El passat dilluns, 4 anys desprès de que els ciutadans de Catalunya aprovarem amb referèndum l’Estatut sortit de les Corts Generals, el Tribunal Constitucional ha invalidat 14 articles i en matisa altres 27. No cal esperar a conèixer la totalitat de la sentencia, amb els seus raonaments i vots particulars, per afirmar que el que ens diuen és que l’Estatut no s’ajusta a la Constitució, es a dir, que la nostra nació no cap a l’Estat Espanyol, un resultat que no és cap sorpresa, ja que en els darrers mesos, les filtracions. més o menys interessades, indicaven que la sentencia seria dolenta o pitjor.
Cap sorpresa, però si la constatació de que els fonaments de la democràcia han estat vulnerats. En democràcia la voluntat sobirana resideix en el poble quan s’expressa pels canals de participació i d’acord a les lleis. Aquest va esser el cas del referèndum per el Estatut, conseqüentment la única sentencia possible, i admissible, era la que respectes la totalitat del seu contingut. Qualsevol altra solució sols pot entendres com la manifestació de que certes persones es consideren superiors i que volen reescriure l’historia. i negar els fets que ens caracteritza com a col·lectiu humà amb unes arrels, historia, cultura i llengua pròpia.
Una sentencia que complau tant el PSOE, en paraules d’avui del president Rodriguez Zapatero: “Conseguido Objetivo”, com al PP que va presentar el recurs al Constitucional (sense oblidar que encara hi ha d’altres): Dos partits que els fets han evidenciat que, amb diferents arguments i tarannàs, buscaven el mateix “frenar assolir majors cotes d’autogovern a Catalunya”, per aquesta raó la composició del Tribunal Constitucional, amb membres sorgits de pactes politics i alguns d’ells amb mandats exhaurits, ja els hi anava bé.
Una complaença directament proporcional al increment de la desafectació del ciutadans catalans amb els seus representants, i també d’indiferència amb un govern que ens diu que sols s’han anul·lat un petit nombre d’articles. Precisament aquells que són el moll del os, ja que sense oblidar que es declara inconstitucional que la solidaritat es pugui limitar a qui la rep faci un esforç similar, cal recordar que es toquen articles que fan referència als trets diferencials de la nostra nació, al declarar-se inconstitucional que el català sigui la llengua d’ús preferent a les Administracions catalanes.
És miri com es miri, a la difícil situació econòmica que vivim, amb clares repercussions en el futur que omple d’angoixa a moltes persones, s’afegeix una sentencia que és una bufetada a l’exercí democràtic dels ciutadans, uns ciutadans que observen la manca de determinació i full de ruta del govern davant d’aquesta solució. Si abans era necessari recuperar la confiança i posar tota la nostra potencialitat a treballar pel futur, ara és urgent, i cal retornar quan abans la veu al poble, no per convocar manifestacions, sinó per expressar-nos a les urnes. i amb llibertat atorgar la confiança al qui amb determinació, i entenent el missatge del Constitucional, guií la nau col·lectiva cap la llum de l’esdevenidor.
Antoni Garrell i Guiu
Barcelona 1 de Juliol de 2010.
