La democràcia sense transparència no es democràcia plena, ja que es genera desconfiança i es perd la capacitat de liderar y gestionar situacions complexes, aquest es un aspecte que no podem ignorar en especial quan els fets porten a que els ciutadans es preguntin si els governants estan situats en la mentirà planificada o en la incompetència basada en la ignorància o la incapacitat, m’explicaré amb un parell d’exemples: A partir de les eleccions hem anat coneixent una sèrie d’informacions preocupants, alguns fets, reconeguts pels propis actors, com és el cas del Conseller Francesc Baltasar reconeixent que havia faltat a la transparència i a la veritat quant a la captació d’aigua de la capçalera del Segre pel subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, tot impedint el debat, a pesar de que estava en joc el be col·lectiu, un segon exemple s’arrela en les noticies sobre l’abast de la crisis o desacceleració econòmica que ha estat sistemàticament minimitzada des de el govern de l’Estat. Unes noticies que en poques setmanes han incrementant la durada prevista inicialment pel govern de mig any a més de 24 mesos, i han retallat les perspectives del creixement econòmic espanyol fins el 1,8%, el que comportaria, si es complís aquesta xifra, donada a conèixer el passat dia 9 pel Fons Monetari Internacional, baixar dos punts en un any conseqüentment l’incrementar sensiblement l’atur en especial en aquelles activitats de poc valor afegit. Una xifra que era una crònica anunciada en un mon globalitzat i altament interdependent si considerem que a finals de gener el FMI ja va retallar novament les previsions de creixement pel 2008 situant-les en el 4,1%, 8 dècimes menys que al 2007, desprès que a la tardor ja les hagués rebaixant del 5,2% al 4,4%, tot indicant que la disminució del creixement encara podria aguditzar-se sense descartar que entres en recessió. Uns baixos creixements que estan en línia amb les darreres dades de diversos centres d’anàlisis espanyols, que situaven al creixement rondant el 2%.
Els que crèiem en la capacitat de la majoria de les persones que tenen responsabilitats en les administracions, no ens queda més remei que creure que s’està aplicant una sistemàtica política de informar “gota a gota”, negant les evidencies o faltant a la veritat, emparant-se en evitar el alarmisme com si vivíssim isolats sense capacitat d’accés a la informació d’arreu o no fossin reals els problemes econòmics de moltes famílies amb dificultats a fi de més i que constaten com els seus habitatges baixen de preu mentre s’encareix el cost de l’hipoteca. Sigui com sigui, hom te la impressió que el problema rau en voler dissimular les incapacitats d’aplicar les politiques que la situació requereix i que han d’esser més contundents que les enunciades. Una situació que no pot ignorar que l’euro oscil·la prop de 1,60 dòlars, complicant les exportacions de les nostres industries cap la zona dolar, i que el petroli esta en el camí dels 109 dòlars per barril.
Un horitzó ple de núvols, que tot acceptant que la disminució del creixement a Espanya te raons externes,- el creixement previst pel 2008 per la zona euro és del 1,3%-, vinculades a la crisis financera internacional, l’augment del preu de l’anergia, i dels aliments per la demanda dels biocombustibles, no hauria d’amagar l’existència de raons intrínseques al nostre model econòmic amb absència de competència real en diversos sectors, baix nivell de productivitat, excessiva regulació, i un creixement excessivament basat en l’endeutament, el consum i en una activitat immobiliària insostenible amb uns preus inflats i un mercat sobrevalorat. En definitiva en un model econòmic allunyat del que exigeix l’economia del coneixement: una forta industria amb capacitat d’aprofitar les avantatges de la globalització i la multilocalització, i en una aposta col·lectiva pel coneixement, els emprenedors, la productivitat i la innovació capaç de convertir en creixement l’avens tècnic i científic. Un model econòmic que pugui garantir el progrés, i a la vegada disminuir els problemes crònics de la inflació i la desocupació.
Tot un conjunt de realitats, que podem continuar ignorant-les, com si no anéssim amb nosaltres, o afrontant-les decididament, fugint de la mentirà o la mitja veritat, cal aplicar més el potencial derivat del que som i el que tenim per abordar els desafiaments, sabedors que sols en situacions de dificultats la fortalesa humana i l’enginy aflora, i que la nostra historia esta plena d’exemples que ho certifiquen, en especial quan el nostre país tenia els drets ultralimitats.
Soc dels plenament convençuts que no hi ha raó per la desesperança o el desànim, malgrat les incògnites que obra el nou govern al que cal donar un marge de temps, que per difícils que siguin els camins hi ha solucions i estem millor que mai per superar les dificultats, les dades ho evidencien i no acceptar-ho és faltar la veritat, però per fer-ho requerim capacitat de lideratge i projectes esperonadors d’esforços i sumadors de voluntats col·lectives. Necessitem en definitiva, projectes, determinació i desterrar les mentires, la hipocresia, la mediocritat i afrontar els problemes com adults, sabent que els problemes no esperen i altres van al davant.
Aquest article fou public a e-noticies el 13 d’abril de 2008, accès article a versió d’e-notices
