Pocs dubten que la situació actual és extremadament complexa i s’escapa a les capacitats dels governs de les nacionalitats i regions que configuren l’Estat, ja que Espanya addicionalment a la crisis financera mundial, te dos crisis addicionals solapades: la de la construcció i la de productivitat. Una realitat que s’evidencia amb el sistemàtic empitjorament  dels indicadors  econòmics que han assolit  valors que ja no es recordàvem. Les dades són extremadament dolentes i la ciutadania esta immersa entre la confusió i el desencís. En aquesta situació és requerit generar confiança  per fer aflorar i  canalitzar l’energia humana que és capaç de superar les dificultats ja que sense aquesta tota fita és inassolible encara que es disposin de les capacitats per assolir-la.

Estem en  una situació d’excepcionalitat en la que el model de desenvolupament ha tocat sostre i les transformacions a desenvolupar són complexes, i requereixen l’esforç conjunt renunciant a l’autocomplaença, reconeixent la situació i posant en marxa els ajustos estructurals que són prou coneguts, cal avançar cap un model més robust el que comporta  avançar significativament en innovació, en la col·laboració dels centres de recerca amb les empreses, en ajustos al mercat laboral, en assolir la productivitat, en vertebrar les noves bases de generació de valor, i el suport als emprenedors, unes actuacions que sols s’efectuaran si s’accepta que la situació no és sols una desacceleració per causes de problemes externs bàsicament financers o de matèries primeres, sinó una crisi arrelada també en un model caracteritzat per una alta inflació, un baix nivell de productivitat  i de transferència de coneixements cap el sistema productiu, i manca d’esperit emprenedor.

Cal dons actuar  amb determinació i de forma simbiòtica en el curt termini i amb ambició en el llarg, caminant cap un model de desenvolupament de futur que caldria que estes dibuixa, ja que per dramàtiques que siguin  les crisis, en elles s’obren noves oportunitats per tota societat amb capacitat d’emprendre i voluntat de verberar el futur.

És requerit un model de desenvolupament sòlid, i la clau sembla que resideixi en disposar d’empreses amb un alt nivell d’internacionalització, i amb capacitat de desenvolupar i fabricar productes referents, de qualitat, amb alt contingut tecnològic. Es a dir, disposar d’un sector industrial robust amb capacitat d’aplicar politiques decidides d’R+D+i, eficient en els aspectes mediambientals i el control dels costos, “fer més amb menys”, i disposar de la capacitat i voluntat (més important que el volum escaient) per internacionalitzar-se en l’àmbit comercial i productiu.

Per assolir-ho cal estratègies i establir prioritats, unes estratègies i prioritats que tenen que recullir les caracteristiques propies de tot pais, regió o ciutat, i a la vegada interioritzar els aspectes ideològiques que caracteritzen les opcions de cada col·lectiu humà.

Caldria  dons: 

  •       Conèixer, des de cada perspectiva d’anàlisi, quines son les arrels el problemes actuals, centrades en les característiquesi potencialitats de l’àrea geogràfica especifica.

  •       Definir amb precisió els  problemes específics a afrontar tot identificant lessolucions.

  •        Establir prioritats i actuacions especifiques a curt i llarg.

  •        Enumerar els paràmetres o fites quantitatives i qualitatives assolir en períodes determinats.

Les jordanes econòmiques de Sabadell es una bona oportunitat per vertebrar el futur, per conèixer els diagnosi i propostes de solució bàsiques de tots els agents econòmics i socials, i especialment de les forces politiques i l’administració ja que aquestes tenen un paper cabdal per vertebrar un ecosistema òptim pel desenvolupament econòmic i social. Diagnosis i solucions que han de permetre avançar en un projecte comú que esdevingui motor per assolir el futur.  

Antoni Garrell i Guiu

Director GeneralFundació FUNDIT

Sabadell 18 d’octubre 2008

Jornades economiques Sabadell 2008