Arrticulo en catalan, para la version en castellano de ese articulo descargar el pdf: cambiar-personas-o-politicas-_version-castellano_.pdf
.
Tot nou govern requereix que se li atorgui un marc de confiança per endegar i executar les actuacions que són de la seva competència, però en aquesta època de contradiccions i dur aterratge a la realitat econòmica del país, desprès d’anys on semblava que tot deute es podia refinançar i el consum desaforat fos possible, obliqüen a que els terminis de confiança s’escurcin i que el nou govern afronti els problemes sense dilacions, no sols “canviant el ritme” sinó ajustant les actuacions i aplicant les politiques encara pendents per negar la crisis primer, o per considerar-les innecessàries desprès, assumint que sols amb les necessàries proteccions socials no es genera l’ocupació requerida per sortir de crisis.
A pesar de fer pròpia l’afirmació del físic danès Niels Bohr “fer prediccions és molt difícil especialment si és sobre qüestions de futur”, cal reconèixer que a nivell mundial sorgeixen els primers símptomes de que l’excepcional crisi pot començar a remetre, així ho indicà l’OCDE fa pots dies, quan afirmava, tot reconeixent la gravetat de la situació, que tant els Estats Units com la Zona Euro creixerien prop del 0,5% al primer trimestre de 2010, o que es detectaven millores en països amb França o Itàlia al publicar els indicadors de conjuntura econòmica, i que s’estaven suavitzant les caigudes d’activitat en els països més desenvolupats; ho feu també el Banc Central Europeu en el seu bolletí mensual, indicant que la sortida de la crisi es produirà gradualment al llarg del 2010, o el diari The Wall Street Journal que en la seva enquesta a economistes indicava que els EE.UU. recuperarien el creixement a finals d’any, i que en el segon semestre del 2010 es podran reduir les tasses de desocupació.
Les senyals detectades en els països amb qui competim no arriba a Espanya, les dades segueixen empitjorant, la disminució de 1,2 milions de persones afiliades a la Seguretat Social en un any, -l’ocupació generada en els darrer 4 anys-, aproximant-se als 4 milions d’aturats, si es considera l’afiliació desestacionalitzada, evidencia la destrucció del sistema productiu amb una caiguda de la seva activitat econòmica del 3% segons, el Banc d’Espanya que a la vegada avisà de que estem camí de superar el 20% dels aturats; és a dir més de 4,6 milions de persones. En definitiva i tal com denuncien cada cop més col·lectius, els problemes segueixen pendents de les solucions urgents que no arriben a pesar d’estar en situació d’emergència.
Per aquests motius, hom esperava la crisis de govern, tot confiant amb el pragmatisme del president Rodriguez Zapatero i que la seva debilitat parlamentaria el portaria al necessari realisme per configurar un govern d’àmplia base, deixant de mirar al passat i sols al partit, d’acord a la societat plural de l’Estat. Un govern que sumés voluntats i esforços per aportar il·lusió, confiança i l’estabilitat parlamentaria per governar amb la vista posada en les oportunitats per escurçar la crisi i establir els marcs legislatius requerits per la post crisi. Un ajust de govern que també hauria d’haver estat un cop de timó per complir la llei, posant les bases per tancar el tema del finançament català, ja que sols complint la llei que respecta la diversitat es guanya la credibilitat per emprar l’enorme potencial català, ofegat per la manca de finançament.
Canviar el govern no és suficient, cal canviar les politiques que no han funcionat, no sols salvar al que el configura. Tenim un nou govern, es pot seguir en la crítica o mirar endavant, tot reclamant amb convicció solucions que no consideren el impacte electoral, cal actuar amb la vista alçada, no amagar-se en la màgia de les paraules, sinó caminar amb la força del fets, sacrificant-nos i estrenyent-nos el cinturó per no hipotecar en excés el futur de la propera generació. Sabem que hi ha molt a fer i que és pot fer. Cal recordar que és té que fer arribar a les empreses, i als consumidors, la gran quantitat de diner públic injectat al sistema financer; cal simplificar els tràmits administratius per a la creació d’empreses, ja que tenim un dels més complicats, segons el World Economic Forum; també es requerit disminuir la taxa de fracàs de les iniciatives empresarials d’alt valor que sorgeixen a l’ombra dels centres de recerca i universitats, bonificant els fons destinats capital risc; que no es poden deixar caure empreses claus pel futur, cal ajudar a millorar el capital humà de les empreses amb capacitat contrastada per innovar i exportar; que s’ha de facilitar la transformació del model productiu i la cultura empresarial, ja que el creixement a llarg mai es pot sustentar amb baixa productivitat i en el consum excessiu; és necessari flexibilitzar el mercat laboral d’acord a les noves realitats, evitant que els ajustos caiguin sistemàticament amb els joves o les persones amb menys antiguitat; també fer una aposta per sectors claus de futur, sense oblidar la importància de l’energia pel desenvolupament; i fer de les persones l’autèntic capital de futur, el que vol dir emprar la formació, especialment dels joves i els aturats, com la millor eina estratègica. En definitiva moltes són els coses a fer pel nou govern la pregunta és: noves persones o noves politiques, esperem que sigui el segon ja que ens hi juguem el nostre futur.
Antoni Garrell i Guiu
13 d’abril de 2009
Publicat a e-notocies.com clic aquí
