“El programa de govern sorgit del consens entre diferents forces polítiques no pot oblidar el procés associat a la transformació productiva”

Versión en Castellano del articulo: Hace falta un gobierno centrado en los ciudadanos

La propera setmana, amb la constitució del Parlament Català, s’iniciarà una nova legislatura. Els ciutadans estem immersos en la incertesa de quines seran les polítiques troncals per capgirar la situació de precarietat i desesperança en què es troben milions de persones, i, a la vegada, saber com s’entomarà un rumb econòmic que possibiliti reactivar l’economia, generar ocupació i reemprendre la construcció de futur.

El resultat de les eleccions obliga a la incertesa i a esperar. L’absència d’una majoria significativa comporta que cap dels programes electorals que votarem els ciutadans s’apliqui amb plenitud, i que l’acció de govern hagi de sorgir dels pactes entre els punts de coincidència dels programes o les realitats que els fets imposen; fets que no garanteixen que els problemes de fons, aquells que condicionen el dia a dia a curt i llarg termini, s’afrontin arran de les notòries divergències dels programes electorals en l’actual situació de crisi, i la manca de recursos  i marge de maniobra existent. Una situació complexa que pot obligar a governar, fugint de les discrepàncies programàtiques i ajornar les imprescindibles reformes, a menys que en les negociacions i actuacions es posin als ciutadans, amb les seves angoixes i anhels, al centre del debat i de l’acció política.

És en aquest context, de posada en comú d’accions de govern,  on no es pot ignorar l’avís que feia OCDE relatiu a que aquests any, el consum privat a l’Estat caurà un 0,5%, i que pel 2013  la caiguda pot arribar al 2,3%, unes dades que evidencien que, a pesar dels esforços i ajustos efectuats, el proper any serà encara més excloent, si es continua amb les actuals polítiques imposades per la Unió Europea, o més aviat per Alemanya.  Polítiques que expliquen el  dramàtic informe de l’ONG, Intermón Oxfam, relatiu a la pobresa a Espanya, en el que explica que  aquesta pot arribar a afectar als 18 milions de persones, i que es necessitaran gairebé més de 25 anys per recuperar de nou el progres social. Unes dades que reafirmen les informacions de l’INE, del passat octubre, en què s’explicava que un 12,7% de les llars de l’Estat tenien moltes dificultats per arribar a fi de mes, i que el 40,0%, (4,1 punts més que l’any passat), no tenen cap possibilitat d’afrontar cap despesa imprevista.

Una situació de  pobresa, o risc de pobresa,  que no es reparteix per un igual, ja que afecta amb més força a aquells amb menys nivell de formació, un 28,9% de la població que sols té estudis primaris o inferiors, i un 10% quan es disposa d’educació superior. Un fet que hauria d’obligar a incrementar la despesa en formació, just el contrari del que s’està fent en els darrers pressupostos. Avui és conegut que és precís configurar una societat amb una forta dotació de capital humà per poder afrontar els desafiaments de futur i els nous reptes. Una formació que ha de fugir d’emprar-se com arma política, en la línia de l’inadmissible reforma que impulsa el ministre Wert, i esdevenir també eina per capacitar a les persones per treballar amb equip, per assumir risc des de la racionalitat, per actuar amb compromís i per facilitar la integració.

S’inicia una nova legislatura, en la que caldria assumir que sense treball i empresa no hi ha generació de riquesa i per tant benestar. Una legislatura en la que, en el marc de les competències i graus de llibertat disponibles, caldria centrar-se en possibilitar un entorn que possibiliti la  competitivitat, en un entorn de desafiaments globals que han capgirat les pautes de competitivitat i les exigències del mercat.

L’administració, el nou govern, ha de comprendre, i adaptar-se amb rapidesa, al nou escenari ple de riscos, però també d’oportunitats per aquelles societat que despleguen les seves capacitats i potencials. Per aquest motiu el programa de govern sorgit del consens entre diferents forces polítiques no pot oblidar, o deixar per mes endavant, el procés associat a la transformació productiva. Caldrà governar possibilitant la creació d’empreses en general i molt especialment recuperar la força industrial.

Hauria de ser prioritari prioritzar la recuperació econòmica, assumint que la competitivitat resideix en factors endògens de les empreses com la capacitat d’innovació, la capacitat de presencia en mercats internacionals, l’ús de les tecnologies, la capacitació del capital humà, o el requerit increment continuat de la productivitat. Però també de factor exògens responsabilitat de les Administracions, com els associats a la legislació; la capacitat competitiva de l’entorn que aporten les infraestructures, els centres de recerca i la formació especialitzada; la disponibilitat de crèdit, de capital risc, de recolzament al emprenedor.

La complexa situació actual obliga a que, més enllà de l’imprescindible formació de govern, es garanteixi la vertebració de futur, conseqüentment les polítiques per sortir de l’actual situació de desesperança dels ciutadans. La responsabilitat de fer-ho és dels legítims representant dels ciutadans, cal confiar en que ho facin, i no es centrin en el repartiment del poder.

Antoni Garrell i Guiu

16.12.2012

Article publicat a El Singular Digital