Marginar els joves és morir

L’any 2014 avança amb rapidesa, gener ja és historia, i mentre els indicadors macroeconòmics consoliden una tendència positiva, sense que els ciutadans percebin cap millora en el seu dia a dia, desenes de milers de joves veuen com la capacitat de ser protagonistes del seu propi futur els porta a qüestionar-se fer les maletes i marxar cap altres indrets. No em refereixo sols a la continuada negativa de facilitar que els ciutadans expressin democràticament la seva voluntat, argumentant els marcs legals com si aquests fossin invariables. Bàsicament el que vull constatar és que els joves tenen els pas barrat en moltes empreses i institucions dirigides, o controlades des de l’ombra, per persones que analitzen, pensen i prenen decisions, com si la societat seguís encara als temps en que els que avui “manen” iniciaven la seva vida professional.

La manca d’oportunitats i les dificultats per emprendre en són la causa, com queda evidenciat per la data monstruosa de l’atur de l’Estat, i molt especialment pel 57,7% dels menors de 25 anys en edat de treballar que no poden, 983 mil joves segons informà al gener Eurostat (12,1% a l’Eurozona). La taxa d’atur juvenil més alta d’Europa i que supera a la xifra de Grècia. Cada cop és més evident que la societat esta segrestada per aquells que des de les seves esferes de responsabilitat, es neguen a facilitar una altra manera d’entomar els problemes i dibuixar el futur. Perquè, es miri com és miri, és innegable que les coses poden fer-se d’altres maneres i entre aquestes facilitar la inserció dels joves en el mercat laboral, que vol dir incorporar talent i capacitat a les empreses, esdevé tan important com oblidada per aquells que tenen capacitat per capgirar la situació.

Certament l’experiència és un recurs indispensable per entomar les dificultats, però per competir en un món global també és indispensable la formació, l’empenta, l’assumpció i la interiorització de les noves realitats, l’atreviment, la capacitat d’innovar, i els no condicionants del passat, adjectius que carateritcen els joves. Hom té la impressió que una part de la societat, amagant el cap sota l’ala i actuant com si res passes, ha  oblidat que si no integra els joves i els traspassa responsabilitats no pot ser competitiva, no es pot moure en un món amb mercats globals, i conseqüentment no té altra destí que la pèrdua sistemàtica de progrés econòmic social primer, i la seva pròpia mort i desaparició finalment.

Sens dubte, la millora de les condicions macroeconòmiques que permeten dibuixar un escenari d’increment d’activitat, conjuntament amb la necessitat de competir en el món global amb productes innovadors i que aportin valor, obliguen a incorporar els joves a les organitzacions. En aquests moments fer-ho és faci i possible: sols cal incentivar la seva contractació amb excepcions a la seguretat social.

Certament avui hauríem d‘afirmar que tota política econòmica sols serà creïble si posa l’accent en aquest aspecte: incorporar els joves a les empreses i la potenciar la seva assumpció de responsabilitats.