“Ara iniciem una nova etapa, que cal entomar amb l’esperança que el canvi és el que fa que les coses tinguin noves formes de ser analitzades i els problemes avaluats amb altres expectatives i, en conseqüència, força renovada per assolir el futur”

El passat dia 13, mentre el canvi es feia omnipresent en molts municipis del nostre país, em va venir a la memòria el llibre “D’animals a déus. Breu historia de la humanitat” de l’historiador israelí Yuval Noah Harari i en concret la seva sentència “la història va començar quan els humans inventaren els déus i acabarà quan els homes es converteixen en déus”. Certament el dissabte dia 13 és va fer realitat el canvi amb profunditat iniciat el 24 de maig, expulsant a polítics que s’havien ancorat en la seva veritat i tancats en les seves esferes de privilegis, després d’anys d’exercici del poder, havien adoptat posicions allunyades de la realitat i actuaven per sobre de la llei del bé i del mal.

Polítics que creient-se ‘déus’ havien oblidat, que la seva missió era la de servei a la col·lectivitat i gestió amb criteris de transparència i rendició de comptes. Polítics, homes i dones, que es convertiren en déus del seu univers endogàmic i que, com vaticina Harari, escriviren les darreres línies de la seva historia. Afortunadament un fi de l’historia que no és altra cosa que l’inici d’una nova amb noves persones, amb noves idees i amb el compromís real de regeneració, no sols de la vida pública, també de la forma d’entendre que la ciutadania vol una democràcia menys indirecta, més participativa i propera, on l’assumpció de responsabilitat no és quelcom estrany, sinó imprescindible per tot gestor dels recursos públics. Un canvi omnipresent que no pot fer oblidar que molts són els polítics que han actuat al llarg del temps amb honestedat i generositat i que ara es veuen ‘criticats’ i ignorats per les actuacions d’uns pocs, que creient-se déus varen embrutir i denigrar el noblesa de la política.

És moment de no equivocar-nos, de no confondre el subjecte amb el predicat i d’estar emprenyats amb la corrupció, la prepotència, el clientelisme i la mala política, no pas amb la Política.

Crec que ara esdevé imprescindible assumir que el carrer ple de matisos ha arribat als Consistoris, que s’ha trencat el model bipolar sorgit de la transició i que ha nascut un nou escenari més complex, que durant un temps pot generar tensions e inestabilitats i, en cert moments, dificultats en la governança. Però cal també entendre que molts dels nous regidors, si bé estant mancats d’experiència política, tenen una àmplia formació acadèmica, són persones viatjades i llegides i tenen la il·lusió que dóna força per construir un futur més lliure, més pròsper, més sostenible i més just des de la legitimitat democràtica i el respecte a la llibertat individual i col·lectiva.

Ara iniciem una nova etapa, que cal entomar amb l’esperança que el canvi és el que fa que les coses tinguin noves formes de ser analitzades i els problemes avaluats amb altres expectatives i, en conseqüència, força renovada per assolir el futur. És moment doncs de dir gràcies a tots els que han donat un pas endavant i assumit responsabilitat de servis, així com desitjant-los encert i èxits en la seva gestió i a la vegada comprometre’ns en confiar i ajudar, tant des de la critica constructiva com en la cooperació per superar tots els reptes i molt especialment el repte més gran que té el nostre país: donar feina al centenars de milers de persones sense treball.

15.06.2015

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Elsingular.cat