Aquest cap de setmana, a 7 dies de les eleccions al Parlament de Catalunya, els partits catalans, integrats en partits espanyols, han rebut novament el recolzament presencial dels seus respectius líders estatals, una evidencia més de la importància del resultat d’aquesta cita electoral, quant a condicionar i capgirar actuacions del govern de l’Estat, un fet no menor ja que molts dels aspectes que estan impedint que sortim enfortits de la crisi, depenent tan del govern català com, i molt, del de l’Estat.
En aquest moment, on les tensions dels mercats tornen a incrementar el preu de les emissions de la deute espanyola, i la disponibilitat de crèdit és molt baix, no podem ignorar la disminució continuada de la productivitat de les empreses catalanes en aquests anys d’important creixement econòmic, mercès a la important creació d’ocupació amb personal de baixa qualificació i amb salaris baixos, ni el gran nombre d’empreses que han fet fallida, situant l’atur al voltat del 20%, el doble de la mitjana europea, tampoc hem d’oblidar que els tràmits administratius comporten que per terme mig siguin necessaris quasi 50 dies per crear una empresa, quant la mitjana del conjunt de l’ OCDE és de 13, que la manca d’inversió en R D i implica la manca de capacitat competitiva de les nostres empreses en els mercats globals, conseqüentment la disminució de la seva capacitat exportadora, com s’evidencia amb l’enorme dèficit comercial. També hem de tenir present que si bé som una potencia en generar i divulgar coneixement, no som capaços de convertir el progrés en PIB com s’evidencia que a l’Estat disposem sols de 6,8 patens d’utilitat per mil habitants en front de les 108 d’Alemanya, o les 251 del Estats Units, tot recordant que encara no esta resolt el model energètic a pesar que tenim una dependència externa propera al 80%. Tot un conjunt de fets que dibuixen un panorama incert per l’economia de espanyola, que es concreta en que l’OCDE preveu que el creixement de l’economia espanyola en el 2011 serà sols d’un 0,2% i un 0,3% per l’any 2012. Un creixement que no permet generar ocupació, posa en perill l’estat del benestar, i impedeix generar la confiança requerida per capgirar la situació.
Estem en un fi de cicle, i en el inici d’un de nou en que les solucions aplicades fins ara ja no són valides, cal analitzar, dissenyar, produir, comercialitzar i consumir amb criteris radicalment diferents. Per aquets motiu, –tenint la certesa de que disposem de les capacitats requerides i que sols cal desplegar-les-, cal resoldre els problemes estructurals, que segueixin pendents, per facilitar la creació de noves empreses, que generaran els llocs de treball del futur, possibilitar incorporar talent a les organitzacions, potenciar la industria intensiva en coneixement, i mirar amb decisió als mercats globals.
El dia 28, els catalans exercint el dret de vot, dipositàrem la confiança a qui té que configurar un nou govern. Un govern que té que desenvolupar canvis molt importants en les politiques desenvolupades fins ara ja que cal construir un nou ecosistema en un entorn complex d’endeutament i de manca de recursos, una construcció que requereix sacrificis per part de tots; però també, i bàsicament, un govern que té que generar confiança al estar disposat a treballar amb serieta compromís i cohesió, tot aplicant mesures no fàcils, un govern que estigui disposat a perdre les pròximes eleccions, ja que el que cal garantir el present sense malversar el futur.
Ens cal dons un govern fort, ben liderat i cohesionat, amb un sol programa (no un sorgit de pactes post-electorals,) i capaç d’entomar els problemes sense defugir de les responsabilitats, disposat a retornar la confiança amb en el futur, i capaç de defensar Catalunya, sense politiques matisades per llurs matrius estatals, pressionant al govern de l’Estat per canviar les politiques que li són de la seva competència, tot assolint els recursos que ens pertoquen i que requerim, el que exigeix avançar en el concert econòmic en la línia del País Basc i Navarra. Un govern disposat a administrar i governar amb eficiència, coherent amb les seves propostes, sumant voluntats sense dividir ni canviar les prioritats.
Per assolir el bon govern, aquell que amb lideratge ens allunyarà la crisi, es requerit respectar la voluntat expressada en les urnes de forma clara i inequívoca, per aixà cal una amplia participació ciutadana que amb compromís atorgui la confiança a qui fugint de frivolitats ha encertat en el diagnosi i aportat noves propostes de solució. Cal que ningú delegui en els altres la decisió ja qui no acudeix a les urnes no sols deix la decisió en mans de tercers, també defuig de la seva responsabilitat de decidir el futur que volem per Catalunya, i ara més que mai, quant iniciem un nou cicle ningun pot defugir de la seva responsabilitat.
Antoni Garrell i Guiu
21 d’octubre de 2010
Publicat al Diari de Sabadell el 26 de novembre de 2010, i al diari electrònic e-noticies
