“El primer semestre de 2014 serà extremadament complex. Caldrà treballar per no perdre les oportunitats de recuperació econòmica que es dibuixen en l’horitzó, i a la vegada apaivagar les afirmacions destructives d’alguns mitjans de comunicació”.
A les portes del 2014 el president Mas ha assolit un ampli consens quant a la pregunta a la que es vol sotmetre als catalans el proper 9 de novembre de 2014. Una pregunta inclusiva i que permetrà expressar, sempre i quan des del govern central no s’impedeixi la seva realització, les diverses sensibilitats dels ciutadans i dels models, sobre el futur, que tenyeixen les voluntats i desitjos dels diversos catalans.
A pesar que l’acord és només per la pregunta, i amb probabilitat del model d’Estat que imaginen i les polítiques que s’aplicarien, els que l’han acordat són molt divergents, crec que es pot afirmar, que un respir de tranquil·litat ha omplert molts cors al veure que un nombre significatiu de les forces polítiques parlamentàries havien assolit l’acord de la formulació de la pregunta. Un procés que es presumia extremadament complex, i que comportava que es dibuixessin fonamentats dubtes sobre el primer pas per possibilitar que els ciutadans poguessin expressar-se democràticament sobre el seu futur com a Estat. Un fet no usual, ja que la immensa majoria dels Estats han esdevingut una realitat a partir de guerres, o acords d’interessos entre aquells que s’atorgaven la capacitat de decidir per tercers.
Ara bé, per complex que hagi estat el procés per assolir l’acord anunciat el passat 12 de desembre, la tasca que queda per fer en el període de desembre del 2013 a novembre del 2014 és, sens lloc a dubte, molt més complexa, per la qual cosa no només caldrà predisposició al diàleg, sinó també determinació per afrontar els reptes i sumar voluntats, i capacitat pedagògica i de persuasió. Esdevindrà imprescindible buscar aliances i teixir complicitats. Actituds que s’han d’entomar amb profunda convicció democràtica, i a la vegada sabent que aquells que es neguen a reconèixer i acceptar la realitat, la mateixa realitat crescuda els acabarà superant i passant-los per sobre.
El primer semestre de 2014 serà extremadament complex. Caldrà treballar per no perdre les oportunitats de recuperació econòmica que es dibuixen en l’horitzó, i a la vegada apaivagar les afirmacions destructives d’alguns mitjans de comunicació, afrontar l’actitud “enrocats en el no” que han adoptat la majoria de les forces polítiques estatals, ancorades en la negació a escoltar el crit pacífic de centenars de milers de catalans, i a la vegada en la posició d’immobilitat de la Constitució adoptada pel govern espanyol. Una posició que pot variar, i que cal treballar-la, atesa la declaració del president Rajoy fent referència a assolir el mateix suport que al 1978.
Mesos amb probabilitat de tensions i desacords, en els que caldrà aplicar seny i intel·ligència, tot fugint de debatre i qüestionar-se de nou la “pregunta”, a pesar que per a molts ens manqui una clara referència a la Unió Europea, en la qual tindria que, imprescindiblement, enquadrar-se el nostre futur. Mesos en els que, assumint l’Europa democràtica a la que pertanyem, caldrà centrar-se per un igual en definir el model d’Estat proposat, i identificar i assolir la fórmula jurídica que possibiliti que el 9 de novembre els catalans ens expressem lliurament a les urnes. Una formula jurídica complexa però possible si hi ha voluntat democràtica, i que de no assolir-la, de no poder-se efectuar el referèndum, no vol dir que el camí s’hagi exhaurit, ja que llavors, com no pot ser d’altra manera en democràcia, esdevindran necessàries unes eleccions en les quals es perfili de forma inequívoca els models d’organització i de governabilitat que volem els ciutadans que vàrem néixer a Catalunya, i de tots aquells que han fet del nostre país la seva terra de present i futur, ja que junts avui fem i li donem vida.
Antoni Garrell i Guiu
15.12.2013
Article publicat a El Singular Digital
