“Després de 5 anys d’estar immersos en la foscor, ara, per primer cop, s’entreveuen tènues llums en l’horitzó”
Finalitza l’agost i amb ell l’estiu sociopolític, no l’econòmic, ja que aquest no fa mai vacances. S’inicia un nou curs que ha de ser determinant pel nostre futur. Un estiu que ens deixa llums i ombres, motius per la confiança i l’optimisme, i altres que ens omplen de tristesa o ens porten a dir: prou, volem justícia.
Entre els fets destacats de l’estiu, sens dubte, hi ha els mundials de natació i les medalles de l’equip de natació sincronitzada, encapçalat per l’Ona Carbonell (que, si no estic errat, ha esdevingut la primera dona en l’historia en guanyar 7 medalles en un mundial). Un equip que ens ha demostrat que amb convicció, perseverança, talent, esforç i determinació es poden superar tots els entrebancs i la requerida renovació. També la millora dels indicadors macroeconòmics, un fet que permet entreveure el camí de la recuperació, sempre i quan: recolzem l’economia productiva, domen pas al talent, assumim risc i recuperem la confiança.
Malauradament les bones noticies no podem amagar ni el sofriment dels milions d’aturats, ni la manca d’oportunitats per als joves, ni el drama de les guerres, més o menys mediàtiques, que sofreix el planeta. Ni les incomprensions manifestes sobre el dret irrenunciable que hem de tenir, en democràcia, els ciutadans per decidir el nostre futur.
És ben cert que els ciutadans no percebem encara les millores que s’apunten a l’horitzó, i veiem com les empreses segueixen tenint el crèdit tancat, un fet que impedeix aprofitar les oportunitats dels mercats globals o adequar les infraestructures per millorar la competitivitat, i també que els recursos destinats a R+D+i disminueixin, un fet que impedeix generar nous coneixements i innovar, quelcom que dificultarà enormement la generació de progrés en un futur no llunya. Dos aspectes sobre els que també alertava el Fòrum Econòmic Mundial en el seu darrer informe sobre la competitivitat dels països (Global Competitiveness Report). Tampoc detectem evidencies de que existeixi voluntat de regeneració en els partits polítics, de variar les lleis electorals i els funcionament de les institucions, dotant-les de la requerida transparència, i del indispensable rendiment de comptes.
Però també és cert que després de 5 anys d’estar immersos en la foscor, ara, per primer cop, s’entreveuen tènues llums en l’horitzó. Unes llums que no podem ignorar, que hem de fer que esdevinguin torxes per foragitar la crisi. Jo estic convençut que podem fer-ho. Sols ens cal creure en les nostres potencialitats, recolzar les empreses, facilitar l’emprenedoria, confiar en la recerca, impulsar la formació, exigir renovació, defensa la cultura i la nostra identitat diferencial. I, amb convicció democràtica, lluitar per apartar aquells que, instal·lats en la seva esfera de privilegis, fan tot el possible per mantenir-la, encara que arrastrin a la desesperació a milions de persones.
Antoni Garrell i Guiu
9.09.2013
Article publicat a El Singular Digital
