“Actuar des de la coherència obliga a treballar per l’eficiència, fer més amb menys; en possibilitar el desenvolupament humà foragitant la misèria”
La setmana passada un bon amic em va interpel·lar sobre el meu darrer article “Les empreses globals i els senyors feudals”, publicat a El Singular, concretament es va centrar en al paràgraf en què feia referència a les actuacions encaminades a l’enriquiment d’uns pocs a costa del empobriment de la immensa majoria dels ciutadans, i la precarietat instal·lada en moltes llars. Tot manifestant que la crisi en què estem submergits té les seves arrels en la manca de valors que va instal·lar-se en la societat en l’últim tram del segle XX. Una manca de valors que, al seu entendre, evidenciaven la manca d’ètica dels professionals i de les organitzacions públiques i privades, tot explicant-me, amb vehemència, que en l’actual situació de crisi era irreversible, si no es recuperaven els valors ètics en el si de les organitzacions.
Abans de finalitzar la nostra conversa, ell es va preguntar si l’ètica empresarial i política podien existir. Sense donar-me temps a respondre va canviar de tema explicant-me els seus projectes d’expansió internacional, atès les perspectives negatives de l’economia de l’Estat, i la manca de valentia per entomar el requerit consens per sumar esforços i alinear voluntats tant a Catalunya com a Espanya.
La conversa a la qual he fet referència em va portar a reflexionar sobre els casos de corrupció que afloren arreu i que evidencien que en l’exercici de la professió, els interessos que mouen a les persones i les organitzacions no estan sempre regits pels valors que hauria de tenir el comportament quotidià entre persones, i a la vegada no existeix la coherència imprescindible entre el ser i el fer, especialment entre els polítics lligats, tot sovint, per les directrius inapel·lables de les estructures de llurs partits.
Aquest aspecte em va fer concloure que no hi ha ètica en el comportament professional de les persones sense assumir que un bon gestor, un bon directiu, un bon professional, o un bon polític ha de ser abans de res un bon ésser humà farcit dels valors propis a la solidaritat, el respecte, i la sostenibilitat, movent-se sempre en el marc de l’imprescindible coherència.
Una coherència que obliga a una harmònica simbiosi entre els tres components que caracteritzen les persones: acció, pensament i sentiments, ja que sols quan esdevenen sinèrgics aflora la coherència en un marc de transparència. Conseqüentment, actuar èticament comporta en primer lloc esdevenir coherent. Coherent en les actuacions pròpies, professionals o com a ciutadà, i en les de la gestió pública.
Actuar des de la coherència obliga a treballar per l’eficiència, fer més amb menys; en possibilitar el desenvolupament humà i foragitant la misèria, tot acceptant la responsabilitat en el desenvolupament col·lectiu i el progrés social. Certament crec que el meu amic tenia raó, i que sols actuant des de els valors, des de la coherència i la transparència podrem desterrar la corrupció i recuperar la imprescindible confiança per afrontar les dificultats i vèncer tot desafiament.
Antoni Garrell i Guiu
22.04.2013
Article Publicat a el Diari El Singular Digital
