“Muriel Casals canalitzava l’energia de molts cors que bateguen, més enllà d’ideologies, il·lusionats per vertebrar un nou país”

El meu avi sempre em deia ‘ser agraït és de gent bona i honesta’ i els meus pares insistien ‘sols reconeixent les aportacions dels altres hom es legitima per exercir la critica i assolir credibilitat’. Aquests consells o afirmacions han estat presents en els meus pensaments des de que he conegut la mort de Muriel Casals. En primer lloc, perquè Muriel era una dona honesta, de mirada agraïda i acollidora, que estimava i es feia estimar, perquè sabia reconèixer les aportacions dels altres i valorava el treball de l’equip. Per aquests motius, trameten serenitat i compromís, encarnava la lluita pels drets nacionals amb tranquil·litat integradora i amb la determinació capaç de superar tot obstacle. Una determinació que la portava a incentivar el diàleg, com eina capaç d’identificar els punts d’encontre, per vertebrar solucions i defugir de la confrontació destructiva pròpia dels temps convulsos i complexos com els actuals. Sens dubte Muriel Casals canalitzava l’energia de molts cors que bateguen, més enllà d’ideologies, il·lusionats per vertebrar un nou país, ja que com ha afirmat l’expresident Artur Mas ella ‘encarnava totes les virtuts del projecte independentista’.

Agraïment, reconeixement a les aportacions dels altres i capacitat de diàleg són capacitats que no abunden amb escreix i la seva mancança és, sense cap dubte, els nutrients de la manca de solucions per entomar un futur integrador, que asseguri el progrés social i foragita la racionalitat i objectivitat requerida per identificar i forjar la unitat en el si d’una societat plural, diversa i en evolució constant.

És en la complexitat i en les situacions de cruïlla, quan la racionalitat simbiòtica amb els sentiments permeten identificar les estratègies per assolir els reptes des de la llibertat d’expressió i el debat en la diversitat d’interessos i d’opinions. Un debat que no té altre límit que el respecte a l’altre i la convivència, tot acceptant que tota opció i opinió és vàlida si s’argumenta amb coherència i respecte.

La Muriel Casals ens ha deixat, els seus valors ètics, morals i intel·lectuals, que sustentaven els ‘seus diàlegs’ esdevenen imprescindibles per sumar en els moments difícils. Uns valors indispensables i que sols perduraran si els assumim amb plenitud i acceptem, que les aventures isolades difícilment tenen èxit. Uns valors necessaris per avançar en el procés, que ella va saber impulsar canalitzant múltiples voluntats i que sols tindrà èxit si interioritzem, amb un somriure acollidor, que ningú sobra i que encara són molts els que cal sumar-hi des de la llibertat de decisió.

14.02.2016

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Elmon.cat

*Fotografia extreta del Diari Ara