“La situació a Espanya és dramàtica”

Fa uns dies va començar l’estiu meteorològic, ara bé, l’estiu real comença al juliol, quan els col·legis tanquem les portes fins al setembre i els nens deixen aparcats els llibres, les presses matineres i les tensions familiars pels deures escolars pendents. Les llars es reorganitzen per tenir cura dels petits, i menys petits, durant les hores que abans estaven als col·legis. L’opció dels casals d’estiu i les colònies esdevé omnipresents amb una doble finalitat: la primera tenir els fills cuidats durant les hores en que el treball ho impedeix i la segona obrir les portes a noves amistats i experiències, que permeten complementar la formació i també l’educació en molts casos. L’estiu s’inicia amb un trasbals per a moltes famílies en una societat, que tot sovint ha delegat als educadors l’educació dels fills addicionalment a la seva formació.

Les anteriors línies les vaig escriure a l’estiu del 2007, unes setmanes abans en què el problema de les hipoteques a EE UU obriren un període de crisi, durant el qual la precarietat s’ha instaurat arreu, les desigualtats s’han incrementat, les polítiques de protecció social han disminuït notòriament i en diversos països, l’atur i les retallades socials han generat un increment notori de la pobresa, la qual ha retornat a un nivell que semblava desterrada per sempre.

Ara 7 anys després, els motius pels quals les famílies busquen la manera de tenir els fills vigilats i cuidats, en molts casos, ja no és sols per la manca de temps per cuidar els fills, o la voluntat de completar la seva formació i educació. Sovint la raó de fons, buscant llocs finançats i amb persones, que generosament aporten la seva dedicació i esforç, és garantir que els infants puguin tenir un àpat amb els nutrients requerits pel seu desenvolupament fisiològic, com a conseqüència dels greus problemes econòmics que afecten a 1 de cada 4 famílies i que 306.000 infants visquin avui en dia en el llinda de la pobresa a l’Estat. Una pobresa creixent, ja que Espanya és el segon país de la UE, sols superat per Grècia, amb més incapacitat de reduir-la.

Certament la situació a Espanya és dramàtica, l’informe “la Infància en Espanya 2014”, elaborat per UNICEF, explica que la pobresa i la desigualtat afecta a un 27,5% dels infants i que el fracàs i abandonament escolar supera el 23%, un fet que els hi tanca les portes per capgirar la situació de futur, tot ancorant-los en la situació d’exclusió. Una situació que porta a la vegada a disminuir la taxa de natalitat i que, en 10 anys, pot haver-hi un milió menys d’infants menors de 10 anys. Una situació que és miri com es miri és inadmissible i insostenible, i que no es soluciona ni amb bones paraules, ni amb voluntarisme, ni amb l’imprescindible caritat i solidaritat col·lectiva.

La situació dels infants i les enormes dificultats que pateixen les famílies, sols tenen una solució: crear un ecosistema capaç de generar treball. Un treball per a tots. El que obliga disposar d’empreses capaces de crear llocs de treball d’alt contingut, quant a capitat humà, però també d’empreses que puguin donar una ocupació a persones de baixa qualificació. Unes i altres empreses amb capacitat de competir en els mercats globals, mercès a un bon nivell d’innovació i també de productivitat. Una productivitat però que no es pot fonamentar en salaris baixos, sinó en saber obtenir productivitat dels útils tecnològics i amb costos energètics no excloents, o amb infraestructures, taxes i impostos que redueixen la capacitat de competir.

La pobresa exigeix polítiques per reduir-la, diversos països de la UE ho han evidenciat, però a la vegada cal possibilitar la generació de treball. Feina per a tots, una feina que possibiliti a les famílies superar l’adversitat del present i entomar els desafiaments del futur amb capacitat de guanyar-los. Fer-ho, pensar en les persones, vol dir pensar més en l’economia productiva i menys en l’economia financera. Pensar per un igual en el present i en el futur, entenent que el futur esdevé una fita impossible en un país sense infants il·lusionats, ben alimentats i formats, i amb igualtat d’oportunitats.

Antoni Garrell i Guiu

30.06.2014

Article publicat a El Singular Digital