“És l’hora de recuperar l’esperit europeu assumint la cohesió econòmica, social i territorial, i la solidaritat entre els Estats”

Vivim una època complexa i incerta amb cinc milions d’aturats a l’Estat, amb les despeses i inversions públiques reduïdes, amb els ingressos de l’Estat situats en uns nivells clarament insuficients per mantenir les prestacions dels darrers anys, tant per la pèrdua del ritme econòmic, com per l’enorme volum d’economia submergida que, segons dades de la Fundación de las Cajas de Ahorros, no ha parat de créixer i actualment es pot situar en un inadmissible 17% de l’activitat; i un sistema financer amb una situació que no facilita la reactivació econòmica. Males notícies per Espanya que incrementen la certesa que la crisi econòmica es prolongarà en el temps sense que es visualitzi clarament la sortida.

Un escenari desencisador però on també hi ha motius per la confiança quan analitzem l’activitat dels nostres centres de recerca i innovació, l’increment dels ingressos de les exportacions industrials que, en el primer trimestre, han crescut un 22,2% (16,2% les importacions), assolint una taxa de cobertura del 80,7%, o també que en els primers cinc mesos de l’any el nombre de turistes estrangers que han visitat l’Estat s’hagi incrementat un 7,3% segons dades del Ministeri d’Indústria.

Certament la situació espanyola és molt més dolenta que la dels països europeus amb qui competim, el baix creixement del PIB, l’alta taxa d’atur, la prima de risc, en són algunes evidencies; i que la confiança amb la capacitat de lideratge i guiatge del govern espanyol està sota mínims. Però també cert que la situació europea, a nivell global, és extremadament delicada i el somni de la plena ocupació s’ha esvaït. La situació critica grega i la manca de resultats en la cimera europea d’ahir 24 de juny en són evidències que condicionen que tots els anàlisis s’efectuïn amb òptica econòmica-financera, i amb l’amenaça d’una possible recaiguda global, com anunciava recentment l’expresident Felipe González a Viena, tot recordant que no han estat resolts els problemes a Estats Units, Europa i Japó.

És ben cert que patim una forta crisi econòmica, però ara, després de tres anys ja no és planetària. Centrant-nos en Europa crec que tindríem que parlar més de crisi política que de crisi econòmica, i actuar des de la política, ja que sols retornant a la Política, la pròpia dels estadistes, i fugint de la dictadura dels mercats s’eliminaran les tempestes en l’horitzó.

Sabien que difícilment podíem tenir una moneda única sense coordinar les polítiques econòmiques i fiscals, sabien que en front de possibles situacions complexes es requeririen respostes ràpides executades amb rigor i agilitat. La manca de lideratges, els egoismes dels Estats, l’ampliació accelerada de la Unió, i la renúncia a polítiques arrelades en els interessos electorals per part dels Estats membres van impedir cedir més competències a la Unió Europea.

La crisi del deute sobirà, i les tensions en els mercats, rau en gran mesura en la lentitud en la presa de decisions a nivell europeu, en la manca de respostes contundents ràpides, unitàries i clares, per part d’uns líders europeus incapaços de frenar els moviments especulatius. Novament són els mercats qui marquen el ritme i condicionen les actuacions polítiques, en lloc d’esser els polítiques qui marquin el ritme dels mercats financers, els quals, amb les seves maniobres especulatives, ens estan portant al precipici.

Avui en dia gairebé tothom reconeix l’error de deixar el creixement i el progrés en mans d’un mercat sense regles, i de reduir al mínim l’estructura i el rol de l’Estat. La crisi econòmica ha evidenciat la necessitat de capgirar completament la situació. Els fets demostren que els mercats financers han esdevingut, en moltes ocasions, generadors d’interessos amb l’única finalitat d’incrementar la rendibilitat de les seves inversions. És en aquest context, on la “Política” esdevé imprescindible, i la manca de decisions polítiques sols potencia la pròpia dinàmica especulativa.

Es hora d’exigir una “Política” capaç de controlar el poder especulatiu dels mercats financers. És l’hora de més Europa, de progressar en la governabilitat econòmica de la Unió sense egoismes, resolvent els problemes polítics i reforçant el poder de la Unió, ja que sols resolvent la crisi política superarem la crisi econòmica al poder plantar cara als desafiaments dels mercats financers desregularitzats. Crec que hauria d’esser l’hora de recuperar l’esperit europeu, assumint “la cohesió econòmica, social i territorial, i la solidaritat entre els Estats”, tal com afirma el Tractat de Lisboa.

Antoni Garrell i Guiu

27.06.2011

Publicat a el diari: elsingulardigital.cat (clica aquí)