confiança i autoestima. Una reforma necessària però insuficient ja que tampoc solucionarà, a curt termini, ni els problemes de les empreses ni dels assalariats i conseqüentment el de la nostra economia.

Cal aconseguir per un igual que es recuperi la dinàmica de generació d’ocupació estable, com les relatives a facilitar la mobilitat dels treballadors i possibilitar a les empreses d’adaptar-se als canvis i conjuntures econòmiques tot incrementant la productivitat. Un marc laboral ajustant a les problemàtiques especifiques per superar una crisis que es prolongarà, i a la vegada adaptat a les exigències del nou model econòmic cap al que cal caminar, i que no és altre que l’associat a l’economia del coneixement. Una economia amb canvis permanents, mercats altament competitius i que requereix de persones formades i preparades per afrontar els reptes dels nous coneixements. Realitats que hem d’assumir ja que sols d’aquesta manera tornarem a créixer i generarem els recursos suficients per mantenir el cap més difícil estat del benestar.

Per aquest motiu cal entendre que el que es va aprovar el passat dimarts sols hauria de ser sols el primer pas, als diputats els hi queda un llarg camí de treball i valentia per fugir de la demagògia, tot reconeixent que sols tractant el problema en la seva globalitat ens en sortirem.

Antoni Garrell
23 de juny 2010.

Publicat a e-noticies.cat el dia 24 de juliol de 2010