obama.jpgAquesta setmana he viscut les eleccions legislatives americanes en directe, un dels fets evidenciats va ser l’estil diferent de campanya, per un costat, la presa de posició publica de ciutadans col·locant en els seus jardins i finestres banderoles dels seus candidats, per altra l’omnipresència dels anuncis pagats a la televisió, evidenciant la importancia desequilibrant i condicionant dels recursos econòmics mercès que el Tribunal Suprem, apelant la llibertat d’opinió,  va anular fa poc els límits que regulaven els recursos  finances dedicats a les campanyes o actuacions polítiques.

Un dels altres trets diferencials és la importància que els americans donaven a aquets eleccions, denominades midterm elections, ja que coincidint amb la meitat del mandat del president permeten renovar el congres i un terç del Senat, expressant, conseqüentment, la de forma directa, i no filtrada per les estructures i interessos de les forces politiques, l’opinió sobirana dels ciutadans. La meitat del  mandat del president Obama que si bé amb l’empenta que li donà la mobilització i il·lusió col·lectiva  va allunyar el risc d’un col·lapse econòmic mundial, s’afrontà als excessos del sector financer, i aprovà la reforma sanitària, un fet superat a Europa al estar garantida la sanitat universal, no ha aconseguit crear les condicions per reduir significativament l’atur. Probablement per aquesta raó, el president arribava al 2 de novembre  amb una clara davallada de la confiança i amb gairebé el 60% dels  americans convençuts que les coses no van en la bona direcció, en certa mesura era un examen del partit Demòcrata i del seu president Obama. Els milions d’americans, aplicant l’essència de la democràcia que és l’alternança, han atorgat el control de la Càmera de Representats als Republicans al igual que un avens molt significatiu  en el Senat on els democratas han conservat una minsa majoria.

Seguir els resultats a traves de les cadenes de televisió americanes va evidenciar la importància de la separació dels tres poders que configuren els òrgans de l’Estat,  el legislatiu, l’executiu i el judicial, i el fet de com el legislatiu pot desplegar la seva funció de control. Una nova realitat s’ha dibuixat, i el presidnet Obama haurà de modelar les seves actuacions a la nova realitat, un fet que va reconèixer ràpidament al trucar  als liders democratas i republicans del Senat i el Congres, tot indicant la seva voluntat d’identificar els punts de coincidencia per fer que el pais continuí avançant en favor dels seus ciutadans. Un gest del president Obama que evidencia tant les profundes conviccions democràtiques d’aquest gran  país,  com la importancia del  Congres i el Senat, els quals poden exercir plenament la tasca de Control a l’executiu. Un fet que es troba a faltar en democràcies on el president sorgeix del propi poder legislatiu d’acord a la majoria, un fet  que no sols pot vulnerar la voluntat expressada majoritàriament a les urnes, com el fet que limita plenament la capacitat de control i de condicionant del mateix sobre l’executiu.

La democràcia americana i les seves eleccions legislatives no poden passar-nos per alt per la capacitat de condicionar al president, certament és una democràcia que pot estar matisada per la capacitat de variar voluntats per l’ús desproporcionat dels recursos financers, un fet que atorga poder als més poderosos, però també que demostra cíclicament la capacitat de transformació i regeneració que no tenen altres, una capacitat de mobilitzar els ciutadans, com va fer el president Obama, i que hom troba a faltar en el continent europeu, on a vegades sembla que estem confortablement amb la decadència, ignorant que no hi ha res permanent i que cada dia s’ha de guanyar el futura amb esforç, enginy i dedicació; acudint a les urnes cada cop que els cicles electorals ens criden a exercir el dret democràtic del vot. Un vot que els catalans hem d’exercir el proper dia 28 per capgirar un futur que requereix noves idees, nous projectes i capacitat de lideratge, pensant més en el futur que en el present.Antoni Garrell i Guiu
5 de novembre de 2010.

Publicat a e-noticies.com