La final de la champions la vaig veure a casa dels meus pares, al arribar, faltaven menys de 5’ per començar el partit, adreçant-me al meu pare vaig dir-li ‘quins nervis’, ell amb la capacitat d’observació adquirida amb els anys, i la serenitat que ha assolit en la seva particular lluita contra el càncer, va contestar-me no “cal estar nerviós, aquest equip és més que professionals amb talent, no oblidis que 7 han crescut a la Masia, i tenen quelcom que junt amb el talent els fa forts: capacitat de sacrifici arrelat en el sentiment i orgull de pertànyer al Barça”. Al saltar al camp els jugadors vaig recordar les darreres paraules: talent, sentiment de pertinença, esforç, elements basics per entomar grans desafiaments. El meu pare va tenir raó: no calia patir, sols gaudir de l’espectacle i recollir el fruit del treball. Un treball que ha assolit un d’èxit històric.
Avui mentre els jugadors i cos tècnic del Barça recorrien els carrers de la ciutat, he sortit de la feina parlant amb un company, els dos hem coincidit en que l’èxit del Barça, sens cap dubte, és un èxit fonamentalment esportiu, i que no caldria buscar-hi més significats, encara que per a molts de nosaltres sigui quelcom impossible, ja que en la dictadura, amb un llenguatge ple d’eufemismes, quan dèiem visca el Barça, reivindicaven a la vegada la nostra nació i la nostra llengua, però reconeixent les limitacions emocionals i el vel de les sensibilitats sorgides de les vivències personals, hauríem de reconèixer, que el triomf d’aquest any del Barça és l’evidencia de que aquest sols arriba quan el talent, l’esforç, i el lideratge actuen simbiòticament, esdevenint l’energia que fa possible tota fita.
Talent, esforç i lideratge, en el sí d’equips plurals amb objectius clars és de ben segur el repte que tenen, que tenim, les empreses per assolir l’èxit. Un repte que, especialment en èpoques difícils, ens sembla quelcom impossible però que esdevé la via cap a l’èxit per superar la crisi.
Talent sorgit d’una solida formació, impartida en centres formatius dotats dels recursos necessaris i de professors compromesos amb els canvis i el futur. Esforç arrelat amb el sacrifici i la perseverança en superar fites complexes, fugint del cofoisme i acceptant el risc del nou que implicar innovar en el sí de la incertesa, i lideratge guanyat, no imposant, dir la veritat sense defugir de la responsabilitat i el compromís amb les persones i els projectes. Tres elements a l’abast de tots els qui ho persegueixen sense defallir. Tres elements que ha sabut aflorar e interioritzar l’entrenador, i millor persona, Josep Guardiola, i que mitjançant el Barça ens ha trames un missatge clar: Tot és possible i tot esta per fer.
Crec que aquest és el missatge, cal que posem mans a l’obra, que per complexa que sigui la crisi actual tenim les eines per superar-la, tot recordant que si bé la crisi és global, les solucions han d’esser aplicades a nivell local.
Antoni Garrell i Guiu
28 de maig de 2009
Publicat al diari electrónic e-notices; per accedir a l’article al diari clic aquí.
